Crítiques a la nova norma. Els consells de l'audiovisual de Catalunya (CAC), del País Valencià (CACV) i d'Andalusia (CAA) s'han manifestat contra la llei audiovisual, a la qual es va arribar a un acord aquest dimecres. Les tres institucions han criticat que la futura normativa ignora el marc competencial i el nou sistema audiovisual. "El nou text limita les competències autonòmiques i, per tant, les dels consells audiovisuals territorials, ja que no atribueix cap competència en relació amb els serveis de comunicació audiovisual a petició, ni amb les plataformes d'intercanvi de vídeos", han denunciat en un comunicat d'aquest dimecres els presidents dels organismes (Roger Loppacher, José María Vidal i Antonio Checa, respectivament).

La qüestió és que la llei limita les competències dels tres reguladors i les centralitza en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola. Això "suposaria retallar la seva capacitat d'acció i les competències autonòmiques en temes tan rellevants com la protecció dels menors d'edat, el discurs d'odi, la publicitat encoberta, la desinformació o les previsions relatives a la diversitat cultural a les plataformes".

La centralització de la CNMC

És per això que els presidents dels consells de l'audiovisual han reclamat "una actuació cooperativa de tots els organismes reguladors independents que hi ha a l'Estat". "Una col·laboració entre ells i amb la resta de reguladors europeus", han precisat. I és que defensen que "l'experiència assolida en aquests darrers anys per institucions capdavanteres a l'Estat permet aportar i compartir coneixements en la protecció de les persones usuàries en l'àmbit audiovisual, especialment entre la població més jove".

És per tot això i més que han volgut "expressar la necessitat d'establir, com un eix bàsic de relació, el principi de col·laboració entre l'autoritat estatal i les autonòmiques". "Un principi de col·laboració que està reconegut en el marc jurídic i és habitual entre les autoritats audiovisuals d'altres estats descentralitzats, com ara l'alemany o el belga", han recordat. Una col·laboració d'aquesta mena seria "plenament conseqüent en el marc d'un estat descentralitzat".

La reforma de la llei

Igualment, els presidents dels tres organismes han reclamat que "durant el tràmit parlamentari s'hi introdueixin els canvis necessaris per garantir una actuació concertada entre els reguladors audiovisuals independents existents a l'Estat en matèria de supervisió i control dels continguts en les plataformes d'intercanvi de vídeos o el control i la supervisió de les obligacions relatives a la protecció dels menors d'edat o a la promoció d'obres europees en els serveis a petició". 

Cal recordar que parlem dels consells de l'audiovisual de tres territoris que sumen una població de més de 21 milions de persones, el 45% de la població de l'estat espanyol, motiu pel qual no comparteixen "la distribució competencial que preveu el projecte de llei general de comunicació audiovisual".

 

Imatge principal: Un edifici de Netflix / Unsplash