La campanya del 28-A aconseguirà passar a la història de les curses electorals com la primera en què els presos polítics catalans han pogut pronunciar mítings i oferir rodes de premsa des de dins del centre penitenciari. De fet, l'epicentre de la campanya catalana ha quedat ancorada a Madrid, a l'interior del Tribunal Suprem, on una part dels líders del procés ocupen el banc dels acusats en el judici per l'1-O. Al seu davant, dins la sala de plens del tribunal, Vox fa mesos que aprofita l'altaveu de l'acusació popular per invocar els seus simpatitzants, que han acabat sortint en massa de l'armari per desbordar els mítings de Santiago Abascal.
Campanya a la presó
La Junta Electoral va permetre fer dijous 18 d'abril la primera roda de premsa d'un dels presos polítics. Després de 550 dies a la presó, en vigília de Divendres Sant, el cap de llista de JxCat, Jordi Sànchez, compareixia davant la premsa en el marc de les rondes dels candidats convocats per a l'agència Efe. Sànchez va respondre les preguntes dels periodistes des de la sala de conferències de Soto del Real, un espai recobert de material insonoritzant. Darrera seu, una bandera espanyola i una fotografia del Rei. El candidat disposava d'una petita taula i mitja hora per atendre els periodistes per videoconferència.
L'endemà, ja en plena Setmana Santa, Oriol Junqueras, compareixia des de la mateixa sala de conferències. De fet, la seva va ser la primera intervenció autoritzada després de les reiterades negatives tant del Suprem com de la JEC. En aquest cas, la convocatòria de premsa era de l'Agència Catalana de Notícies. Després de la polèmica provocada el dia anterior, la bandera i la fotografia de Felip VI havien desaparegut de l'enquadrament de la imatge. La compareixença es va allargar gairebé dues hores.
Es tracta d'una resposta molt diferent a la que es va produir un any i mig enrere, amb la campanya al Parlament del 21-D, quan la JEC va rebutjar les peticions dels candidats empresonats per poder participar en entrevistes i actes electorals. És més, arran d'aquella campanya Sànchez va ser castigat un mes sense pati per haver enregistrat un missatge de veu que es va emetre en un míting de JxCat. El febrer del 2018, Junqueras també va ser castigat 15 dies sense pati per haver utilitzat una de les seves trucades diàries per entrar en directe en una emissora de ràdio.
Què ha canviat entre la campanya del 21-D del 2017 i la del 28-A? Segons el vicepresident del Parlament, Josep Costa, han estat les pressions internacionals. El fet és que, amb la campanya ja en marxa i després de repetides negatives, la Junta Electoral va haver d'admetre que no s'acreditaven prou motius que impedissin autoritzar les intervencions, per la qual cosa va ordenar "arbitrar les mesures oportunes" per fer possible la participació telemàtica dels candidats.
A partir d'aquestes dues compareixences, els presos han aconseguit autoritzacions per intervenir a través de videoconferència a mítings i actes de partit. Fins i tot, han pogut conversar a través de videoconferències simultànies amb alguns dels polítics exiliats: dilluns passat Sànchez va compartir un acte amb Carles Puigdemont, que intervenia des de Waterloo, mentre que aquest divendres, Junqueras i Raül Romeva es retrobaven amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra.
El que no s'ha permès als presos és sortir del centre penitenciari per participar en els debats ni en cap mena d'acte. També han estat molt restringides les autoritzacions per fer entrevistes i s'ha negat la possibilitat de participar en campanya aprofitant les pauses del judici al Suprem.
Pugna ERC-PSC
Més enllà de les extraordinàries circumstàncies que envolten aquesta cita electoral, les enquestes apunten que ERC i PSC pugnen per aconseguir el primer lloc a les urnes de diumenge, amb avantatge dels republicans. Esquerra, que en els darrers comicis va sumar 9 escons i es va situar en segona posició, veu a tocar per primera vegada l'hegemonia en unes generals. Per aquesta raó, Junqueras ha dedicat les darreres crides de la campanya al vot útil independentista.
De la seva banda, els socialistes, amb Meritxell Batet al capdavant, intenten recuperar la força amb què històricament el PSC havia consolidat a Catalunya les grans victòries del PSOE a Espanya. En les quatre darreres convocatòries electorals, la formació socialista no havia fet més que caure, passant del 44'3% de vots i 25 escons aconseguits el 2008 per Carme Chacón, al 16'1% i 7 escons dels darrers comicis.
Per contra, als Comuns de Jaume Asens els sondejos no els atorguen cap possibilitat de revalidar la victòria aconseguida el 2016, amb 12 diputats, i li pronostiquen una tercera posició.
La incapacitat de l'independentisme per presentar una llista unitària ha reeditat aquesta campanya l'enfrontament sord entre Esquerra i JxCat. La candidatura de Jordi Sànchez, amb el suport de Carles Puigdemont, aspira a aconseguir grup parlamentari al Congrés, la qual cosa l'obliga a sumar un mínim de 5 diputats i no quedar per sota del 15% de vots a cadascuna de les quatre circumscripcions catalanes.
El pols per les generals, però, ha incorporat un tercer corredor en el bàndol independentistes, la llista de Front Republicà que encapçala Albano Dante Fachin amb el suport de Poble Lliure i Pirates de Catalunya. Una de les incògnites és quin suport aconseguirà aquesta candidatura que no ha pogut comptar amb la projecció de què disposen la resta de grups amb representació a la Cambra però a la qual les enquestes atorguen possibilitats per aconseguir escons.
Cayetana-Arrimadas
La gran novetat d'aquesta cursa, però, ha estat la irrupció de la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que ha aconseguit arraconar la seva rival directa, Inés Arrimadas, i ha donat aire a un PP que semblava abocat a un declivi inapel·lable. De fet, l'energia de la cap de llista designada per Pablo Casado ha eclipsat qualsevol altre rostre dels populars catalans durant aquests quinze dies.
Cayetana, implacable i de duresa granítica, ha superat Arrimadas en desacomplexament y ha sorprès amb gestos com comparèixer al debat de TV3 amb un jersei groc, però alhora ha esquivat l'aspror agra en què s'ha instal·lat la líder de la formació taronja. Està per veure, però, si aquesta aparició de darrera hora tindrà efecte a les urnes d'avui.
Pel que fa Vox, malgrat que el seu discurs polític gira en bona part al voltant de Catalunya, els sondejos li atorguen un baix percentatge a les circumscripcions catalanes. Això no obstant, alguna enquesta li ha atribuït entre un i dos diputats. És també a Catalunya una de les grans incògnites de la jornada.