L’aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J al Congrés dels Diputats s’ha fet palesa al llarg dels últims dotze mesos. El PSOE ha hagut de suar en moltes de les votacions clau de la legislatura per aconseguir els vots necessaris i en més d’una ocasió ha vist que, fins i tot així, ha acabat naufragant. El principal instigador de les derrotes parlamentàries socialistes ha estat el PP, que ha explotat una fórmula per anar desgastant els socialistes. Ara bé, l’estratègia no hauria funcionat sense el concurs imprescindible de partits que han anat trencant successivament la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. I ha estat Junts per Catalunya qui se n’ha desmarcat més vegades. ElNacional.cat ha comptabilitzat i radiografiat totes les patacades del PSOE al Congrés durant el 2024 (algunes més trascendentes que d’altres): en total, ha patit 71 derrotes parlamentàries. La xifra inclou iniciatives dels socialistes que s’han tombat o propostes de la resta de partits que han tirat endavant amb el seu vot en contra. D’entre les més doloroses, hi ha hagut el rebuig de Junts a la senda de dèficit, a la reforma de la Llei d’Estrangeria i al primer redactat de l’amnistia, les reprovacions de Fernando Grande-Marlaska i d’Óscar Puente, l’exigència a rectificar sobre el Sàhara Occidental, el reconeixement d’Edmundo González com a president de Veneçuela, el descarrilament de la llei per abolir la prostitució i la derogació de l’impost a les energètiques.
Del total de derrotes, Junts ha abandonat el PSOE en 52 ocasions (el 73%) i el PNB s’hi ha distanciat 47 cops (el 66%). Concretament, els juntaires han votat al costat del PSOE en només 18 de les derrotes, mentre que han votat el contrari que els socialistes en 39 ocasions i s’han abstingut en les altres 13, segons el recompte elaborat per aquest mitjà. Lluny dels juntaires i els jeltzales, ERC, Bildu i Podemos s’han mantingut més vegades al costat del PSOE que no les que s’hi han allunyat en les votacions que han acabat amb derrota: els morats se n’han desmarcat en 31 ocasions (el 44%), els republicans els hi han girat l’esquena en 27 votacions (el 38%) i els abertzales s’han distanciat 25 cops (el 35%). Finalment, el soci de coalició a la Moncloa, Sumar, ha votat lluny del PSOE en 14 ocasions (el 20%). Tot això fa referència a les votacions que els socialistes han perdut. I on han nascut les derrotes parlamentàries del PSOE? 17 han sigut iniciatives seves que no han prosperat (quatre lleis, un reial decret llei, la senda de dèficit i onze esmenes o vots particulars a lleis), 7 han sigut propostes dels socis habituals (quatre del PNB, una d’ERC, una del BNG i una de Coalició Canària) i 47 han arribat promogudes pel PP. Del total, 28 votacions tenien a veure amb iniciatives legislatives. ElNacional.cat repassa fil per randa totes les derrotes parlamentàries de Pedro Sánchez el 2024.
Un aniversari del 23-J negre: Junts tomba la senda de dèficit i la reforma de la Llei d’Estrangeria
Un dels plens crítics per a Pedro Sánchez va ser el 23 de juliol, just quan es complia un any de les eleccions generals que li van permetre continuar a la Moncloa. En aquella ocasió, Junts va provocar una doble estocada al govern espanyol: els juntaires van tombar la reforma de la Llei d’Estrangeria que pretenia fer obligatori el repartiment territorial de menors migrants, adduint que l’Estat “ha abusat de la solidaritat” de Catalunya i reclamant tancar la delegació de les competències en immigració, i van vetar la senda de dèficit, justificant que el 2023 es va executar a Catalunya un 45% del que s’havia pressupostat mentre que a Madrid la xifra va ser del 212%.
