L'advocat Gonzalo Boye (Viña del Mar —Xile—, 1965) ha assessorat els diputats de Junts en les negociacions de la llei d'amnistia, que aquest dimecres va superar la tramitació a la Comissió de Justícia del Congrés. De fet durant setmanes Boye s'ha convertit en un dels protagonistes de la negociació i, en el que descriu com una campanya de persecució sistemàtica contra ell, s'ha vist assenyalat públicament com un dels responsables del veto del partit de Carles Puigdemont a la proposta del 30 de gener. La definició del delicte de terrorisme i en quins termes aquest queda exclòs de l'amnistia era un dels punts clau per tancar el text.

Divendres de la setmana passada, gairebé en temps de descompte, els negociadors van rebre l'impuls de la Comissió de Venècia, quan va transcendir l'esborrany de l'informe en què aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa avalava la llei. Finalment, en el text es descriu el delicte de terrorisme no a partir del Codi Penal, que aporta una interpretació polèmica per la seva amplitud i ambigüitat, sinó a partir de la directiva del Parlament Europeu i del Consell. A més s'especifica que perquè aquest delicte quedi exclòs de l'amnistia "ha d'haver causat de forma intencionada greus violacions dels drets humans", recollits als articles dos [de dret a la vida] i tres [prohibició de tortura] del Conveni Europeu de Drets Humans.

 

Això tanca la porta a què el jutge Manuel García-Castellón o el Tribunal Suprem puguin deixar fora de l'amnistia les 12 persones encausades per terrorisme en el cas Tsunami, entre els quals Carles Puigdemont?
Quan ens vam aproximar a aquesta llei no ens vam fixar en noms de beneficiaris, ni en noms dels qui poguessin impedir la futura aplicació de la llei. El jutge García-Castellón podrà plantejar el que vulgui, però el que nosaltres hem garantit és que cap d'aquestes actuacions no tingui un recorregut europeu. Els últims sis anys, la defensa del president Puigdemont hem demostrat que no existia rebel·lió ni sedició a nivell europeu. I en aquesta ocasió era també important deixar clar que banalitzar el concepte de terrorisme és greu. Però a més, nosaltres sempre ens centrem en els fets, no en els delictes. Si unes determinades conductes fossin terroristes en la concepció que tots tenim, però sobretot tenen el dret de la Unió i el dret internacional, doncs, evidentment, la discussió seria si val la pena amnistiar-los o no. Aquí, res d'això no ha passat. Tots els fets que es puguin descriure, atès que no encaixen en això, són dins de la llei d'amnistia.

Ningú a Europa té cap dubte que per part de l'independentisme català no hi va haver terrorisme

Però què impedirà que el jutge apel·li al Codi Penal per dir que el cas que instrueix és de terrorisme i, per tant, queda fora de la llei d'amnistia?
Està en el seu dret a fer-ho. Nosaltres creiem que existeix una intenció clara d'anar a Europa amb això i provar de deslegitimar la llei a Europa. Aquesta batalla la tenen perduda. Avui dia ningú a Europa té cap dubte que a Espanya no hi va haver una rebel·lió, una sedició, i això ha estat gràcies al treball de l'exili. Ningú a Europa té cap dubte que a Espanya, per part de Tsunami Democràtic, per part de l'independentisme català, no hi va haver terrorisme, i això és gràcies, entre altres coses, a la feina que s'ha fet per a la reformulació d'aquesta llei. Per tant, ells poden fer el que vulguin, els jutges són independents i poden actuar com vulguin, però hi ha uns límits, i aquests límits es diuen Pirineus.

En el cas dels CDR hem vist una quantitat de fantasies importants, però estan plenament incorporats en l'amnistia

S'ha dit que aquesta llei recull tots els casos que estan afectats pel procés, també el dels CDR, a qui s'acusa de terrorisme i tinença d'explosius? La directiva europea parla de tinença d'explosius...
Sí, però fixis bé que l'exclusió del terrorisme parla de la directiva i què intencionadament hagin causat alguna de les conductes de l'article dos i tres del Conveni Europeu de Drets Humans. És a dir, cal sumar A, més B i tot això amb intenció D perquè quedin fora de la llei. Això no es dona. I fins i tot ni tan sols es compliria el requisit de la pròpia directiva, perquè la directiva estableix unes determinades finalitats, que en aquest cas no hi són. Una altra cosa que ja es discutirà és si era tinença d'explosius. Hem vist una quantitat de fantasies importants, però als efectes del que els interessa en aquesta llei, nosaltres creiem que estan plenament incorporats.

