Avui el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha explicat amb més detall l'anunci del president Pere Aragonès sobre el reforç del català a les aules.

Un dels anuncis més destacats és que abans d'acabar el 2022, els 120.000 mestres hauran de fer "una formació sobre la gestió de l'ús del català a l'aula", en declaracions a Catalunya Ràdio. Això es basa en "un acompanyament de sensibilització i formació de l'ús del català en els seus entorns". El conseller n'ha posat un exemple: "A molts els passa que canvien de llengua. Doncs necessiten eines per tal que els alumnes no canviïn de llengua".

En paral·lel, també s'emprendran accions judicials. D'entrada, Cambray assegura que el Govern de la Generalitat presentarà un recurs addicional perquè "les mesures cautelars indignes d'ara tinguin el menor impacte possible". I la resposta d'Educació la justifica com a resposta a la situació actual: "Davant de situacions excepcionals, hem de donar solucions excepcionals. Per això posem un professor més a l'aula on s'obliga a fer castellà". Tot i que també entona el mea culpa i accepta que en els darrers quinze anys "no s'ha fet prou per defensar el català a l'escola" i ara "cal passar a l'acció".

Professorat de reforç

Un dels anuncis que més polèmica ha aixecat és el de les inspeccions. Cambray recorda que les inspeccions ja es fan, també per altres consideracions, i forma part "d'un acompanyament" per protegir la llengua catalana. A més, actualment, aquesta és una competència que es pot exercir com a eina des d'Educació. L'altra mesura és afegir un professor de reforç als centres on s'apliqui la sentència del 25% en castellà. De moment, una trentena d'aquests professionals pagats pel mateix Departament hi entraran immediatament després de Nadal.

La manera com podran compaginar la imposició d'una sentència amb el model d'immersió lingüística no queda definit. "Les receptes per a tothom no existeixen. No és el mateix per a un nen de P5, primària o ESO. Cadascú s'organitzarà per donar resposta a aquell grup classe i perquè tingui l'impacte lingüístic adequat". Per tot plegat, Cambray conclou: "Lluitem amb allò que disposem". No obstant, el Conseller recorda que el problema derivat d'una sentència ja ens afecta des del 2015. De fet, a part de l'escola de Canet, 19 centres més estan tocats pel Tribunal. 

 

El Govern va anunciar ahir mesures per "blindar la immersió i assegurar-ne el funcionament" davant del que descriu com una "ofensiva política, mediàtica i judicial contra l'escola catalana". En acabar la cimera que el Govern va celebrar amb entitats socials i culturals, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va comparèixer al Saló Sant Jordi per anunciar que el cos d'inspectors del Departament d'Educació intensificarà "des de demà mateix" la supervisió dels projectes lingüístics vigents a cada centre per tal d'assegurar el compliment dels seus projectes educatius vigents. 

"Si la classe de matemàtiques s'ha de fer en català, cal garantir que es fa en català", va reblar. Aragonès va obrir la seva intervenció subratllant que el Govern compareixia conjuntament amb la societat civil per reafirmar el compromís en la defensa del model d'escola catalana i amb la immersió lingüística com a mètode que garanteix que tots els alumnes dominin la llengua castellana i la catalana amb independència dels seus orígens. "Un sistema d'èxit que ens aglutina a tots i un model de referència que actua com a autèntic ascensor social", va assegurar.

Fotografia de portada: imatge de recurs del conseller Cambray a Canet