La consellera de Presidència, Meritxell Budó (Barcelona, 1969), explica en una entrevista a ElNacional.cat com ha observat l’evolució del coronavirus i la situació política durant aquests dos mesos de confinament des d'un Palau de la Generalitat estranyament buit. El gabinet de Presidència es concentra en un extrem del Pati dels Tarongers, molt a prop de la Sala Torres García. Budó i el seu equip més proper, el cap de gabinet, Jordi Cabrafiga, el director general de Comunicació, Jaume Clotet, i la cap de l’Oficina de Comunicació, Rosa Maria Mestres, han seguit la crisi des d'una enorme sala de reunions, la mateixa que en altres temps havia acollit les sessions del Consell Executiu i que encara avui conserva una gran taula rodona que aquests dies no han abandonat ni per dinar.
Jaume Clotet (esquerra), Meritxell Budó (centre) i Jordi Cabrafiga (dreta), al departament de Presidència del Palau de la Generalitat. / Foto: Sergi Alcàzar
Com han viscut aquests dos mesos de confinament?
Intensament. Hem estat aquí cada dia. Amb moments durs.
Quin ha estat el pitjor moment?
Els més durs, l'època a finals de març, principis d'abril, amb un nombre de defuncions elevadíssims, amb la nostra gent gran com el col·lectiu més vulnerable, a les residències, patint i morint, també a vegades en soledat. Tots directament o indirectament ho hem patit en les nostres famílies i, per tant, sabem de què estem parlant.
Algun contrapès en aquests dies més foscos?
Hi ha hagut moments de dificultat, a vegades d’impotència. Hem patit el col·lapse del sistema sanitari amb tot el que això representa, però alhora hem estat capaços com a país en moments de més dificultat de capgirar la realitat. Poso com a exemple les empreses que, de manera ràpida i molt eficient, van transformar la seva activitat productiva per poder fabricar elements que eren necessaris per fer front a la pandèmica, respiradors, bates, mascaretes... Això ha tret el millor de la nostra societat i crec que és important posar-ho en valor.
Foto: Sergi Alcàzar
Tota aquesta situació va arribar just quan el president ja havia acusat públicament de deslleials els socis d’ERC i havia donat per acabada la legislatura. Com ha funcionat la relació amb els republicans al Govern?
Ens hem trobat fent front a una pandèmia que no ens esperàvem, d’una magnitud del tot imprevisible. Tots ens hem arremangat i ens hem posat a remar per sortir. Com a Govern estem centrats en superar la pandèmia, afrontar una crisi que és sanitària, però que també és i serà econòmica i social, amb uns reptes com a societat importantíssims.
Però les espurnes entre els socis continuen saltant. L’oposició ha demanat al Parlament una comissió d’investigació sobre les residències, que estan sota la batuta d’ERC, primer a Treball i ara a Salut, i JxCat ja ha anunciat que votarà a favor...
Com a Govern sempre hem dit que cal comparèixer per donar explicacions, si els grups del Parlament així ho consideren i volen investigar l’actuació de l'executiu. És important per transparència. Em sembla del tot positiu.
Ho havien parlat amb ERC que farien costat a aquesta comissió. Sembla que la notícia ha provocat malestar...
De fet, nosaltres aquestes decisions les deixem en l’àmbit dels partits. I és allà on es prenen. Com a Govern, insisteixo, transparència, la veritat i retre comptes a la ciutadania i al Parlament. I la prova es troba en el fet que el president Torra ha demanat comparèixer per donar explicacions.
Però el que es demana a ERC no és una compareixença, és una comissió d’investigació.
És un dels mecanismes parlamentaris. I nosaltres hem de respectar els mecanismes parlamentaris i les formacions polítiques tenen dret a demanar-ho.
Què s'hauria d'haver fet amb les residències?
Aquesta crisi sanitària ha estat nova no només a Catalunya sinó per a tot el món. Les residències són un col·lectiu vulnerable i probablement no es va reaccionar prou a temps en el tema de prohibir les visites o dotar de material de protecció els treballadors... Hem de ser capaços també de poder fer autocrítica. Quan vam veure que calia redimensionar el treball de les residències a nivell de Salut vam fer aquest canvi, que ha estat positiu.