Els jutges són independents i poden actuar com vulguin, però hi ha uns límits, i aquests límits es diuen Pirineus

El mateix passa amb el delicte de traïció. La llei d'amnistia també tanca el delicte de traïció que explora el jutge Joaquín Aguirre amb el cas Volhov i la denominada trama russa del Procés?
Partim de la següent premissa: amb la trama russa del Procés el delicte de traïció no és més que un deliri. Amb un deliri, el normal és prendre les pastilles. Això és el que els metges recomanen i en això no hi solem entrar els advocats. Davant d'un deliri, determinats fàrmacs. Ara bé, els fets que s'investiguen al jutjat d'instrucció 1 de Barcelona són fets que no són constitutius de cap delicte. De cap. És simplement una orquestració bàsicament per perseguir independentistes. Dit això, hem fet una redacció que també planteja requisits acumulatius, que no es donen i, per tant, els fets que està investigant el jutge, li digui com li digui, són fets que són dins de la llei d'amnistia.

 

Amb la trama russa del Procés el delicte de traïció no és més que un deliri, davant del qual els metges recomanen pastilles

Tenint en compte que, com molt aviat, la llei s'aprovarà a mitjans de maig, quina previsió tenen sobre l'aplicació de l'amnistia?
Entenem que això tindrà una tramitació d'aproximadament dos mesos. Tan bon punt es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, els jutges i tribunals tenen dos mesos per aplicar la llei i, a partir d'allà, ells diran si volen plantejar qüestions d'inconstitucionalitat o qüestions prejudicials. Nosaltres estem esperant tota aquesta plataforma que s'ha organitzat amb manuals, que diria gairebé subversius, per combatre una llei. És sorprenent que uns jutges elaborin manuals per combatre l'aplicació d'una llei; però bé, nosaltres estem a punt per quan ells vulguin.

És sorprenent que uns jutges elaborin manuals per combatre una llei, però estem a punt per quan ells vulguin

Amb aquesta la llei queden sense efecte les mesures cautelars, les ordres de recerca i captura i d'ingrés a la presó, les euroordres i les ordres internacionals de detenció. És així?
Així és. Així ho diu la llei i així ho explica l'exposició del motius. Perquè de vegades se'ns oblida que una llei és els articles i també l'explicació de motius, que ajuda a interpretar-la, i allà està clarament definida la voluntat del legislador.

I l'aixecament d'aquestes mesures cautelars el decidirà cada jutge?
Cada jutge ho ha de decidir. Existeix una cosa que es denomina separació de poders, és a dir, el poder legislatiu ha fet la seva feina i ho ha fet bé; i després ve el poder judicial, i veurem si fa la feina i la fa bé també. Perquè, clar, la separació de poders implica que el poder legislatiu i el poder executiu no poden interferir en les activitats del poder judicial; i el poder judicial no pot interferir al poder legislatiu i a l'executiu, que és el que estem veient els últims mesos.

És immediat? En el moment en què un jutge té a les seves mans una causa que afecta al Procés, el primer que ha de fer mentre estudia si aplica o no l'amnistia, és aixecar les cautelars?
El primer que hauria de, utilitzo el terme correcte, hauria de fer, és aixecar aquestes mesures cautelars. L'informe de la Comissió de Venècia, en el paràgraf 85, acaba dient que els jutges i tribunals tenen l'obligació d'aplicar la llei penal, tal com tenen l'obligació d'aplicar la llei d'amnistia. Compleixi's.

 

Mesures com, per exemple, l'ingrés a presó de Dani Gallardo, que ja ha ordenat l'Audiència de Madrid quedarien en suspens mentre el jutge decideix? També seria el cas dels polítics que estan exiliats? Quedaria en suspens totes les ordres de detenció?
És el que hauria de succeir.

Això vol dir que podrien tornar els polítics que són a l'exili? El president Puigdemont; els consellers Toni Comín i Lluís Puig; la secretària general d'ERC, Marta Rovira?
És el que podria succeir si els jutges fan el que haurien de fer.

La previsió com a advocat de Carles Puigdemont, és que una vegada s'aixequi això el president entri a l'estat espanyol?
La previsió és que, un cop s'aixequin les mesures cautelars el president Puigdemont prendrà una decisió.

En qualsevol cas, el que sí que s'ha dit és que serà el candidat a les eleccions europees i que fins i tot podria ser el candidat a les eleccions al Parlament de l'any que ve...
Jo en la política no em barrejo, no m'hi fico. He llegit el mateix que vostè i, per tant, entenc que aquestes són les decisions polítiques.

