La Caixa de Solidaritat ha aportat fiances per l’1-O que sumen 3,6 milions d’euros en partides idèntiques al procediment del Tribunal de Comptes (TCu) i en la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga uns 40 excàrrecs per organitzar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Així ho han denunciat Pep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat, i Joan Torra, en una roda de premsa a l’Ateneu Barcelonès, aquest dilluns.

La quantitat total és de 3.664.816 euros (vegeu el gràfic adjunt) en una desena de partides, com ara la campanya de Civisme o distintes despeses del Diplocat, que a vegades no tenen el mateix nom i hi ha imports que tenen l’IVA (al Tribunal de Comptes) i d’altres no. Per tant, hi ha 7,2 milions d’euros bloquejats als jutjats per l’1-O. Els afectats van denunciar aquestes dues duplicitats i cap dels dos jutjats ha fet res. El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va reclamar-los una fiança que supera els 5 milions d'euros. Per contra, han destacat que el Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) va descomptar aquestes quantitats en la causa de l'1-O dels republicans Josep Maria Jové, Lluis Salvadó i la consellera Natalia Garriga, pendents de judici.

Castigar al ciutadà

“És molt greu, afecta el dret de defensa i és una penalització a tota la ciutadania”, ha declarat Cruanyes, alhora que ha agraït a tota la ciutadania les aportacions fetes i ha insistit que “cal seguir fent aportacions  de diners perquè cap represaliat quedi desatès”. Per fer front a aquesta repressió econòmica des del 9-N del 2014 a l’1-O del 2017 s’han aportat uns 17 milions d’euros, ha detallat Cruanyes.  L'advocat ha insistit que "hi ha animadversió dels tribunals", i ha alertat que si no hi ha més aportacions o es tornen aquests diners duplicats no es podrà fer front a noves causes.

 

Ajudes a 125 represaliats

D’altra banda, els dos responsables de l’Associació Foment de la Caixa de Solidaritat han informat que ha destinat 207.489 euros per ajudar a 125 represaliats aquest any. Una xifra que ja supera la de tot l’any 2022: 194.758 euros a ajudar 129 represaliats.  L’any  2021 es van aportar 1,4 milions d’euros, la majoria per cobrir les fiances del Tribunal de Comptes, que aquest novembre jutjarà els responsables polítics. També s’ha precisat que les fiances aportades per treure els presos polítics s’han recuperat i s’han utilitzat per a altres persones perseguides.

Pel que fa a les aportacions del 2023, la principal partida és per pagar fiances; 93.572 euros, seguida pel pagament de 91.303 euros d’honoraris a advocats per a la defensa de 108 represaliats. En aquest punt, Cruanyes ha aclarit que hi ha col·lectius d’advocats com ara a Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent, Maresme i de Vic que assumeixen les defenses d’encausats de l’1-O i no demanen res a la Caixa de Solidaritat.

Les següents partides són;  15.987 euros de sancions i multes, també per la llei mordassa; 6.185 euros de responsabilitat civil; 120.000 euros en procuradors, i 320.000 euros en atenció psicològica a afectats i als seus familiars, un supòsit que s’ha inclòs aquest any.

Preguntat per si s'aprova una llei d'amnistia per l'1-O, Pep Cruanyes ha afirmat que "s'haurien de tornar els milers d'euros aportats per la ciutadania i també pel 9-N, que és un procediment tancat".