Parlar ara d'eleccions és d'una irresponsabilitat política important o que només interessa fer política partidista
Els darrers dies estan sortint en tromba els màxims dirigents de JxCat per explicar que no és el moment de convocar eleccions, tot i que Torra havia anunciat que faria la convocatòria un cop aprovats els pressupostos...
Això va ser abans de la pandèmia. Ara, més que mai, necessitem un govern fort, centrat en la crisi, i ens fa l’efecte que parlar d’eleccions demostra una irresponsabilitat política important, o que només interessa fer política partidista. No és moment de parlar d’eleccions, no podem estar mig any immersos en un procés electoral, des de la convocatòria fins a la constitució del nou govern. Tindríem durant tot aquest temps un govern en funcions quan el que es requereix és un govern fort, que pugui prendre totes aquelles decisions que la ciutadania demana. Aquest debat no és entre la ciutadania.
A Euskadi les volen convocar ara al juliol. Són uns irresponsables?
Nosaltres des de Catalunya entenem que el que necessitem és centrar-nos a resoldre aquesta crisi sanitària, econòmica i social, i quan sigui el moment, perquè tampoc parlem de perpetuar-nos en el govern eternament, s’abordarà.
També hi ha qui fa la lectura que a JxCat pensa que li beneficia més no convocar-les ara...
No estem pensant en política de partits. Estem concentrats en la solució d’aquesta crisi. Tenim molts reptes i ho hem de fer plegats amb els socis de govern i entre tots estar a l’alçada.
Però, el president Torra està pendent que el Suprem confirmi la seva inhabilitació. Què passarà si l’inhabilita?
Nosaltres confiem que se n'admeti a tràmit el recurs que vam presentar i, si no, pas a pas anirem abordant les diferents realitats.
Foto: Sergi Alcàzar
Hi ha diferens escenaris davant una inhabilitació de Torra. Ni pensem en un del sol ni en descartem cap
Si s’inhabilités al president, el vicepresident, Pere Aragonés, hauria d’assumir la seva responsabilitat i caldria buscar un candidat a la presidència...
Hi ha diferents escenaris. La llei els preveu. Nosaltres ni pensem en un de sol ni en descartem cap.
Per tant, tenen previst que haurien de plantejar un nou candidat per assumir la presidència?
Aquest seria un dels escenaris, que estaria sobre la taula. Però hi insisteixo. Estem centrats ara per ara en la gestió de la Covid-19.
Tenen, per tant, pensat qui hauria d’assumir la presidència?
Això, quan passi, si és que ha de passar, ho decidirà l’espai polític de JxCat.
I tenen el compromís d’ERC que acceptarà nomenar un president de JxCat?
Em consta que hi ha hagut aquestes converses en aquest sentit i, per tant, és un dels altres escenaris possibles. Però repeteixo n’hi ha molts. I ara no és el moment d’avançar-ne.
Una altra possibilitat seria un canvi de Govern abans de la inhabilitació?
Nosaltres esperem i confiem que s’accepti el recurs presentat pel president Torra. I anirem seguint els esdeveniments.
Però, en qualsevol cas, entre aquests escenaris es planteja sortides perquè no sigui el Tribunal Suprem qui provoqui convocar les eleccions. És a dir, que encara que el Suprem inhabiliti el president això es podria superar sense fer eleccions?
La inhabilitació comporta certs canvis que hi hauria d’haver i hi ha mecanismes per abordar-los. Ni pensem en cap en concret ni en descartem cap.
En quin moment es podrien donar les circumstàncies per convocar eleccions?
En aquest moment no li puc dir perquè tot just estem iniciant la fase de desescalada del confinament. No podem pensar què pot passar d’aquí a tres o sis mesos. Encara estem centrats en aquest combat contra la pandèmia. No sabem de quants mesos estem parlant.
Li va sorprendre que Oriol Junqueras demanés públicament la convocatòria?
Al Govern estem centrats a resoldre la crisi...
La crisi sanitària també va esclatar en un moment en què el PDeCAT estava en un procés de confluència amb JxCAT...
