Demà dijous tindrà lloc la primera gran prova de foc per a Pedro Sánchez a Europa. Els 19 ministres d’Economia i Finances de l’eurozona estan convocats per a decidir qui presidirà aquest conclau durant els pròxims dos anys i mig, en substitució del portugués Mário Centeno. La votació serà inèdita en dos sentits. En primer lloc, perquè el coronavirus —que és el que sobrevola tot— obligarà per primer cop a votar de forma telemàtica. En segon lloc, perquè aquest organisme podria tenir la seva primera dona al capdavant: l’espanyola Nadia Calviño. A La Moncloa són conscients de la importància de col·locar-hi la vicepresidenta tercera. Pot ser l’avantsala del que vindrà després, un mes de juliol on el govern espanyol es juga tot el seu crèdit a Europa.

La presidència de l’Eurogrup no és poca cosa, i menys en un moment com aquest: enmig d’una crisi econòmica com la del coronavirus. Si bé sobre el paper és un organisme informal i no reglat, sense poder executiu, a l’hora de la veritat marca la política financera de la zona euro. És l’Eurogrup, per exemple, qui acaba decidint si un país és rescatat o no, i sota quines condicions. Exercir-ne la presidència implica un important paper de mediació entre interessos oposats.

Calviño necessitarà almenys deu vots per fer-se amb la presidència de l’Eurogrup. De moment en té sis d’assegurats. Compta amb el suport dels països del sud —Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia—, el de Finlàndia i el de la poderosa Alemanya. El govern espanyol ho fia tot a acabar de convèncer França per acabar de decantar la balança. Al davant tindrà dos rivals de pes, el luxemburguès Pierre Gramegna i l’irlandès Paschal Donohoe. La votació estarà molt ajustada.

Però la votació de l’Eurogrup és només l’avantsala del que vindrà en deu dies: la negociació del fons europeu de reconstrucció. S’acabarà de perfilar durant el Consell Europeu del 17 i 18 de juliol. És clau per als països més afectats, els del sud, que lluiten contra els interessos dels països del nord. Espanya proposava un pla d’un bilió i mig, que finalment s’ha quedat en la meitat: 750.000 milions d’euros. Els països del sud també volien que fos mitjançant transferències i no deutes. Finalment serà en transferències i en préstecs. Caldrà veure en quins percentatges. Ara cal no perdre més llençols de la bugada.

Per això, conscient de la transcendència del moment, Sánchez ha intensificat tots els seus esforços fora de les fronteres espanyoles. Aquest dimarts va trobar-se amb el primer ministre portuguès António Costa a Lisboa. Avui ha estat l’italià Giuseppe Conte qui s’ha desplaçat per a una reunió de treball a La Moncloa. La setmana que ve, el president espanyol té ja tancades trobades amb els primers ministres de Suècia i Holanda, Stefan Löfven i Mark Rutte, així com amb la cancellera alemanya Angela Merkel.

La del fons europeu de recuperació, que pot suposar un canvi de paradigma en la Unió Europea, és la gran batalla de Sánchez i Iglesias. D’aquestes negociacions dependrà el futur d’Espanya, fortament colpejada per la crisi del coronavirus i que no vol tornar a passar per les mateixes receptes d’austeritat que el 2008. Però també està en solfa el futur del mateix govern de coalició. Unes negociacions desfavorables podrien conduir a tensions dins del govern per la manera de respondre a la crisi. No hi ha gaire marge d'error.

Laya es descarta

A 24 hores de la votació de l’Eurogrup, la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, s’ha autodescartat per a presidir l’Organització Mundial del Comerç (OMC). El seu nom apareixia en la majoria de travesses de candidats. És un organisme que coneix molt bé. Va ser la directora de gabinet de l’anterior director general de l’OMC i va dirigir el Centre de Comerç Internacional, institució pont entre l’OMC i l’ONU. Laya ho ha justificat per motius “personals”, tot i que potser hi han tingut a veure els equilibris geopolítics.