📝 Junts i PP exposen la feblesa de Sánchez amb dos fracassos parlamentaris en l’aniversari del 23-J
Són dues derrotes de pes per al govern espanyol, que encara no se n’ha refet: ha sigut incapaç de rebre llum verda a la modificació de la Llei d’Estrangeria i tampoc ha aconseguit la fumata blanca per la senda de dèficit. De fet, el setembre va ajornar la reedició de la votació per por a una nova derrota. Per cert, no era la primera vegada que la Moncloa evitava una patacada frenant una votació. El maig va haver de retirar la Llei del Sòl preveient que la norma cauria pel rebuig dels aliats habituals, també de Sumar. Aquests dos moviments no computen en la calculadora de derrotes parlamentàries perquè són votacions que no es van arribar a materialitzar.
Junts frena a última hora el primer intent per tramitar la regulació dels lloguers de temporada
Una altra de les relliscades de Pedro Sánchez en els últims mesos va ser el rebuig de Junts a la llei per regular els lloguers de temporada. Era una iniciativa impulsada pel Sindicat de Llogateres i registrada al Congrés per Sumar, ERC, Bildu i Podemos a la qual el PSOE va donar suport. Com que els socialistes no la signaven, tampoc s’inclou en el recompte, però el seu rebuig va tenir un elevat impacte polític. Tant és així, que fins i tot el president espanyol es va desplaçar al Congrés dels Diputats per votar presencialment un dimarts (cosa molt poc habitual) per lligar el triomf a la votació. Inicialment, Junts va anunciar que s’abstindria, però, veient que el vot del PNB permetia que tirés endavant, va acabar decantant-se per votar-hi en contra. Tres mesos després, els juntaires sí que van facilitar que una nova proposta registrada per ERC superés el primer examen parlamentari, malgrat que han advertit que no comparteixen l’esperit de la norma.
Junts atura el primer redactat de la llei d’amnistia
Com hem vist, la majoria de les derrotes parlamentàries de Pedro Sánchez han estat incitades pel PP. Ara bé, una de les més sonades va arribar de manera imprevista. El 30 de gener, Junts va votar en contra de la llei d’amnistia i va guanyar temps per allargar la negociació amb el PSOE amb la voluntat de polir i perfilar el redactat per blindar tots els independentistes perseguits per la justícia espanyola. “Té forats pels quals la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l’amnistia en paper mullat”, va denunciar la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. “Estem caient en el seu parany d’anar-la modificant en funció d’uns interessos completament espuris”, va lamentar la diputada d’ERC Pilar Vallugera. Un mes i mig més tard, després de reblar el text, els juntaires van avalar el nou redactat, que va ser el que finalment va entrar en vigor.
📝 Junts congela l’amnistia al Congrés i aboca el PSOE a renegociar-la
El PP i Junts s’alien per derogar l’impost a les energètiques
Del gener al desembre. L’últim ple del 2024 també va deixar una sonora derrota per a Pedro Sánchez: el PP va sumar-se a Vox, Junts i el PNB per derogar l’impost a les energètiques en una votació que va validar l’esmena que havia introduït el PP al Senat gràcies a la seva majoria absoluta i que Junts va rebre amb els braços oberts a la cambra baixa. Quatre dies més tard, el Consell de Ministres va aprovar un nou reial decret llei recuperant el gravamen (malgart que tot fa pensar que decaurà el gener quan es voti al Congrés). A més, els juntaires van aconseguir rebaixar l’IVA dels iogurts al 4% i van permetre introduir deduccions fiscals a les donacions als afectats per la DANA.
📝 Junts i PP deroguen l’impost a les energètiques i claven un nou cop a Sánchez
ERC abandona el PSOE en el 38% de les derrotes
Aquests han sigut els principals contratemps de Junts. Però... i Esquerra? Els republicans es diferencien dels juntaires fonamentalment perquè no han originat en solitari cap derrota parlamentària de Pedro Sánchez. En les 27 votacions en les quals s’han distanciat dels socialistes (amb un vot contrari al PSOE o amb una abstenció), hi ha hagut com a mínim dos partits més que també se n’han desmarcat i ha sigut la suma de negatives la que ha fet descarrilar la votació. L’única excepció va ser en una de les primeres derrotes del PSOE: el Congrés va demanar a la Moncloa que “reconegui, esclareixi i depuri totes les responsabilitats polítiques” del cas Koldo gràcies a l’abstenció d’ERC i de Junts.