Era un tema que anava avançant, però també ha quedat aturat per la crisi sanitària. Hi ha un treball fet que ens conduïa cap al paraigua de JxCat. Quan sigui el moment de poder reprendre-ho, seguirem.
De fet, ja abans de la pandèmia semblava que aquest procés estava bloquejat...
Hi havia feina avançada.
Però el PDeCAT havia deixat clara la seva reticència a dissoldre’s dins de JxCat, exigien mantenir el seu perfil com a partit, quotes dins de JxCat...
Hi havia un treball fet i consensuat. Una altra cosa és que hi hagi veus del PDeCAT que ho vegin millor o pitjor.
El PDeCAT ho acceptava renunciar a la seva pròpia identitat i el seu pes com a partit?
Hi havia molta feina avançada.
El discurs que fa la direcció del partit en relació a aquest tema respon al que pensen les bases?
La majoria de les bases del PDeCAT estan a favor que tots caminem cap a JxCat. Electoralment, ho hem fet a totes les darreres eleccions, a les europees, les municipals, a les generals i a les catalanes. No té cap sentit que no continuem en aquesta línia. Territorialment està molt assentat que aquest espai polític s’ha d’endreçar.
Carles Puigdemont ha defensat sense embuts anar cap a aquesta confluència mentre la direcció del PDeCAT mostra reticències. En un moment donat es va arribar a parlar fins i tot d’un risc de trencament...
El lideratge del president Puigdemont és inqüestionable. Això ho comparteixen les bases del nostre partit i els diferents càrrecs electes.
I vostè quin model de partit defensa?
Personalment, penso que els diferents sectors que formen part de JxCat, perquè no només és PDeCAT, hi ha independents i hi ha diferents corrents que han anat a confluir en aquest espai, hem d’acabar endreçant-nos en aquest espai que, per mi, ha d’acabar esdevenint una formació política.
JxCat ha d'esdevenir una formació política i el PDeCAT s'hauria de dissoldre dins
I dissoldre’s el PDeCAT a dins?
La meva opinió és que el PDeCAT hauria de passar a formar part d’aquesta formació política, sí.
I si el PDeCAT no ho acceptés?
En tot cas, estaria a discussió de les bases, que han d’acabar de decidir. Aquest treball previ s’ha fet i estic segura que la proposta que surti serà la que haurem consensuat entre tots i, per tant, serà la millor solució.
En quin moment s’ha de concretar?
Teníem previst que fos aquesta primavera. Però veurem quan es podrà fer.
Foto: Sergi Alcàzar
Tem que si finalment el PDeCAT s’acaba dissolent dins de JxCAT hi hagi gent que no ho accepti i provoqui una escissió?
Ho desconec. Precisament s’ha anat treballant a poc a poc per evitar-ho. A vegades quan fas una endreça així perds algun efectiu. Penso que seria molt minoritari.
De moment ja ha aparegut una formació, el Partit Nacionalista de Catalunya, amb dirigents crítics com Marta Pascal o Carles Campuzano?
Tampoc no és la primera vegada que ens trobem amb un fet d’aquestes característiques. Hi ha hagut altres moments en què hi ha hagut escissions i tampoc electoralment han acabat de funcionar sols. Molts d’ells han acabat de la mà del PSC.
Si hi ha aquesta condemna pel cas Palau i s’ha provat que hi ha hagut aquests delictes, què vol que li digui? Qui la fa la paga
El PDeCAT ha de fer front també a la ratificació de la condemna del Cas Palau...
Jo en aquest sentit el que li puc dir és que si això ha estat així, si hi ha aquesta condemna i s’ha provat que hi ha hagut aquests delictes, què vol que li digui? Qui la fa la paga. Però, no cal posar tothom en el mateix sac. Hi ha moltíssima, moltíssima, moltíssima gent honesta, tant en el PDeCAT com a l’espai de JxCat, que estem treballant per aquest país des dels pobles i ciutats més petits de Catalunya, gent que s’hi està deixant la pell perquè els seus municipis tirin endavant. No voldria de cap manera que es posés tothom en el mateix sac. Qui la fa la paga però que en cap cas això representi una taca per als milers i milers de persones que en aquest país estan treballant i lluitant pels seus pobles i per la llibertat de Catalunya, i de manera altruista la majoria.
