La ruta europea de la comissió Pegasus ha acabat el periple per Europa buscant proves i informació per saber més i millor sobre l’espionatge efectuat amb el programari israelià. Aquest dimecres els nous eurorepresentants ja s'han despertat a casa seva. L’últim destí ha estat Espanya, on s’han confirmat desenes d’escoltes contra líders independentistes revelades per Citizen Lab. De dilluns a dimarts, la comitiva de deu eurodiputats ha tingut una agenda atapeïda de reunions amb polítics catalans, societat civil i institucions espanyoles de segon nivell. “Ha estat agradable”, deia el president de l’eurocomissió, el popular Jeroen Lenaers, sempre conciliador, en acabar el tour per Madrid.
La missió ha trepitjat sòl espanyol durant menys de 48 hores i, en aquest temps, ha mantingut sis reunions, n’ha suspès una setena i ha fet una roda de premsa de balanç. En les trobades hi han participat 18 persones. La visita a Madrid ha deixat escenes, incidents, xocs i moments que van més enllà de l’informe que hauran de redactar en les pròximes setmanes.
Zoido com a assot de l’independentisme
L’exministre de l’Interior i actual eurodiputat del PP, Juan Ignacio Zoido, s’ha convertit en l’opositor en cap del relat dels independentistes que han passat per la seu a Madrid del Parlament Europeu, situada al prestigiós passeig de la Castellana. Pujant per l’ascensor a la sala de reunions, Zoido reconeixia a ElNacional.cat en una conversa informal que trobava a faltar el bon temps de la capital espanyola i els seus assessors recordaven dibuixant un somriure que a Brussel·les hi nevava tot just fa una setmana.
Els somriures es van acabar de cop tan bon punt Zoido va prendre la paraula a l’hora de fer preguntes als diputats catalans i replicar a les reflexions de Pere Aragonès. El primer xoc el va protagonitzar amb el vicepresident i parlamentari de Junts, Josep Rius, que va retreure a l’exministre de Mariano Rajoy que hagués justificat les escoltes a l'independentisme en una entrevista radiofònica. “La seguretat de l’Estat no ho pot justificar tot”, li va deixar anar Rius, que va rebre la reprimenda immediata de Zoido: “Negaré la major. Espanya és una democràcia plena, hi ha separació de poders i hi ha garanties del poder judicial”. En voler replicar a les crítiques dels diputats independentistes, l’europarlamentari es va quedar amb la paraula a la boca perquè la comissió tenia la cita amb el secretari d’Estat i anava amb un coet al cul. Tothom es va aixecar i ell, dret i amb el micròfon obert, va arribar a etzibar, indignat, unes paraules que poca gent va escoltar. “A Espanya no es persegueix ningú per cap ideologia”, va gairebé murmurar.
Durant la segona jornada, a les nou del matí, un incident va alterar l'equip de protocol del Parlament Europeu i de la Generalitat, que esperaven l'arribada de Pere Aragonès a la sala. Un fotògraf, sense voler, va tombar l'ampolla d'aigua que s'havia de beure el president català i va mullar tota la seva taula. Tots van córrer a eixugar la zona i reemplaçar-li el beuratge. Però tornant a l'assot Zoido, amb la sessió en marxa, el ministre de l’1-O es va poder refer de la interrupció viscuda el matí anterior, va reprendre el discurs, va començar a fiscalitzar el president de la Generalitat i va afegir que a Espanya “no es persegueix el que pensa diferent; totes les ideologies estan permeses i el que no ho està és la comissió de delictes”. Per acabar-ho d'adobar, Zoido va treure a la palestra les suposades connexions de Carles Puigdemont amb emissaris russos i les investigacions policials contra els CDR. En el cara a cara, Aragonès va esquivar les acusacions i es va preguntar si “ser president de la Generalitat de Catalunya i ser independentista justifica que pugui ser espiat”.
Les dues hores inútils d’espera al Congrés
Dues hores d’espera, pernil exquisit i un turmell torçat. La comitiva va tenir un bon desencant quan dimarts va visitar el Congrés dels Diputats, on els havia de rebre la comissió de Defensa i Secrets Oficials. Els eurodiputats van arribar passada la una del migdia en un minibús de color negre i, en aquell moment, l’agenda marcava que havien de fer la reunió —a porta tancada— fins a les dues del migdia. Van entrar pacientment a la Sala Constitucional mentre, en paral·lel, Pedro Sánchez, Santiago Abascal i Ramón Tamames se les tenien en el debat de la moció de censura. Reglamentàriament, una cosa feia incompatible l’altra. Davant l'enuig d'alguns europolítics, al final només hi van assistir diputats d’Esquerra, Junts, la CUP i el PNB, que van aprofitar per xerrar amb els seus homòlegs comunitaris. En l’espera pacient, els uixers de la cambra van portar menjar i beguda per a la comitiva per entretenir-los a la vegada que miraven el debat parlamentari per les pantalles. “Ens han servit un pernil exquisit”, va fer broma el president de la comissió abans de marxar.
