Després que tant l'ANC com Òmnium Cultural hagin hagut de fer front a dues multes diferents per part de l'Estat amb poca diferència de temps, i que els diferents imputats pel procés hagin d'afrontar elevades sancions econòmiques a banda de la inhabilitació —entre ells Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau—, ara les entitats sobiranistes han decidit engegar una caixa de solidaritat, una iniciativa que pretén "fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència".

La caixa de solidaritat s'ha inaugurat aquest matí i, a banda de tenir com a responsables dues persones de l'ANC i dues d'Òmnium, té la presència dels expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert com a auditors externs i independents.

L'objectiu de la creació d'aquesta caixa "de resistència" és fer veure al món el "gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat de l’independentisme". Les entitats sobiranistes consideren que les actuacions per les quals se'ls ha multat "han de respondre a iniciatives acordades per les entitats i/o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista".

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha volgut deixar clar que l'objectiu de la caixa és "demostrar que els crits de 'no esteu sols' no són en va", mentre que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha posat de manifest el següent: "La caixa té la vocació de demostrar que això ho vam començar junts i ho acabarem junts".

Les multes

La primera multa va arribar a l'ANC el passat 9 de febrer. L'Estat va embargar llavors 246.559,13 euros a l'entitat sobiranista sota l'argument que té a veure amb l'organització de la gigaenquesta el 2014 per l'ús inadequat de dades personals.

Un dia més tard Òmnium també va rebre una multa 240.000 euros imposada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pel mateix cas. La sanció per l’ús de les dades és de 200.000 euros als quals se suma un recàrrec de 40.000 euros per no haver fet efectiu el pagament. 

L'última els va arribar alhora. Eren 90.000 euros per entitat, que ja se sumaven als altres 240.000. Les entitats ja van carregar fort contra les sancions considerant que conformen "un cas sense precedents a Espanya", ja que s'imposa "per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període de temps en què s'estava definint el nou protocol internacional sobre dades allotjades en aquest país". 

Inhabilitats

El president del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Jesús María Barrientos, va anunciar el passat 13 de març la sentència que inhabilita per dos anys Artur Mas i Joana Ortega per un any i nou mesos i Irene Rigau per un any i sis mesos pel delicte de desobediència. A més els condemnen a multa econòmica: Mas de 36.000 euros, Ortega de 30.000 i Rigau de 24.000 euros.

Segons el TSJC, Artur Mas "va pervertir els principis democràtics de divisió i equilibri entre poders, i va fer esquerdar una regla bàsica i imprescindible per una convivència pacífica, la que passa, indefectiblement, per una submissió de tots a l'imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials".

La sentència diu que la intervenció personal de Joana Ortega com a vicepresidenta del Govern va ser "decisiva", mentre que a Irene Rigau li atribueix una intervenció que va ser "decisiva" per obrir els instituts de pràcticament tot Catalunya i sobretot en el paper que va tenir per "proveir d'equips tècnics tot el procés de votació".

Per la seva banda, Francesc Homs va ser condemnat a un any i un mes d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern, pel 9-N i a una multa de 30.000 euros.