La defensa del president Torra, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, ha instat el Tribunal Suprem que consulti la justícia europea sobre el procés obert per la seva inhabilitació. Ho ha fet en la vista oral celebrada aquest dijous a la sala segona de l'alt tribunal.

Boye ha argumentat que les qüestions prejudicials s'haurien de presentar davant la justícia europea després que el TSJC les desestimés. D'aquesta manera, el lletrat ha reclamat al tribunal espanyol una resposta amb la qual "tots podem conviure" de cara al futur, i que "resisteixi el pas dels temps i el pes dels recursos". Boye ha insistit en aquesta qüestió perquè, segons ha sostingut, només es pot privar una persona del seu càrrec públic i de la seva participació política quan es tracta d'un delicte greu. "I no estem davant d'un delicte greu", ha recordat.

"Està en joc el dret a participació política. Entrem ja en el dret europeu, de veritat que estarem tots més còmodes. Hem fet un gran esforç en dret i voldríem que ens responguessin en dret", ha reclamat.

Per altra banda, Boye ha exposat totes les vulneracions de drets en què es basa el recurs presentat, emfatitzant en la "vulneració del dret a un jutge imparcial". "Tot això ve de tres paraules en una pancarta, que eren una crítica a l'actuació o les conseqüències dels actes d'aquesta sala, la sala segona del Tribunal Suprem. Els destinataris de la queixa eren els magistrats d'aquesta sala", ha explicat.

"Jutge imparcial" i "tribunal incompetent"

Boye també ha recordat la dualitat laboral d'Andrés Betancor per tal de denunciar la "vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties" i la "denegació de prova testifical pertinent". I és que el lletrat ha posat de manifest que la JEC no podia ser imparcial en la denúncia contra Torra quan un dels seus membres era treballador a sou de Ciutadans, formació denunciant.

També ha denunciat que la JEC, òrgan amb el qual va començar tot aquest procés, no era competent ni superior. Així doncs, ha defensat la decisió "conscient" del president de la Generalitat de no obeir l'ordre de retirar la pancarta. "L'ordre no es podia complir perquè venia d'un òrgan que no era ni competent ni superior, ho diu la jurisprudència d'aquest tribunal. El president Torra hauria vulnerat els drets dels treballadors de la Generalitat, perquè requeria donar una ordre general", ha afirmat.

En la seva intervenció, Boye també ha criticat l'actuació del president del TJSC, Jesús María Barrientos, per haver actuat al mateix temps de president del tribunal i de la sala sentenciadora. "Això incompleix la garantia d'imparcialitat. L'única qüestió és on i quan es garantiran els drets al meu defensat", s'ha preguntat. "Les manifestacions públiques dels jutges que van dictar la sentència per la qual estem aquí avui són més que suficients. La conformació de la sala i la irregularitat de l'elecció dels jutges van vulnerar els drets del meu defensat", ha lamentat. 

Álvarez de Toledo, una aliada inesperada

Un altre dels arguments de la defensa per rebutjar la sentència és la "vulneració del dret a la llibertat d’expressió". Boye ho ha explicat clarament: la pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat és un "acte polític". El lletrat ha posat sobre la taula la inviolabilitat de la qual gaudia Torra en el moment dels fets i ha posat un exemple ben curiós, el de la diputada del PP al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo. 

En concret s'ha referit a les acusacions que la popular va fer contra el pare del vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, no només en seu parlamentària, sinó també en platós de televisió. "I no li ha passat res, perquè la inviolabilitat  l'ha acompanyat allà on ho ha dit per la doctrina del mateix Tribunal Suprem", ha argumentat. "Mostrar missatges polítics en una façana no és un acte administratiu, és un acte polític", ha afegit tot insinuant que l'única explicació que troba pel fet que ambdós no hagin rebut el mateix tracte és que Torra representa una "minoria nacional".