Què hauria de fer el PDeCAT? De moment, el PDeCAT, que va sorgir de la refundació de CDC, se’n desentén...
Òbviament aquestes són herències del passat. El PDeCAT com a tal no ho ha viscut. Li han vingut heretades. Entenc de la dificultat de la gestió d’aquesta realitat. Ara bé, crec que hem de sortir a explicar que denunciem tot allò que s’hagi fet malament. Que, per tant, qui la fa la paga. I qui ha d’assumir les responsabilitats, les assumeixi, perquè en política l’honestedat és molt important i hem de reivindicar que la majoria de les persones que s’hi dediquen ho fan de manera honesta. A vegades, alguns casos embruten una feina que és digna, però que sobretot és necessària per a la democràcia, com és la política. Que una cosa no embruti la realitat, que és que milers i milers de persones treballen de manera honesta pels drets i les llibertats del país.
Doncs, aquesta condemna afecta qui va ser tresorer de CDC Daniel Osàcar amb una pena de presó i CDC ha de tornar 6,6 milions d’euros per l’espoli del Palau.
Jo ja he dit el que havia de dir.
En la candidatura que presentem per a les eleccions catalanes, el president Puigdemont ha de tenir un paper rellevant i important
Enmig d’aquest debat sobre la confluència de partits, JxCat té un altre debat que és el del candidat. Abans que comencés la crisi del coronavirus, hi va haver una mena de cursa en què hi havia dirigents del partit que es proposaven com a candidats de JxCat.
Estic molt satisfeta perquè precisament a JxCat hi ha moltíssima gent amb capacitats per poder liderar aquest projecte polític. Serà l’espai polític qui ha d’acabar decidint qui és el candidat. Per mi, personalment, quan sigui el moment en aquesta nova candidatura que presentarem per a les eleccions catalanes, el president Puigdemont ha de tenir un paper rellevant i important.
Podria tornar a ser el cap de llista al Parlament, doncs?
Això ho decidirà l’espai polític, i ell, òbviament.
En aquesta línia de sortida que hi ha per ser cap de llista, vostè s’hi veu?
No, no. Jo no estic jugant a la cursa de sortida. Estic molt còmoda formant part d’aquest espai polític. Continuo fent la meva feina. Estant a disposició del president i el partit.
En quin moment creu que Barcelona i la regió metropolitana podrà passar a fase 1? Ho estan valorant ja al Procicat?
Ho estem treballant. Aquest dijous hem anunciat aquesta evolució de la fase 0 a MetroNord, MetroSud i ciutat de Barcelona. Per densitat de la població, per mida de les ciutats, mobilitat, no ens feia pensar que poguéssim passar ja a fase 1, però sí evolucionar amb certes mesures, com comprar sense cita prèvia a les botigues, o cerimònies de culte, o préstec de llibres a les biblioteques. Hem de veure com evoluciona.
El desconfinament està resultant també molt complicat...
És veritat que dilluns en què certs territoris que començaven a passar a fase 1 vam veure algunes imatges que no acompanyaven. Sobretot en el tema de les terrasses. Hem de fer-ho a poc a poc per evitar que aquesta feina de tantes setmanes de confinament no es faci enrere.
Però no hi ha un horitzó més concret al calendari?
Aquests propers quinze dies anirem avançant en aquesta presa de decisions, pot ser que a finals maig, aquestes zones que estan en fase 0 ja estiguin en fase 1 i altres de fase 1 ja estiguin en fase 2.
Foto: Sergi Alcàzar
Des de Madrid ha arribat monòlegs i imposició, amb les competències manllevades i havent de demanar permís per anar desescalant.
La coordinació amb Madrid com funciona?
