La repressió policial de l'1-O, l'aplicació del 155, el cop electoral del 21-D, el màster de Cifuentes, la detenció de l'expresident valencià Eduardo Zaplana i la sentència del cas Gürtel. Un cop rere l'altre: el PP ha hagut de fer front a múltiples crisis relacionades amb la corrupció, el procés, processos electorals, que han anat tenint efecte en els seus electors. És el que s'extreu fent un cop d'ull als sondejos electorals després de les eleccions de 2016, la darrera contesa electoral de la qual el PP va sortir reforçat.

El partit encapçalat per Mariano Rajoy passa per un dels seus pitjors moments pel que fa als seus suports d'ençà que es va fundar. L'últim sondeig publicat, de Sociométrica per a El Español, assenyala que el PP ha perdut la meitat dels seus electors en tan sols vuit mesos, mentre que Ciudadanos ha tret rèdit al desgast del govern popular, fet que ha catapultat la formació d'Albert Rivera a la primera posició.

Després d'una crisi política a la Comunitat de Madrid —pel màster i les cremes robades de Cifuentes—, de l'empresonament de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i la recent sentència del cas Gürtel, la caiguda de suports iniciada amb l'1-O s'ha precipitat. La mitjana dels sondejos de l'últim mes, elaborades per una varietat d'empreses enquestadores, revelen que el PP hauria perdut 13 punts en relació amb els comicis del 26-J, una davallada pràcticament equivalent a l'ascens de Ciudadanos (+14,3 punts). Totes les enquestes assenyalen una victòria d'Albert Rivera i una desfeta del PP, que notaria el PSOE de prop.

Ciudadanos fa forat

Que el gran beneficiat de la desfeta del PP és Ciudadanos ho va assenyalar el darrer CIS, que si es llegeix al detall ja adverteix que la pèrdua de suports dels populars s'apropa a la meitat del seu electorat de 2016. Segons l'enquestadora pública, només un 56,4% dels votants populars en les últimes eleccions ara tornaria a votar Mariano Rajoy. La fuga de votants se'n va a Ciudadanos (16,1%) i a la indecisió (15,9%).

Mentrestant, Ciudadanos guanya suports del PP i també del PSOE (7,5% dels seus votants) i fins i tot d'Unidos Podemos, encara que en una xifra molt més baixa (el 3,7% del seu electorat). El partit de Rivera és a més el partit que reté més els seus propis votants (un 77,3% el tornaria a votar).

Part de l'èxit de Rivera ve del seu caràcter interclassista i del fet que ha guanyat pes als pobles, que s'afegeixen als suports urbans. Les dades del darrer CIS revelen com Ciutadans s'està fent un lloc entre els ciutadans més rics i els més pobres alhora: els seus votants de classe alta (27,6%) són pràcticament equivalents als de classe baixa (21,7%). Mentrestant, el PP pateix un esfondrament en totes les classes socials i en el seu suport rural —fins ara molt consolidat—, que també pateix estralls.

Xifres que no s'han vist mai

El PP mai no s'havia trobat davant de registres similars d'estimació de vot. De fet, si es compleixen les xifres que assenyalen les darreres enquestes, el PP trencaria el seu terra electoral, situat en el 25,8% dels vots obtinguts en la contesa de 1989. Des d'aquelles eleccions, els populars sempre han mantingut una base de votants d'entre set i vuit milions de persones, el 30% dels electors.

Tanmateix, a la irrupció de les noves formacions polítiques —que també va desgastar en el seu moment al PSOE—, ara cal sumar els escàndols que assetgen els populars, que sembla que han estat el factor determinant per ofegar els suports en una caiguda que més que una crisi es comença a convertir en una tendència consolidada.