Davant els atacs que pateix l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits de la societat, la Cambra de Comerç de Barcelona s’ha compromès a impulsar l’ús del català entre el teixit productiu, en compliment de les seves atribucions legals, i a posar a disposició eines que contribueixin a cobrir les mancances que puguin tenir i que impedeixen el seu ús amb normalitat. Així ho ha manifestat el Ple de la corporació aquest dimecres en un manifest que expressa “el més enèrgic rebuig a totes aquelles actuacions que suposen un atac a l’ús del català com a llengua pròpia de Catalunya” i la seva funció d’instrument de cohesió i d’inclusió social, i on constata un clar retrocés en l’ús social del català derivat d’aquests atacs. Aquesta declaració ha coincidit amb la polèmica sobre la imposició del 25% de les classes en castellà a una aula d’una escola de Canet i el debat lingüístic que ha generat.

La Cambra ha fet una crida a les empreses que tinguin seu a Barcelona a incorporar el català com a llengua d'ús habitual en les interaccions internes, així com amb proveïdors i clients. La corporació vol contribuir en aquesta implementació del català a les empreses facilitant documents, formularis, contractes i plantilles, entre d’altres, que normalment es fa difícil trobar en català. A més, impulsarà una campanya de divulgació sobre com incrementar l’ús del català en l’àmbit empresarial. Tanmateix, el manifest emplaça les diferents cambres, associacions i entitats de representació empresarial a portar a terme les accions necessàries per fer del català la llengua d’ús habitual a les empreses.

Ús del català a la baixa 

L’aprovació del punt s’ha fet en el marc de les funcions i accions instrumentals, que recull la Llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya, i entre les quals hi ha la funció fomentar la normalització lingüística en l’àmbit del comerç, la indústria, els serveis i la navegació (article 11 de la Llei 14/2002, de 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres). Existeix una preocupació davant del retrocés del català i el seu ús en l'àmbit empresarial que cada cop va més a la baixa. 

L’última Enquesta d’Usos Lingüístics, elaborada per l’Idescat, assenyala la regressió en l’ús del català pràcticament arreu fora de l’escola, inclòs el comerç. A tall d’exemple, l’any 2003 el 47,3% de la població utilitzava el català al petit comerç, xifra que es redueix al 37,8% el 2018, mentre que el castellà en aquest mateix període passa del 36,9% al 42,2%. Aquesta substitució lingüística es dona també a grans establiments. L’ús de la llengua catalana en l’àmbit econòmic i empresarial també experimenta aquest procés de retrocés: el català ha passat de ser la llengua habitual del 40,5% de la població amb els companys de feina al 30,4% en el període 2003-2018 mentre que el castellà ha passat del 35,3% al 39,2%.  

El català en risc

En aquest sentit, poc després de fer-se pública la sentència del TSJC, confirmada pel Suprem, que imposa un 25% de les hores lectives en castellà a les escoles, la Cambra de Barcelona, ja va manifestar la seva oposició amb la decisió de la justícia espanyola, que consideren "incomprensible" en un context on segons dades del Departament d'Educació només un 20% dels alumnes fa servir sempre o gairebé sempre el català en les activitats de grup i el 28% no el fa servir mai o gairebé mai. 

És per aquest motiu que la corporació demana prendre consciència de la situació per part de tota la societat, però en especial per part del món empresarial, qui també s'hauria de donar per al·ludit en aquesta situació de retrocés. A més, reivindiquen la necessitat de crear polítiques públiques de suport a la llengua catalana en l'activitat empresarial, afavorint així el seu ús per part del col·lectiu que treballa i interactua. 

 

Imatge principal: Façana de la Cambra de Barcelona / Cambra de Comerç de Barcelona