Si volen anar a unes de prejudicials, allà ens trobaran. Això serà un festival

Les mesures cautelars s'aixequen encara que la llei sigui enviada al Tribunal Constitucional?
És el que hauria de succeir. Així està previst a la llei. Així està explicat a l'exposició de motius. I dic hauria de succeir perquè en una justícia democràtica els jutges interpreten la llei en favor dels beneficiaris o destinataris de la norma. La mateixa Comissió de Venècia els va dir la setmana passada no et confonguis aquí no hi ha problema de separació de poders i, per cert, no et confonguis estàs obligat a aplicar la llei, i tampoc et confonguis has d'aixecar les mesures cautelars. Ara, amb aquests vímets, si volen anar a unes prejudicials, allà ens trobaran. Que això serà un festival.

Un recurs d'inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial no hauria d'impedir l'aixecament de les mesures cautelars

Però, en principi, si s'aplica la llei tal i com està, un recurs d'inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial podria revertir la suspensió de les cautelars?
Tal i com està la llei, un recurs d'inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial no hauria d'impedir l'aixecament de les mesures cautelars. La llei està redactada en aquests termes. Però és que, a més, així ja ho va  dictaminar en el seu dia el tribunal de justícia de la UE.

La Comissió de Venècia es congratula que la llei no preveu sancions per als jutges que no se cenyeixin als dos mesos que s'imposen per aplicar l'amnistia un cop aprovada. Li preocupa que hi pugui haver dilacions en l'aplicació?
Les dilacions estan previstes en l'ordenament i també la inactivitat d'un tribunal té la seva resposta dins de l'ordenament jurídic estatal. Això és un tema a tractar des d'una altra perspectiva, però no dins de la llei d'amnistia.

La llei d'amnistia es va debatre fins i tot a les places i als mercats. No hi ha hagut cap debat més gran d'una llei en els últims 30 a 40 anys

La Comissió de Venècia també va advertir que hauria estat bo que l'amnistia es debatés a fons i amb el temps que necessari, tenint en compte la divisió política que ha generat. Creu que la tramitació per via d'urgència debilita aquesta llei?
La Comissió de Venècia diu dues coses: que el procediment d'urgència no és el més adequat; i que hi ha hagut un gran debat. La llei d'amnistia es va debatre fins i tot a les places i els mercats. O sigui, més debat ciutadà sobre una llei jo crec que no hi ha hagut en els últims 30 o 40 anys. Per tant, una cosa és que formalment sigui una llei de tramitació de lectura única i una altra que portem vuit mesos parlant de la llei d'amnistia i que els ciutadans tenen una opinió formada i els legisladors també. És més, fins i tot s'han organitzat debats judicials per criticar la llei d'amnistia. Aquí s'ha pronunciat tot Déu. Per tant, el debat ha estat assegurat i la transparència del procediment, també.

Aquesta llei era necessària? Sí. Bona? Sí. Millorable? Potser. No és perfecta, però és bona i útil avui i demà

Però la Comissió de Venècia diu que aquest debat ha provocat divisió i recomana dedicar tot el temps necessari a consensuar al màxim el text; i el que es va veure dimecres en el Congrés no va ser precisament consens...
La llei genera dissensos i alguns consensos. Hi ha un consens en un sector de la població estatal que diu que els dolents són uns i hi ha un consens en un altre sector de la població estatal i de la població catalana que diu que els bons són altres. I n'hi ha alguns que s'autofeliciten pel resultat. Tenim un espectre bastant ampli. Però jo crec que la llei en el fons és un instrument bo avui i demà. Aquesta llei era necessària? Sí. És bona? Sí. Podria ser millorable? Potser. Jo no ho dubto, no és perfecta; però aquesta llei és bona i és útil avui i demà.

El lawfare finalment ha quedat fora de la llei...
Hi ha una part del lawfare que és dins de la llei. Això més que un consens és un càlcul de majories. És una llei en la qual s'ha hagut de negociar molt i, evidentment, caldrà buscar altres mecanismes per a això.

Hi ha hagut persecució de gent per les seves idees des de novembre del 2011 o després de l'1-O, i estan en aquesta llei

Quan diu que hi ha una part del lawfare que ha quedat dins, a què es refereix?
Hi ha hagut tota una persecució de gent a partir de les seves idees o la seva adscripció, persecució que ve des de novembre del 2011. Aquesta part és allà. Una altra part que són els fets posteriors a l'1 d'Octubre que també hi és. Discrepo que no inclogui el lawfare. Jo crec que en cobreix bastant.

