Tot i el recent congrés en el qual Oriol Junqueras ha reordenat Esquerra Republicana després de guanyar la disputa interna amb l'entorn de Marta Rovira i altres pesos pesants de l'aparell del partit, la formació republicana encara és un formiguer i les veus crítiques encara planten cara. Ara, immersos en la renovació de les federacions locals, els crítics presenten una candidatura per disputar a la direcció de Junqueras la federació de Barcelona, que celebrarà el seu congrés el 27 d'abril. Sota el nom 'Dignitat Republicana', la llista està encapçalada per Creu Camacho com a candidata a la presidència i Miquel Colomé com a candidat a la secretaria general.
La seva proposta, expliquen, es basa en tres eixos: recuperar l’assemblearisme que, segons diuen, sempre ha caracteritzat el partit i pensen que ara s'ha perdut; tenir un projecte propi "sense acceptar la dependència d’altres projectes ni ser la crossa de ningú, ni del PSC ni dels Comuns ni de Junts"; i defensar una Barcelona "per a les classes populars i treballadores, una ciutat inclusiva que exerceix de capital" de Catalunya.
La nova llista assegura que està formada per militants que provenen de "diferents sensibilitats" que han decidit confluir per buscar un canvi que recuperi el "protagonisme de la militància i la regeneració de la formació des de la base". Consideren que hi ha hagut "absència de debat i abandonament d'un projecte propi i genuí independentista i d'esquerres". Altres noms que formen part de la candidatura són Rosa Suriñach, Begoña Grau, Agnès Russiñol, Max Zañartu, Sheila Vidal, Esther Martin, Toni Colomina, Joan Miquel Saderra, Pati Sarrias, Nil Font i Quim Bosch.
El debat per entrar o no al govern de Collboni, punt d'inflexió
Segons explica aquest col·lectiu, la candidatura crítica amb la línia oficialista neix de l'assemblea del juny del 2024 que havia de decidir si ERC entrava a formar part del govern municipal del socialista Jaume Collboni. Després d'haver arribat a un acord amb el PSC, es va convocar a la militància a un congrés extraordinari per votar-ho i la participació va superar les expectatives, tot i que l'assemblea no es va reprendre. La líder d'ERC a Barcelona i ara número 2 del partit amb Junqueras, Elisenda Alamany, va denunciar "coses estranyes". Després, la llavors número 2 del partit, Marta Rovira, va retreure a Alamany i Junqueras que negociessin aquest acord d'esquena a la direcció i que, en deixar fora de l'entesa els comuns d'Ada Colau, aquests van fer caure els pressupostos del Govern de Pere Aragonès, precipitant el final de la legislatura. En aquest context, els crítics han decidit crear una alternativa "per defensar amb garanties la democràcia interna, el projecte propi de ciutat i el respecte als militants de base". La candidata a presidenta, Creu Camacho, assegura si es torna a presentar l'oportunitat d'entrar al govern de la capital catalana, convocaria un congrés "per debatre i votar en llibertat".
L'existència de dues faccions dins de la federació de Barcelona ve de lluny. El 2020, per exemple, per evitar un trencament, es va apostar per una candidatura de consens entre les dues i l'elegit com a president de la federació barcelonina va ser Gerard Gómez del Moral. El 2023 hi va haver dues llistes diferenciades, una liderada per la regidora Eva Baró i l'altra per la llavors secretària general d'Educació, Patrícia Gomà. La primera comptava amb el suport d'Oriol Junqueras i aquestes primàries internes van ser un primer pols al president del partit, que van guanyar amb molt pocs vots de diferència.