Unidas-Podemos porta dies intentant convèncer la seva parròquia que el vot a favor de candidats de la dreta del Partit Popular en la renovació del Tribunal Constitucional és necessària. Si primer era el mateix portaveu de la formació lila, Pablo Echenique, que admetia "empassar-se el gripau" però esmenava que "els del PP també votarien per candidats progressistes", ara és un 'ex', el qui reitera el missatge.

L'exlíder i l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, ara reconvertit a tertulià i columnista, ho explica al diari Ara en un article titulat '7 tesis sobre la normalitat democràtica espanyola': "L'encerta Yolanda Díaz pactant amb el PP i el PSOE la renovació del Tribunal Constitucional encara que això impliqui votar els candidats del PP? L'encertaria pactant la renovació del CGPJ amb la dreta, ja que el PSOE ha renunciat a canviar el sistema d'elecció per evitar el veto del PP? En vista de la normalitat democràtica espanyola, penso que sí", es pregunta i respon a la vegada Iglesias.

Excusant-se en el context, Iglesias afegeix: "Sobre qualsevol candidat proposat pel PP per ocupar una posició a les altes magistratures recaurà sempre la sospita de connivència amb els corruptes o de corrupció directa. Comprenc i comparteixo les reticències i la nàusea moral que produeix, però, a la vista del procés d'involució que impulsen tots els poders reaccionaris, qualsevol barrera democràtica que es pugui erigir davant de l'eventual voluntat política reaccionària de les altes magistratures de l'Estat sembla una mesura d'autodefensa raonable".

Mitjans, franquisme i borbons

I fent seu el refrany 'qui no es consola és perquè no vol', Iglesias acompanya la justificació del sí amb un llistat d'improperis contra el PP per no ser titllat de conservador. D'entrada, atacant els mitjans de comunicació espanyols a qui acusa d'estar governats per la dreta: "La normalització de la mentida i les notícies falses en els últims temps, com a instruments de combat ideològic contra l'esquerra, han fet de les regles deontològiques del periodisme l'excepció abans que la regla". De l'altra, tirant de la història del segle XX: "La reacció política, mediàtica i judicial a l'independentisme català i Podem ha tingut un producte polític genuí: una ultradreta neoliberal i espanyolista que avui és condició de possibilitat perquè el PP torni a governar a Espanya. Es tracta d'una formació que reivindica obertament el franquisme, que promou la il·legalització dels partits d'esquerres, que no considera legítim l'actual govern espanyol i que s'ha mostrat favorable als mecanismes il·legals necessaris per fer-lo caure".

Per acabar, tampoc s'oblida de la monarquia: "Joan Carles I no és només el rei emèrit ni l'anterior cap de l'Estat. És també el símbol de la Transició i del sistema polític del 78. El nom de Joan Carles I apareix en una Constitució que repeteix la paraula rei 42 vegades. Joan Carles I va evadir impostos (presumptament), es va enriquir amb comissions il·legals (presumptament) i hauria rebut tracte de favor per part de les autoritats judicials espanyoles (presumptament)".

Moncloa

En paral·lel, el president espanyol Pedro Sánchez admet que no li agraden alguns candidats del PP per al TC, però garanteix que el PSOE i Podem seran responsables, en al·lusió a Enrique Arnaldo. Aquest dimecres va agrair per endavant la "responsabilitat" del PSOE i Unides Podem per a la renovació dels òrgans constitucionals.

Fotografia de portada: imatge de recurs de Pablo Iglesias