La Bressola ha fet efectiva la compra del Monestir del Vernet, tot assolint un pas més per fer-hi el col·legi-liceu. Feia mesos que l'entitat treballava en el projecte, davant de l'oposició de l'Ajuntament de Perpinyà —governat pel Front Nacional, amb l'ultra Louis Aliot al capdavant—. Un dels elements que argumentava el consistori per oposar-se al projecte era el risc d'inundabilitat, de manera que la Bressola ha decidit pujar el nivell de la planta baixa i posar les aules a la primera planta per tal d'evitar aquest risc. Per la seva banda, l'ajuntament ha apel·lat contra la sentència del Tribunal de Montpeller que els donava la raó. L'entitat ha lamentat el recurs, però ha remarcat que això no bloqueja un projecte que "continua més vigent que mai".
Després de l'adquisició, el següent pas serà demanar llicència d'obres. Com que el centre s'ubicarà a menys de 500 metres de cinc escoles, un col·legi i un liceu amb un total de 3.547 alumnes, l'entitat espera que els tràmits s'agilitzin per poder començar les obres del seu tercer col·legi i el primer liceu immersiu en català. L'edifici, a més, es convertirà en la seu de l'associació i del Centre de Formació Professional Català (CFPC).
Escolarització en català a la Catalunya Nord
El Monestir del Vernet està format per un edifici principal de 2.500 metres quadrats distribuïts en dos pisos, un jardí d'una hectàrea i mitja i una capella adjacent de 600 metres quadrats. La compra s'ha tancat per 1,2 milions d'euros i l'import s'ha finançat en bona part amb subvencions de la Generalitat —a qui la Bressola ha agraït "l'incondicional suport". Per a la realització de les obres, l'entitat demanarà també el suport del Departament (que ja ha votat una moció de suport) i el de la Regió.
En un comunicat, la Bressola ha assegurat que "l'etapa de Liceu és una necessitat vital, per a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya Nord, però també del camí dels joves de 15 a 18 anys que es troben en un període de construcció social i cultural de la seva personalitat". I és que el projecte permetrà que, per primera vegada, es pugui oferir escolarització en català als alumnes des de la maternal fins a les portes de la universitat. De fet, el liceu permetrà donar continuïtat als estudis d'educació secundària que es fan als col·legis de la Bressola i estarà obert a alumnes que fins ara hagin cursat els seus estudis en "fileres bilingües que desitgin continuar llur escolarització en català".
📝 La Bressola fa efectiva la compra del Monestir del Vernet i fa un pas més per la creació del projecte de col·legi-liceu a Perpinyà
— La Bressola (@LaBressola) November 20, 2023
👉🏻 Nota de premsa: https://t.co/3hmVrjDDeb
Avui i demà, l'escola en català!#LaBressola #CatalunyaNord pic.twitter.com/rGwwYbmM4r
Un llarg litigi judicial: victòria de la Bressola
Com dèiem, la compra de l'edifici ha arribat després d'un llarg litigi judicial on el Tribunal de Montpeller va donar la raó a la Bressola. L'alt tribunal va suspendre el dret de preempció que el consistori va exercir per bloquejar el projecte de liceu, tot desestimant els arguments esgrimits per l'ajuntament sobre els riscos d'instal·lar un centre educatiu en una zona amb un elevat risc d'inundacions i la presència d'un cementiri. De fet, el consistori va adduir raons vinculades amb la preservació del patrimoni, sense concretar cap projecte. És per això que el tribunal va concloure que no s'havia demostrat que no es pogués fer per aquests motius i va recordar a l'ajuntament que el seu plantejament ho permet. Ara, l'ajuntament ha recorregut contra la decisió judicial davant del Tribunal d'Apel·lació de Tolosa.
És curiós com el Tribunal de Montpeller també va ser el que va prohibir l'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord. Tot va començar l'abril del 2022, poc abans que el prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, enviés la llengua a judici. L'Ajuntament d'Elna va convertir-se en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre en català als plens. Els Banys, Portvendres i Tarerac van afegir-se a la iniciativa i van fer canvis normatius similars, però Furcy es va adreçar als alcaldes per demanar-los que fessin marxa enrere. Els consistoris es van mantenir ferms i el prefecte va portar el cas als tribunals, el setembre del 2022.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!