El distanciament dels republicans respecte als socialistes ha sigut eminentment no legislatiu (només nou de les votacions eren de qüestions amb rang de llei). Això sí, ERC va votar en contra de la llei sobre el proxenetisme, va oposar-se als vots particulars del PSOE en el marc del paquet fiscal (que comptaven amb l’aval de Junts i el PNB) i va votar en contra de les esmenes vives a la Llei de Desperdici Alimentari. A més, va abandonar el PSOE en nou votacions sobre política exterior i va participar en la reprovació d’Óscar Puente i en l’exigència de compromís de puntualitat de Renfe.
Les reprovacions de Fernando Grande-Marlaska i d’Óscar Puente
En els darrers mesos, hi ha dos ministres del govern espanyol que han estat reprovats pel Congrés: Fernando Grande-Marlaska i Óscar Puente. En les dues ocasions, qui va promoure-ho va ser el PP, que va comptar amb la complicitat de Junts i Podemos en els dos casos i també d’ERC en el segon. D’una banda, la cambra baixa va urgir a Pedro Sánchez la “destitució immediata” del ministre de l’Interior per la mort de dos guàrdies civils a Barbate amb l’abstenció dels juntaires i els morats. D’altra banda, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible va ser reprovat per la “incapacitat per resoldre el caos ferroviari” amb el suport d’ERC, Junts i Podemos.
📝 Junts i Podemos permeten que el Congrés reprovi Marlaska pels guàrdies civils morts a Barbate
📝 ERC i Junts permeten que el Congrés reprovi Óscar Puente per la seva “incapacitat” amb Rodalies
La soledat del PSOE en política exterior
Un dels telons d’Aquil·les del PSOE al llarg de l’any han sigut les votacions relatives a qüestions de política internacional. I el PP, sabedor d’això, ho ha aprofitat per lesionar la majoria de la investidura en catorze ocasions. Els dos principals temes que han permès als populars esquinçar el bloc al voltant del PSOE han sigut Veneçuela i el Sàhara Occidental i dos dels moviments més destacats a la cambra baixa van ser l’exigència a Pedro Sánchez que rectifiqui sobre el Sàhara Occidental i el reconeixement d’Edmundo González com a president veneçolà.
📝 Nou revés a Sánchez al Congrés: el PP i els socis d’investidura demanen que rectifiqui sobre el Sàhara
📝 El PP força una nova derrota de Sánchez i el Congrés reconeix Edmundo González com a president veneçolà
D’una banda, el Congrés va instar la Moncloa a “recuperar la posició històrica de neutralitat activa” respecte al Sàhara Occidental i va rebutjar el “posicionament unilateral” adoptat pel president espanyol el 2022 (amb el suport de Podemos i l’abstenció d’ERC, Junts i Bildu). A més, en aquella mateixa votació, va condemnar les “violacions comeses contra els drets humans per les dictadures de l’Amèrica Llatina”, especialment a Cuba, Veneçuela i Nicaragua (amb el vot a favor del PNB i l’abstenció de Junts). I Veneçuela també ha posat en evidència la debilitat del PSOE i Sumar: primer amb el reconeixement d’Edmundo González com a “legítim guanyador” de les eleccions veneçolanes del juliol (en una votació en la qual Junts no va participar) i després instant el govern espanyol a sol·licitar una ordre de detenció de Nicolás Maduro (amb l’abstenció de Junts i el PNB).
