La investidura de Pedro Sánchez com a president del govern ha donat pas, de forma immediata, al registre i l’inici de la tramitació urgent de la proposició de llei d’amnistia al Congrés dels Diputats. És tan sols el començament formal de la llei que, segons algunes veus, serà la més important d’ençà que es va aprovar la Constitució espanyola. Atesa la seva transcendència política i social, fins que entri en vigor -si és que s’acaba aprovant- i els beneficiats en notin els efectes, el camí s’albira tortuós, com un camp de mines, plagat d’obstacles polítics per part de la dreta i l’extrema dreta i de recursos al Tribunal Constitucional. Si no hi ha cap contratemps, la llei d’amnistia podria publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat a principis d’abril, cosa que obrirà el període de dos mesos de què disposen els jutges per aplicar-la, tal com recull el text de la mateixa norma, i a partir de llavors l'actitud dels tribunals per fer-la efectiva serà determinant pel que fa al calendari.
L’aval de la Mesa del Congrés -gràcies a la majoria del PSOE i Sumar i després de la llum verda dels serveis jurídics- per engegar la maquinària parlamentària a rodar és el quilòmetre zero de la tramitació, que s’ha ratificat per la via de la urgència que havien sol·licitat tant el PSOE com els seus socis d'investidura. Això suposarà que els terminis parlamentaris es redueixin a la meitat, que s'acceleri la presentació d'esmenes a la totalitat i parcials per part dels grups polítics, que es porti a la ponència i a comissió més ràpid i s'avanci el debat al ple. Els càlculs del PSOE és que els 178 vots dels socialistes, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, PNB i BNG serveixin per ratificar-la, en primera instància, al Congrés dels Diputats a finals de desembre.
Tots aquests passos solen allargar-se un mes, però els temps es poden enquistar tenint en compte que el gener és un mes inhàbil per a l’activitat parlamentària, per bé que la Mesa el podria decretar-lo excepcionalment hàbil. La legislatura encara està a les beceroles, però el motor parlamentari es començarà a greixar en pocs dies. El primer pas serà la presa en consideració, prevista pel primer ple ordinari de la legislatura, el 12 de desembre, que s’hauria de saldar amb l'aval de la majoria absoluta de 178.
Davant d’aquesta primera fase al Congrés, el Partit Popular ja ha començat a moure fils per posar pals a les rodes. L’ofensiva serà a tots els nivells. El primer que faran, segons va explicar aquest dimarts la secretària general del PP, Cuca Gamarra, és reclamar a la Mesa que reconsideri l’admissió a tràmit de la proposició de llei, com a pas imprescindible per garantir-se la possibilitat d’acudir al Tribunal Constitucional (TC) a través d’un recurs d’empara. Només frenaria la llei si el PP demanés mesures cautelars i el TC les acceptés, cosa altament improbable atès la llarga argumentació dels lletrats.
En el supòsit que el Congrés la validés a finals de desembre o al gener a tot estirar, el text viatjarà a partir del febrer al Senat, on sí que s’hi desplegarà un camp de mines per frenar al màxim la tramitació de la controvertida llei. Per començar, el PP hi ha fet valer la majoria absoluta per aprovar una reforma del Reglament per tenir la potestat de decidir si l’amnistia es tramita per la via ordinària. Això farà que la norma s’estigui a la cambra alta al voltant de dos mesos, enlloc dels vint dies que s’estipulaven abans de la reforma.
Segons el PP, la modificació del reglament permetrà “cobrir la manca de dictàmens i opinions d’experts en ser tramitada com a proposició de llei i no com a projecte de llei”, a la vegada que afirmen que tramitar pel procediment d’urgència “genera inseguretat jurídica i error en la redacció de les lleis”. De fet, amb l’afany d’escrutar la llei de dalt a baix i no deixar-ne passar ni una, el PP ha creat un equip de treball al Senat per fer un seguiment acurat de la tramitació.
Després d’aquests dos mesos, els conservadors previsiblement imposaran la majoria al Senat, aprovaran esmenes totals i, cap a l’abril o al maig, acabaran retornant la llei al Congrés dels Diputats, que haurà de tornar a articular la majoria dels 178 de parlamentaris per aixecar-ne el veto i, a continuació, la llei d’amnistia quedarà aprovada, es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat i el rei Felip VI la sancionarà. El Senat podrà endarrerir el procediment, però no el podrà bloquejar atès que el sistema parlamentari espanyol és bicameral asimètric.
L’hora dels tribunals
Després de les Corts, la pilota passarà a la teulada dels tribunals, que l’hauran de fer efectiva sobre els beneficiats. L’encàrrec que reben és que, “amb caràcter preferent i urgent”, l’han d’aplicar els jutges que hagin dictat sentències o que tinguin procediments oberts contemplats per l’amnistia. Segons el redactat, hauran de deixar els procediments sense efectes d’ofici o a petició de les parts en un termini de dos mesos, independentment del moment processal i sigui de l’àmbit penal, civil, administratiu o comptable, com l’obert al Tribunal de Comptes.
Les conseqüències és que els jutges tindran 60 dies per dictar resolucions posant fi a les penes, acordant el sobreseïment definitiu de les causes, l’eliminació dels antecedents penals o de les penes d’inhabilitació. Un dels efectes immediats serà que decaiguin les ordres de cerca i captura que encara persegueixen Carles Puigdemont i la resta d’exiliats a l’estranger per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Així doncs, la decisió dels jutges determinarà si dirigents com Oriol Junqueras, encara inhabilitat pel Tribunal Suprem, es poden presentar a unes eleccions o accedir a un càrrec públic. En el cas de Puigdemont, processat pel Suprem i sense condemna, continuarà encausat, però sense mesures cautelars, cosa que li permetria tornar a Catalunya sense risc de ser capturat.
I en quin punt hi pot haver entrebancs? Tan bon punt estigui en vigor, el PP o les comunitats autònomes poden presentar un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. De fet, si s’arriba a aquest punt, els populars ja han promès que acudiran l’òrgan de garanties constitucionals, per bé que aquests recursos no tenen la capacitat de paralitzar-ne l’aplicació efectiva.
En canvi, els jutges que tenen procediments afectats sí que tenen una eina per suspendre temporalment els efectes de l’amnistia. Quan arribi el seu torn poden plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat al TC si tenen dubtes del seu encaix legal amb la Carta Magna o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per comprovar que s’acorda al dret comunitari europeu. En aquest cas, la deliberació d’aquests òrgans es pot allargar durant mesos i, segons el diari El País, podria durar mig any, cosa que traslladaria l’aplicació de les conseqüències a finals del 2024.