Els calls de Girona, Besalú, Castelló d'Empúries, i Tortosa s'han separat dels espanyols i no participaran a partir d'ara de la Red de Juderías de España, sinó que faran la divulgació del patrimoni jueu amb una eina pròpia. Els ajuntaments de Girona, Besalú i Castelló d'Empúries ja han pres la decisió, pròximament també ho farà Tortosa, i està previst que en el futur s'hi afegeixi Barcelona. La decisió s'ha d'aprovar en un ple municipal.

En el rerefons de la ruptura hi ha que a la xarxa espanyola els calls s'interpreten cada cop més des d'un punt de vista turístic, mentre que a Catalunya hi ha una visió més lligada a la recerca i el coneixement. A tot això s'hi ha afegit una tendència a la centralització de la Red, que els calls catalans no accepten.

La separació dels calls catalans ha tingut ressò internacional, i n'han parlat el diari nordamericà The New York Times i l'israelià Haaretz, relacionant-ho amb el procés independentista.

La història dels calls és molt antiga. El III Concili de Laterà del 1179 va dictaminar que els jueus havien de viure en els seus barris i a partir d'aquí es van crear els calls, que formen part de l'estructura medieval de les ciutats. Els calls tenien una certa autonomia de funcionament, pagaven impostos i depenien directament de la Corona.

El nom de call prové de la paraula hebrea kahal, que significa grup o comunitat. En espanyol usen la paraula judería, mentre que a Venècia va aparèixer l'expressió gueto. Provinent del dialectal venecià borguetto (petita ciutat), el mot va esdevenir molt aviat guetto, i ha acabat transformant el seu significat inicial com a sinònim de call, per designar des del segle XX tota segregació i concentració d'un grup ètnic o social diferenciat.

A l'edat mitjana van aparèixer als calls de Catalunya tres grans escoles talmúdiques (de tradicions i interpretacions rabíniques) a Girona, Barcelona i Perpinyà. Girona va tenir també un important centre de Càbala, per influència de les idees del narbonès Isaac el Cec.