Dues lleis impulsades pel PSOE que han descarrilat
La votació legislativa en la qual el PSOE s’ha quedat més sol va ser el 21 de maig. Tots els socis de la investidura (excepte els dos vots testimonials del BNG i Coalició Canària) van abandonar els socialistes en la presa en consideració de la llei per abolir la prostitució. La norma, que va quedar encallada la passada legislatura, anava encaminada a perseguir el proxenetisme, sancionar els clients de la prostitució, prohibir els prostíbuls i impedir que algú es pugui lucrar llogant una habitació o un pis a una prostituta. Ara bé, la norma no va superar el seu primer examen parlamentari i va ser rebutjada amb 122 a favor, 184 en contra (del PP, Sumar, ERC, Junts, Bildu i el PNB) i 36 abstencions (de Vox i Podemos). D’altra banda, el 10 de desembre el Congrés també va barrar el pas a una llei del PSOE sobre el testament vital i les cures pal·liatives que volia establir una nova regulació sobre les instruccions prèvies. Va descarrilar pel rebuig de Junts i el PNB, sumat a la negativa del PP i Vox: 162 vots a favor i 180 en contra.
📝 El PSOE es queda sol al Congrés: els socis de Sánchez tomben la llei contra el proxenetisme
Dues lleis promogudes pel PP que han superat el primer examen parlamentari
Els socialistes no només han vist com iniciatives seves descarrilaven, sinó que també han testimoniat com el seu principal rival aconseguia els vots necessaris per començar a tramitar proposicions de llei. De moment, han sigut dues. La més rellevant va ser la presa en consideració, el passat 22 d’octubre, d’una iniciativa que pretén que el Congrés hagi d’autoritzar l’enviament d’armes a l’estranger. La votació es va saldar amb victòria pels populars amb 174 vots a favor (del PP, Vox, Podemos i UPN), 144 en contra (del PSOE, ERC, Junts, Bildu i el PNB) i 30 abstencions (entre les quals hi havia la de Sumar, cosa que va obrir una esquerda al govern espanyol). Prèviament, el 23 d’abril, el suport de Junts i el PNB (i l’abstenció de Bildu) va permetre que comencés a caminar una llei per relaxar la protecció del llop ibèric.
Sumar ha donat l’esquena al PSOE en tretze ocasions
Com era d’esperar, el soci de coalició a la Moncloa és el més fidel dels aliats parlamentaris habituals. Ara bé, en tretze votacions s’ha allunyat del PSOE i ha posat en evidència una fractura al si del govern espanyol. Més de la meitat de les vegades (set) l’esquerda ha arribat fruit de la política exterior, amb dues iniciatives del PP que volien esmenar la posició dels socialistes. La formació de Yolanda Díaz també s’ha desmarcat de Pedro Sánchez per votar en contra de la llei sobre el proxenetisme que proposaven els socialistes, per obrir la porta a tramitar la llei del PP per obligar la Moncloa a demanar autorització al Congrés per enviar armes a l’estranger i per reclamar la fi dels peatges de l’AP-9 (a Galícia). També en una votació sobre infraestructures elèctriques. Així mateix, Sumar va votar en contra de dues esmenes del PSOE a la Llei de Desperdici Alimentari i es va abstenir en una d’ERC que es va aprovar amb el vot a favor del PNB.
Podemos, el primer a assotar el govern espanyol tombant un decret llei de Yolanda Díaz
La primera derrota parlamentària de la Moncloa del 2024 (i de la legislatura) va ser el 10 de gener. Era el dia que el govern espanyol posava a examen tres reials decrets llei. Junts va amenaçar fins a última hora amb votar-hi en contra, però va acabar avalant-los a canvi, entre altres, de la delegació de les competències en immigració, que encara s’està negociant. Ara bé, el revés per la Moncloa va arribar de la mà de Podemos, que va votar en contra del reial decret llei sobre el subsidi d’atur, impulsat per Yolanda Díaz. El seu rebuig arribava un mes després que Podemos i Sumar, que es van presentar en coalició el 23-J, trenquessin peres al Congrés.
