El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. El clàssic embarbussament infantil casa a la perfecció amb la situació actual de la política catalana. Quan es compleixen exactament tres mesos de les eleccions catalanes, els principals implicats en la negociació per evitar que es repeteixin treballen contra cronòmetre -de dotze dies- per trobar el desllorigador definitiu per investir Pere Aragonès i que Catalunya disposi, després de més de mig any, d'un govern en plenes funcions. Els contactes, encara que no siguin públics, no han cessat, segons confirmen fonts coneixedores de la negociació. 

De portes enfora, les posicions estan enrocades. Aparcat el gran obstacle sobre el full de ruta independentista i el Consell per la República, que Junts s'ha avingut a discutir al marge de la investidura i l'acord de governabilitat, ara el pols es concentra en la forma que haurà de tenir el nou govern. Esquerra Republicana ha guardat al calaix l'opció de repetir la coalició amb Junts de manera immediata i insisteix en un govern en solitari. Els republicans asseguren haver-se sentit estafats al llarg d'aquests mesos de negociació i ara reclamen a Junts que primer investeixin i després ja parlaran d'una hipotètica integració al govern. Per contra, els de Puigdemont i Sànchez només estan disposats a fer Aragonès president si compta amb ells a l'executiu ja des del principi. 

Una fórmula híbrida

Entre aquests dos postulats comencen a córrer possibles fórmules híbrides que puguin salvar d'eleccions i no representin un gripau massa gruixut d'empassar a banda i banda. Es tractaria d'una sortida d'emergència, que esquivés el que uns i altres han batejat com a accident. I que té dia i hora programats: la mitjanit del 26 de maig. Fonts de tots dos partits asseguren que s'han conjurat a frenar abans de caure pel precipici.

La resta d'actors independentistes hi estan col·laborant. Aquest mateix dilluns, després que Aragonès anunciés que enterrava la possibilitat de fer coalició amb Junts, hi va haver una cimera a sis entre ERC, Junts, la CUP, l'ANC, Òmnium i el Consell per la República. Així ho ha avançat l'Agència Catalana de Notícies i ho ha pogut certificar aquest diari. De fet, n'hi ha hagut d'altres, de reunions a aquest nivell. Fa un parell de dies, la CUP va forçar una nova cita pública amb republicans i junters que va servir per teixir un acord -molt- de mínims. 

L'escletxa de la llei de presidència

La llei de presidència ofereix una escletxa en aquest sentit. Segons la norma, el nou president ha de prendre possessió del seu càrrec en els cinc dies posteriors a la sessió d'investidura. Ara bé, no fixa cap termini pel nomenament del seu futur govern, sinó que el president compta amb el marge temporal que consideri necessari. Fins que no signa el decret de nomenament i prenen possessió els nous consellers, segueixen en peu els anteriors, encara en funcions. És cert que històricament, aquest període de transició ha estat només de dies, però enlloc no està escrit que hi hagi un límit per llei. 

Una hipòtesi, per tant, seria que Aragonès fos investit i esperés un temps prudencial fins a designar el govern, a l'espera de tancar definitivament l'acord amb Junts. D'entrada, tant ERC com Junts hi posen algunes pegues. Els primers, perquè insisteixen en la imperiosa necessitat que un nou govern comenci a rodar ja en plenes funcions amb urgència. Els segons perquè argumenten que no ha passat mai en cap país europeu. 

En una entrevista a ElNacional.cat aquest divendres, un dels pesos pesants de la negociació per part d'ERC obria una escletxa en aquest sentit. Sergi Sabrià posava sobre la taula la possibilitat que Aragonès nomeni d'entrada només una part del govern i l'altra s'hi afegeixi en diferit. El diputat republicà pren l'exemple del que va succeir a Euskadi l'any 2001, quan Juan José Ibarretxe va ser investit amb els vots del PNB-EA i els d'EB-IU. Dos mesos després de la investidura i amb el govern ja en marxa, el lehendakari va ampliar l'executiu donant entrada a EB-IU, amb una nova cartera d'Afers Socials i Habitatge.

La diferència, però, és que llavors es tractava de només un conseller, perquè aquella formació disposava només de 3 diputats. En aquest cas, el repartiment de carteres que preveuen a Junts és del 50%, tenint en compte que uns compten amb 33 escons i els altres amb 32. En aquest sentit, una alternativa seria que mentre no entrin els nous consellers, amb els seus respectius departaments, hi hagi una estructuració més tècnica, per anar funcionant provisionalment.

És probable que la fórmula definitiva, si arriba, impliqui concessions a banda i banda, encara que de moment, i públicament, ni ERC ni Junts semblin disposats a moure's. El cert, però, és que fa un parell de dies que la discreció sembla haver-se imposat en la negociació. I això acostuma a ser sinònim de que la cosa avança. Lluny de la llum dels focus, els acords solen anar més rodats. 

A la imatge principal, Aragonès i Jové al Parlament. / S. Alcàzar