“És inqüestionable que estem fent passes en la federalització del nostre estat autonòmic”. És una frase de Pedro Sánchez pronunciada aquest passat dimecres en la roda de premsa de valoració del curs, un acte que serveix d’inauguració de les vacances d’estiu de la política madrilenya. La pregunta que se li feia en aquesta compareixença era si el preacord assolit entre PSC i ERC en matèria de finançament és extensible a altres comunitats autònomes. El president del govern espanyol hi deixava la porta oberta de bat a bat. El líder socialista rendia comptes davant la premsa escassos minuts després que el baró socialista Emiliano García-Page disparés el tret de sortida de la revolta territorial socialista (obviant la dels barons del PP, el partit que actualment controla gran part del territori autonòmic) contra la possibilitat que es posi fi a l’espoli fiscal a Catalunya. "És una negociació bilateral la que s'obriria en aquest cas amb la Generalitat, i també lògicament correspon a un espai multilateral la negociació i l’acord del nou sistema de finançament autonòmic", asseverava llavors Pedro Sánchez per calmar les veus crítiques. Cafè per a tothom.
Sánchez ja aplanava dimarts el terreny per fer extensible l’acord PSC-ERC a altres comunitats autònomes. Després d’una audiència amb Felip VI al Palau Reial de l’Almudaina, a Palma, també compareixia davant dels mitjans i es pronunciava sobre l’entesa assolida entre republicans i socialistes. No especificava si, en opinió seva, el pacte implicava la sortida de Catalunya del règim comú, malgrat que recalcava una idea: “Amb el mateix sistema de finançament que tenim, els ciutadans han patit, visquin on visquin, les pitjors retallades amb el PP i els mateixos avenços amb el PSOE; l’important és tenir governs autonòmics i estatals que creguin en la fortalesa dels serveis públics, perquè no es tracta de qui recapta i gestiona els impostos, sinó què se'n fa”. Ara bé, incidia sobretot en la idea que l’acord sociorepublicà garanteix la “solidaritat interterritorial” i la “igualtat entre espanyols” en matèria econòmica. I es comprometia també a vetllar per les “singularitats”, en plural, de tots els territoris en la reforma del sistema de finançament del règim comú.
La revolta territorial contra el finançament català
La possibilitat que l’acord entre PSC i ERC acabi amb l’espoli fiscal que pateixen els catalans ha fet posar el crit al cel a diversos barons territorials. No només al PP, sinó també al PSOE, i fins i tot dins de Sumar. Qui ha alçat més la veu contra aquest acord ha estat Emiliano García-Page. El president castellanomanxec va oferir dimecres una declaració institucional d’urgència per valorar “l’obscè” pacte al qual havien arribat les direccions dels dos partits. Malgrat l’alta expectativa que havia generat la seva compareixença, el baró socialista no va acabar anunciant res. Es va limitar a disparar a tort i a dret, denunciant que “l'independentisme es va crear per trencar Espanya i compleixen la seva funció, però el PSOE es va fundar per lluitar contra la desigualtat". Així, va animar els seus companys de partit a “no tolerar” que Catalunya tingui un sistema de finançament singular.
L’altre baró que encara ostenta un tron autonòmic, l’asturià Adrián Barbón, també va mostrar la seva indignació aquest divendres. La seva amenaça no va limitar-se només a votar en contra d’un sistema singular per a Catalunya en el Consell de Política Fiscal i Financera. També va advertir que pot acabar portant als tribunals el sistema de finançament que Pedro Sánchez pugui acabar entregant a una Generalitat presidida per Salvador Illa. Ara bé, també afirmava una qüestió que coincidia en aquella idea utilitzada per Sánchez per calmar la parròquia: “Considerem que cal reformar el sistema de finançament pensant en la construcció de l’Estat Federal”.
Qui també ha desafiat el màxim dirigent del PSOE ha estat el líder de la sucursal extremenya, Miguel Ángel Gallardo, que aquest dijous va demanar convocar el Consell de Política Federal dels socialistes, amb la intenció que se celebri una reunió entre Pedro Sánchez i els barons territorials. També Javier Lambán, expresident aragonès i un històric anticatalanista crític de Sánchez, va titllar “d’inadmissible” l’acord PSC-ERC perquè representa un “trencament brutal de la igualtat” entre els ciutadans de l’estat espanyol. Paral·lelament, el líder del PSOE a Castella i Lleó, Luis Tudanca, va assegurar que no "tolerarà” l’acord: "No podem cosir la unitat territorial d'aquest país per un costat, descosint-la per l'altre". Es va pronunciar sobre aquest tema d’una forma més moderada el socialista madrileny Juan Lobato, que només va assenyalar que “l’acord no és ideal”.
També l’andalús Juan Espadas, que és líder del PSOE al Senat, va queixar-se de l’acord entre socialistes i republicans, i va assegurar que no permetrà “ni greuges ni privilegis” pels catalans que afectin els andalusos. Per aprofundir en la idea del cafè per a tothom, va exigir que Andalusia tingui les mateixes condicions que Catalunya. Qui és compatriota d’Espadas és Felipe González, expresident del govern espanyol, que ocupa bona posició en el podi de crítics a Pedro Sánchez. Aquest dimecres va pronunciar-se sobre l’acord per investir Illa dient que se sent “molt a prop de Page y Lambán”.
L’aritmètica del Congrés, l’altre obstacle de Sánchez i ERC
Sigui com sigui, tot indica que una reforma del sistema de finançament haurà de passar pel Congrés dels Diputats, on l’aritmètica està ajustadíssima i cada vot compta. Per començar, caldria l’aval de Junts per Catalunya, que fins ara ha criticat l’acord entre socialistes i republicans. Però el cas és que la fragmentació del grup parlamentari de Sumar també pot posar problemes en aquest sentit. Ja hi ha diputats pertanyents a formacions territorials que han anunciat que, si res no canvia, hi votaran en contra. És el cas de Compromís. La parlamentària Àgueda Micó va advertir que no donaria llum verda a qualsevol reforma del sistema de finançament que no resolgui de forma singular l’infrafinançament que arrossega el País Valencià.
Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista al Congrés (també integrat dins del grup parlamentari de Yolanda Díaz) va publicar al seu compte d’X (anteriorment Twitter) “que ningú no tingui dubtes; votaré en contra de qualsevol finançament singular mentre no es posin en marxa les eines bilaterals de finançament que figuren a l’Estatut d’Aragó”. “Només donarem suport a una reforma del finançament si l’Aragó es veu generosament compensat”, va arribar a deixar per escrit a les seves xarxes socials.
Parlant d’asos a la màniga, Marta Rovira diu que ella també en té un. Aquest dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio, l’actual líder d’Esquerra Republicana va assegurar que el seu partit té “un pla B” si alguna d’aquestes formacions tomba qualsevol reforma de finançament que acabi amb l’espoli català.