El PNB aconsegueix agilitzar els desnonaments en casos d’ocupació
Un dels darreres derrotes parlamentàries va arribar de manera inesperada i de la mà del PNB. L’error d’ERC i Bildu i l’absència d’alguns diputats va permetre que s’introduís a la Llei d’Eficiència a la Justícia una esmena dels jeltzales per agilitzar els judicis en casos d’ocupació de domicili. Junts hi va votar a favor. L’esmena modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè els delictes d’usurpació o violació de domicili passin a tramitar-se a través de judicis ràpids, cosa que facilitarà els desnonaments. Després de la votació, Podemos va posar el crit al cel i va condicionar el seu suport a la norma (que havia de superar el veto del Senat) a remeiar aquesta modificació. Finalment, a última hora, els morats van avalar el text a canvi de prorrogar les bonificacions del transport públic i mantenir la suspensió dels desnonaments de persones vulnerables.
🔎 Sánchez tanca el primer any de legislatura amb la majoria de la investidura esquinçada
22 reclamacions més en iniciatives no legislatives del PP
Més derrotes. En els darrers mesos, el PP ha aconseguit tirar endavant una àmplia bateria d’iniciatives no legislatives. Són textos no vinculants i sense efectes jurídics, que (en teoria) serveixen com a orientació política per al govern espanyol. Més enllà de les demandes en política exterior i de les dues reprovacions, hi ha hagut 22 peticions dels populars que han tirat endavant. Quatre d’elles eren relatives als casos de corrupció que envolten el PSOE:
- Amb l’abstenció de Junts i ERC, el Congrés va demanar a la Moncloa que “reconegui, esclareixi i depuri totes les responsabilitats polítiques” vinculades amb el cas Koldo.
- Amb el suport de Junts, es va instar el Ministeri de l’Interior a “aclarir” les “possibles filtracions” a membres del govern espanyol i “integrants de la trama corrupta” sobre investigacions judicials.
- Gràcies al PNB, es va demanar informació sobre el dispositiu policial a Barajas per rebre la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, el gener del 2022 i es va reclamar una auditoria als ministeris de Sanitat i Interior.
D’altra banda, la cambra baixa va donar llum verda a sis punts d’una moció sobre el “respecte a les Corts Generals i l’exercici de les seves funcions constitucionals”. Podemos va tocar el crostó a Teresa Ribera per les seves absències a les sessions de control, el PNB es va abstenir reclamant a la Moncloa que compleixi “sense demora” els mandats del Congrés i morats i jeltzales van permetre exigir al govern espanyol que presenti les “justificacions prou acreditades” quan els ministres falten a les sessions de control.
🔎 L’estratègia del PP per desgastar Sánchez al Congrés: seduir Junts i el PNB amb “temes sensibles”
🔎 La “majoria de rebuig” del PP, Vox i Junts aboca el govern espanyol a la debilitat parlamentària
Finalment, a banda de tot això, el PP ha aconseguit agrupar majories al Congrés per tirar endavant altres demandes dirigides al govern espanyol:
- Deflactar l’IRPF per compensar la pujada de la inflació.
- Abaixar l’IVA de la carn, el peix i les conserves.
- Introduir excepcions fiscals als menors de 34 anys els primers anys de la vida laboral.
- Contractar més professionals sanitaris pel Sistema Nacional de Salut.
- Exigir a Renfe que es recuperin les indemnitzacions per retards de l’AVE de quinze minuts.
- Suspendre les noves normes de registre de turistes que exigeixen als hotels recopilar fins a quaranta dades dels clients.
També han rebut llum verda la petició del BNG per acabar amb els peatges de l’AP-9 (a Galícia) i tres demandes del PNB relacionades amb el subministrament per a la indústria en processos de descarbonització.
Les esmenes a la Llei del Desperdici Alimentari
Un últim capítol ateny les modificacions que es van introduir a la Llei del Desperdici Alimentari. Durant la votació al ple, es van incorporar sis esmenes del PP, una d’ERC i una de Coalició Canària, que es van sumar als retocs que s’havien afegit durant la tramitació parlamentària. A més, la cambra baixa va tancar la porta a les esmenes que el PSOE havia mantingut vives i als cinc vots particulars dels socialistes. D’entre els canvis que es van introduir a contracor del PSOE, hi ha l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor de les obligacions de l’administració pública (a petició de Coalició Canària) i la previsió de prescripció de les infraccions (impulsada pel PP).