Alicia Sánchez Camacho fa anys que viu a la segona línia política. Diputada del PP per Madrid i secretària primera de la Mesa de l'Asamblea madrilenya, ara és una incondicional de la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso. Tasca que combina amb els seus discursos al Senat. Des del famós escàndol de la Camarga i la seva implicació, el silenci mediàtic de Camacho ha estat la tònica habitual. Justament, el dia que torna a l'escena principal, ho fa per fer palès el seu dèficit cultural sobre literatura i escriptors.

En un discurs on es veia a una Alicia enfadada, cridant des de la tarima i remarcant l'espanyolisme de tothom, ha confós la procedència de l'escriptor Ausiàs March i ha assegurat que era gallec. Recordem que aquest poeta de l'època medieval va néixer segurament a València l'any 1400, tal com recull la mateixa biografia del portal de l'institut Cervantes: "Descendia d'una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l'avi del poeta, Jaume March (1300-1375) assolí la condició de cavaller. L'autor va passar la seva primera joventut molt vinculat a la vila ducal de Gandia, proposada tradicionalment com la seua ciutat natal, en la cort de la qual va prestar els seus serveis (1415-1418)".

I aquest ha estat el discurs de la diputada popular: "El PP és un grup compromès sempre amb totes les llengües espanyoles cooficials, les llengües no són patrimoni dels nacionalistes sinó de tots els espanyols que estimem i volem escriure en català també. Ni Ausiàs March, gallec; ni Ramon Llull, mallorquí; ni Àngel Guimerà, Eugeni d'Ors, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Rosalía de Castro... Són patrimoni de tots els espanyols, no només dels nacionalistes. Perquè signifiquen la riquesa cultural i lingüística d'una Espanya diversa que estimem tots els espanyols". Camacho no ha rectificat i, segurament, ha creuat March amb de Castro. Aquesta sí era gallega, va néixer a Santiago de Compostel·la el 24 de febrer de 1837.

Darrerament, l'obsessió popular amb el català i la diferenciació respecte altres ciutats o regions ha anat en augment. Cal recordar que el president del Partit Popular, Pablo Casado, en el setzè congrés dels populars a les Illes Balears va proclamar: "No parleu català, parleu mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc". Casado va prometre el passat juliol als ciutadans de les Balears que defensarà la "llibertat lingüística" de les illes, ha fet secessionisme lingüístic contradient l'Estatut de les Illes balears i ha assegurat que a les Balears no es parla la llengua catalana sinó el mallorquí, l'eivissenc, i fins i tot el formenterenc.

Fotografia de portada: imatge de recurs d'Alicia Sánchez Camacho