Coordinació no n'hi ha hagut. Sempre hem denunciat que ha estat un diàleg unilateral, d’imposició. Cada vegada que hi ha hagut una conferència de presidents, el president Sánchez ha anunciat abans el que diria a través dels mitjans. No hi ha hagut un treball plegats. Al contrari, ha estat unidireccional, monòlegs i imposició. S’ha acceptat la unitat territorial que hem proposat per fer el desconfinament i sembla que se’ns aniran acceptant les mesures que pensem que són les millors. Ara bé, seguim igual. Amb les competències manllevades i havent de demanar permís cada vegada que volem proposar el que considerem que han de ser les mesures per anar desescalant.
En canvi han aparegut informacions que apunten que el vicepresident, Pere Aragonès, sí que manté contactes amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo...
El vicepresident del govern, com a tal, no ens ha informat que hi hagi hagut converses. Una altra cosa és que a nivell de partits polítics es parlin, però oficialment, com a vicepresident, no em consten aquestes converses.
El president ha assegurat que no hi haurà retallades per respondre a la crisi que està creant la pandèmia, però, de fet, els pressupostos que ha aprovat el Govern no arribaven a revertir l’efecte de les retallades dels 2008.
Els pressupostos del 2020 tenen un sostre de despesa de 3.000 milions d’euros més elevat que els del 2017. Però amb aquesta crisi tenim una altra realitat: la despesa sobrevinguda més els ingressos que no rebrem, perquè la frenada de l’activitat provocarà uns menors ingressos. Això es traduirà en 4.000 milions d’euros que necessitarà el Govern per afrontar la crisi sanitària. No és una crisi d’endeutament. No creiem que les polítiques de retallades i austeritat siguin les que donin la resposta que el país necessita. Necessitem que el govern espanyol ens injecti liquiditat i una flexibilització del dèficit, que no es quedi tota la capacitat de generar dèficit el govern espanyol. Recordem, a més, que Catalunya pateix un dèficit fiscal estructural de 16.000 milions l’any i això també algun dia s’haurà d’abordar.
Aquesta setmana, el conseller de treball ha anunciat que els 20 milions destinats als ajuts de 200 euros per a les famílies s’ha exhaurit ja.
De fet, el segon dia ja havíem rebut 80.000 peticions. La ciutadania en aquests moments demana que donem resposta a aquestes realitats. Com els ERTO. Sembla mentida que des del mes de març hi hagi famílies que fa dos mesos sense cap ingrés perquè no s’han resolt els ERTO. També demanem que per part del govern de l’Estat espanyol s’accelerin aquestes resolucions, i que es doni resposta a empreses i autònoms en dificultats.
Els presos polítics han estat tancats a les presons des del primer dia de la pandèmia. Fins al final no han recuperat les sortides del 100.2. Creu que el Govern ho ha fet prou bé, atès que aquesta decisió depèn de la conselleria de Justícia?
Des de Nacions Unides vam veure com es demanava que presos de consciència, presos polítics poguessin passar aquest confinament a casa seva, a mi m’hauria agradat que haguessin pogut passar aquesta pandèmia a casa seva.
Hauríem pogut plantejar més flexibilitat amb els presos polítics, tenint en compte les recomanacions de Nacions Unides
El Govern ha fet tot el que podia?
Personalment, crec que ho hauríem pogut plantejar-ho amb més flexibilitat, tenint en compte les recomanacions que es feien des de Nacions Unides i en aquests casos concrets.
En plena crisi també ha hagut de fer front a una polèmica a la Garriga. Hi ha hagut regidors que han abandonat el grup municipal de JxCat denunciant ingerències per part seva, afirmen que fomenta “odi” cap a ERC...
Tot això no només és fals sinó que fa més d’un any, quan vaig deixar l’alcaldia per venir a la Conselleria de Presidència, vaig abandonar la política local. Entenia que era el moment en què deixava l’alcaldia, venia cap aquí i deixava pas a nous lideratges, m’havia d’apartar, i això és el que vaig fer. Aquest darrer any i dos mesos no he estat ni al capdavant ni centrada en la política local a la Garriga. Em consta que aquestes declaracions les han retirat i les han corregit perquè era tot fals i no era així. Perquè jo he estat apartada de la política local. Totes aquestes acusacions són falses. Em consta que s’han retirat i corregit.
Foto: Sergi Alcàzar