Podria haver estat una tragèdia, però, afortunadament, ha quedat en un ensurt, això sí, molt seriós. Ahir dimarts un caça espanyol del model Eurofighter Typhoon 2000 va disparar accidentalment un míssil a l'espai aeri d'Estònia. El míssil no va impactar contra cap objectiu i no va haver-hi conseqüències, tot i que tant les autoritats estonianes com les espanyoles han anunciat que obriran investigacions per esclarir els fets.

Amb tot, el que ha posat sobre la taula aquest incident aeri és què fan avions de combat espanyols al Bàltic. Segons el Ministeri de Defensa, dos Eurofigther espanyols participaven en una missió d’exercici conjuntament amb dos Mirage 2000 francesos, “en una zona al sudoest d’Estònia autoritzada per a aquest tipus d’exercicis”, en el marc de l’operació de Policia Aèria al Bàltic en què participa el destacament espanyol Vilkas Bap-47, amb seu a la base aèria de Siauliai (Lituània).

Ara bé, més enllà de l’explicació oficial, el fet és que Espanya manté una important presència militar als països Bàltics amb l’objectiu formal de participar en forces conjuntes que suposin un contrapès a una suposada amenaça russa sobre aquests territoris.

Restar suports a l'independentisme

El motiu de fons, però, és tot un altre, i qui el sap molt bé és l’exministre espanyol d’Exteriors José Manuel García-Margallo, que va ser el primer que va admetre que les forces militars espanyoles s’utilitzen com a moneda de canvi per aconseguir restar suports internacionals a l’independentisme català.

Efectivament, quan Margallo va revelar, a la primavera del 2017, que s’estava duent a terme una política de favors i contrafavors a escala internacional per limitar la internacionalització del procés català, va admetre que entre aquests intercanvis de cromos s’incloïa la presència militar, i específicament aquesta carta es jugava als Països Bàltics —Estònia, Letònia i Lituània—, tres repúbliques exsoviètiques que, a causa de la seva recent independència respecte a la Unió Soviètica havien mostrat les seves simpaties cap al sobiranisme català.

És més, el mateix Margallo va reconèixer al maig de l’any passat que dins d’aquesta política de favors s’incloïa “un esquadró aeri al Bàltic”, en referència a la presència espanyola a l’operació Policia Aèria al Bàltic, la mateixa que va ocasionar l'incident d'ahir.

Ras i curt, l’avió que ahir va estar a punt de provocar una tragèdia ho va fer defensant la unitat d’Espanya, una afirmació que no és tan sorprenent si es recorden les paraules de l’anterior ministra espanyola de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, que en el marc d’una visita al miniexèrcit que Espanya té desplegat a Letònia va afirmar, el desembre passat, que els militars defensaven "els interessos del seu país i la seguretat de les famílies espanyoles", una asseveració que, interpretada tenint en compte els favors de Margallo, s'ha d'entendre com una arma més de combat contra l'independentisme. Per sort, cap estonià no ha pres mal, de moment.