Aquests mesos s'ha parlat molt del cas dels Pujol. Els Pujol no entren en aquesta amnistia.
Cal llegir-ho en la llei.

Què cal llegir?
Hi ha una sèrie de casos, de fets, que entren dins perfectament de la llei. Ara, altra cosa és el que facin els jutges amb aquesta llei, amb aquests fets.

Quins fets entrarien?
No em pronunciaré sobre això. No hem legislat amb noms i cognoms. No entraré en casos concrets. Em sembla que això és un error.

Sé qui, com i amb quins fons va fer una campanya en contra meva. No toleraré aquestes mentides mesquines i indignes de persones que ocupen càrrecs públics

Precisament, un dels noms que s'havia dit aquests mesos que podria veure's beneficiat per la llei d'amnistia és el seu. De fet, en determinats mitjans se'l va responsabilitzar de la falta d'acord per aquesta raó.
De les coses més miserables que he viscut aquests mesos va ser la filtració interessada d'una cosa que mai no ha succeït. Sé perfectament qui, mitjançant quin mecanisme i amb quins fons es va dedicar a fer una campanya en contra meva. De fet, he estat fins i tot assenyalat amb portades de diaris per coses que no només no hem fet, sinó que mai s'han discutit. Aquestes són de les coses més miserables que m'ha tocat viure en aquests últims mesos, des de juliol de l'any passat. I crec que aquestes persones no mereixen ni tan sols estar a la vida política.

A qui es refereix?
No entraré en noms, perquè no vull generar debats. Però això ha estat una campanya d'acorralament sistemàtic i de forma permanent. Primer posant-me com si jo fos un beneficiari, després com si jo fos un obstacle per a la llei. A mi, els meus defensats em van demanar que fes una feina, i l'he fet. Ho he pogut fer millor o pitjor, però el que no toleraré a ningú és que segueixin amb aquestes insídies i aquestes mentides que són mesquines i indignes de persones que ocupen càrrecs públics.

La causa contra mi discorre en paral·lel als èxits que anem tenint durant la defensa de l'exili i això està demostrat

Creu que hauria estat investigat en la causa per blanqueig en la qual es troba si no hagués estat defensor de Puigdemont i els polítics exiliats?
En absolut. La meva causa discorre en paral·lel als èxits que anem tenint durant la defensa de l'exili; i això està demostrat. A més, està demostrat amb prova científica que res del que ells diuen no ha passat, començant per unes suposades reunions que les proves de geolocalització demostren que no es van produir. A mi no m'hauria passat res si hagués continuat la meva professió sense defensar el president Puigdemont, però bé són els riscos de defensar aquest tipus de causes.

Dos exemples del cost personal que hem patit els que hem participat en això són Alay i Turull

També la negociació de l'amnistia ha resultat complexa...
La gent no és conscient del cost personal que ha patit la gent que hem participat en això. I posaré dos exemples: Josep Lluís Alay i Jordi Turull. El nivell de pressions a què hem estat sotmesos, el nivell d'estrès en què hem estat treballant i el nivell de desgast que ha comportat ha generat que fa un mes tinguéssim el problema mèdic de Josep Lluís Alay, que trigarà encara a recuperar-se, o l'infart de Jordi Turull. Tots hem patit unes pressions i un desgast importants i ells fins i tot ho han reflectit mèdicament. La gent mai no els estarà prou agraïda per l'esforç que han fet.

Rebem moltes crítiques: bastantes d'ERC, i moltes de la progressia espanyola, fins i tot, amb atacs personals i amenaces velades

Hi ha hagut tensió a Madrid, però també n'hi ha hagut dins de l'independentisme i entre ERC i Junts, com es va veure dimecres al Congrés...
Jo crec que una part de la crítica va arribar de part d'Esquerra. De l'independentisme, no; d'Esquerra, sí que hi va haver crítiques. I una altra part important també de l'esquerra espanyola i de la progressia espanyola. Quan Junts va decidir votar en contra a finals de gener, vam rebre moltes crítiques; bastantes provinents d'ERC, molt poques de l'independentisme, i moltes altres de la progressia espanyola, inclús, amb atacs personals i fins i tot amb amenaces velades de tota mena... No ens importa, portem anys sotmesos a aquest tipus de crítiques i pressions, però la gent ha d'acostumar-se que som gent seriosa i que si diem sí és amb totes les seves conseqüències i si diem no, també; però en un i un altre cas ho fem amb raons encara que no sempre es comprenguin al moment d'adoptar-se la decisió. Votar no a finals de gener era l'únic que podíem fer perquè la llei acabés sent el que la gent espera d'aquesta llei d'amnistia.