Per si no n’hi hagués prou, mentre esperaven els diputats que faltaven, la ponent de l’informe que estan redactant les autoritats europees, la neerlandesa Sophie in 't Velt, per sorpresa dels periodistes, va sortir de la sala on s’havia de fer la reunió coixa i descalça, sostinguda a espatlles de dues persones que la van acompanyar al metge que té consulta al Congrés dels Diputats. Segons van explicar alguns integrants de la delegació, la neerlandesa s'havia torçat el turmell abans de posar un peu a la cambra baixa. Entre torçades, pernil i cafè, els eurodiputats van marxar amb les mans buides i van suspendre la trobada perquè a les quatre de la tarda havien de comparèixer en roda de premsa. Amb una mà al davant i una altra al darrere, però amb la panxa plena.
La ponent neerlandesa renya el PSC
Els independentistes han obtingut certa complicitat per part de l’eurodiputada neerlandesa liberal, Sophie in 't Velt, que ha mantingut una actitud tensa durant totes les entrevistes. Després que el diputat del PSC Òscar Aparicio posés en dubte el “rigor científic” de l’estudi de Citizen Lab, In 't Velt va renyar-lo per l’”intent de desacreditar” la feina de l’organització canadenca. “Per què haurien de posar en risc la seva reputació?”, va recriminar-li en un to rígid, que també anava dirigit a la representació socialista i popular del Parlament Europeu per dubtar constantment de la investigació. La ponent de la comissió va reblar el clau en la roda de premsa de balanç d’aquest dimarts quan va afirmar que “totes les acusacions de parcialitat s’han refutat degudament”. “Citizen Lab actua amb criteris acadèmics i ha sigut la font d’informació”.
Vox fa campana
Vox ha fet el buit als representants independentistes durant la ruta. L’eurodiputat Jorge Buxadé es va absentar en la trobada mantinguda amb els diputats catalans del Catalangate i en la de Pere Aragonès, Meritxell Serret i Ernest Maragall. Sí que va intervenir en la resta. Buxadé va interpretar que les reunions formen part d“una campanya organitzada pel separatisme per fer-se la víctima”, a més de defensar “més espionatges després del cop d’estat a Catalunya”. Encara és més sonat el cas del parlamentari de Vox al Parlament, Alberto Terradas, que va ser l’últim a confirmar que acompanyaria la delegació catalana. Terradas va arribar a les portes de l’Oficina de l’Eurocambra amb Buxadé al migdia, va atendre la premsa, però no va entrar a la sala on es feia la vista. La cadira, amb el pertinent rètol, va quedar buida.
El silenci de La Moncloa
La visita de l’eurocomissió que investiga els espionatges a través de Pegasus ha incomodat a La Moncloa. Tant, que el govern espanyol ha imposat la llei del silenci tot i les repetides preguntes dels periodistes, sobretot, després de la cita al Ministeri d’Exteriors amb el secretari d’Estat Pascual Navarro, l'únic càrrec governamental estatal que va participar en la ronda. “No farem cap comentari”, van assegurar fonts del departament liderat per José Manuel Albares després de l’entrevista. Tots els actes a la seu espanyola de l'Eurocambra van ser a porta oberta per als periodistes, a excepció de la cita amb secretari d'Estat i la prevista amb la Comissió de Defensa.
La molèstia també es va notar al Consell de Ministres, que, per la moció de censura, es va avançar al dilluns. En la roda de premsa posterior que es fa rutinàriament per explicar què s’ha acordat, dos periodistes catalans havien aixecat la mà per demanar el punt de vista de l’executiu sobre la comitiva europea que en aquells moments era a Madrid. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va donar cinc torns de pregunta encara que cap dels elegits eren els que volien una explicació sobre Pegasus.
El xoc Junts-ERC
Ni en els contextos òptims per denunciar la repressió són incapaços d’evitar el fang. Que Junts busca les pessigolles a Esquerra no és nou. El que ha sobtat és que exhibissin les seves diferències davant de la premsa a Madrid, en una compareixença coral ERC-Junts-CUP des de la delegació de Blanquerna, després de reunir-se amb els nous eurodiputats. El vicepresident de Junts, Josep Rius, va tornar a criticar Esquerra per la presència de tres càrrecs només republicans a la trobada amb víctimes, que eren Aragonès, Serret i Maragall. “Lamentem que no es pugui escoltar la transversalitat de les víctimes”, va assegurar Rius, al costat de la mirada rígida de la portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta. La republicana va evitar baixar al fang amb el seu company de comissió.
Tot i que Esquerra ho va ignorar, Junts va insistir en el desgast i el tàndem Josep Rius-Míriam Nogueras van tornar a picar la cresta als republicans a les portes del Congrés dels Diputats unes hores més tard, després de la intervenció d’Aragonès i abans de la comissió de Defensa: “No estan jugant net”, va dir l’omnipresent Rius. Gairebé utilitzant les mateixes paraules a les quals Esquerra no va respondre des dels micròfons. Això sí, fonts dels republicans van contestar que no hi havien entrat perquè creien que provocar titulars i soroll amb aquest xoc era desviar el focus de l’altaveu que suposava la missió. Van matisar que els espiats de Junts també havien tingut veu en la comissió catalana i n’havien tingut al Parlament Europeu a través de Carles Puigdemont i Toni Comín. A més, van sostenir que Pere Aragonès, com a president de la Generalitat, representa tota la ciutadania catalana, no només els votants d’ERC.