L'advocat Gonzalo Boye ha reclamat davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) que es posi punt final a la persecució que pateixen els polítics independentistes exiliats a Europa. L'advocat ha intervingut en defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig a la vista que se celebra a la Gran Sala del TJUE sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena arran de la negativa de Bèlgica a executar l'euroordre contra Lluís Puig. "Ja n'hi ha prou d'aquesta persecució per haver convocat un referèndum", ha demanat.

Boye ha explicat que els polítics exiliats s'estan veient perseguits per una "actuació absolutament desproporcionada" de la justícia espanyola i ha recordat que el Codi Penal havia eliminat l'any 2005 la consideració de delicte a la convocatòria de referèndums no acordats; ha denunciat que pateixen una persecució política i ha advertit que s'han vulnerat tota mena de drets fonamentals. "No tenen cap garantia d'un judici just. Això ha d'acabar i ha d'acabar aquí", ha advertit.

L'advocat de Puigdemont ha estat el primer dels representants de la defensa que ha intervingut en nom dels dirigents independentistes exiliats durant la vista sobre les qüestions prejudicials que Llarena va enviar al TJUE. Abans que les defenses, hi han intervingut el fiscal Fidel Cadena i la representant de Vox Marta Castro.

Conveniència política

Boye ha recordat les tres euroordres que s'han emès contra els exiliats els darrers quatre anys i ha acusat el Suprem d'haver fet un ús polític d'aquesta mesura, "emetent-la i retirant-la per conveniència política". En aquest sentit, ha destacat que el mateix jutge Llarena va admetre que havia evitat el gener del 2018 demanar la detenció de Puigdemont quan va viatjar a Dinamarca per no beneficiar-lo electoralment.

L'advocat ha començat la seva intervenció recordant el camí recorregut per arribar fins a la vista d'avui. “Els meus defensats representen la minoria nacional catalana existent a l’estat espanyol i, com a tals, són víctimes d’una persecució que és el que ens ha portat fins aquí”, ha advertit per evocar tot seguit l’1-O i les càrregues policials, així com la condemna que el Suprem va imposar al vicepresident Oriol Junqueras a 13 anys de presó i els 9 anys imposats a la presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Persecució contra milers de catalans

De fet, la sentència del Suprem contra els líders del procés ha servit a l'advocat per advertir que no hi ha cap dubte del risc "seriós i acreditat" de l'existència de deficiències que comporten un risc als drets fonamentals, que, més enllà que siguin sistèmiques i generalitzades, com reclama la Comissió, afecten els líders independentistes i "milers de catalans perseguits per ser partidaris del dret a l'autodeterminació, que ja arriben a 3.000". "És evident que una autoritat judicial d'execució pot i ha de denegar el lliurament quan hi ha un risc seriós. En aquest cas, és una certesa, ja afirmada pel grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides", ha reblat.

Boye ha argumentat, com ja ha fet repetidament, els drets que es podrien veure vulnerats arran de la denegació de drets fonamentals, com és el jutge predeterminat per llei i la presumpció d'innocència, ha recordat les manifestacions contra els independentistes que han protagonitzat jutges implicats en el cas i la denegació de les recusacions que s'han presentat contra ells. Així mateix, ha recordat la jurisprudència del TJUE, que ha establert que els informes del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides són "fiables i precisos" i que, de fet, l'estat espanyol va participar en anteriors informes.

Elbal: prejudicials com a cassació

Després de Boye ha intervingut Isabel Elbal en nom de l'eurodiputada Clara Ponsatí. Elbal ha criticat que el jutge Llarena, en no obtenir la detenció del conseller Puig, hagi fet servir les prejudicials “com una sort de recurs de cassació europeu” per així poder obtenir l’extradició de l’exconseller de Cultura.

L'advocada ha retret que la jurisprudència de la Gran Sala del TJUE és que les prejudicials “no han de tenir naturalesa hipotètica, com ho són les de Llarena”.