Els candidats proposats pel Partit Popular per a renovar el poder judicial han despertat cert escepticisme, però un dels que està centrant més mirades és Enrique Arnaldo. El passat amb moltes ombres del jurista està aflorant ara que s'enfronta al repte d'assumir una responsabilitat com ocupar una plaça en el Tribunal Constitucional (TC). Segons publica El Confidencial, el candidat al TC del PP va infringir la Llei Orgànica d'Universitats durant anys per tal de poder cobrar de dues universitats una pública i l'altra privada. Els fets serien constitutius d'una infracció administrativa de caràcter molt greu, que podria comportar la suspensió de feina i sou públics entre tres i sis anys.
La llei universitària recull des del 2007 que un funcionari docent en un centre públic no pot impartir classes a un centre privat. Aquesta regulació pretén evitar que els professors de les institucions públiques dediquin part de la seva jornada a una altra universitat. La nova normativa aprovada fa 14 anys va donar quatre anys de marge per aplicar-se, és a dir, aquesta limitació en l'acció dels docents universitaris va entrar en vigor l'any 2011, però no per Arnaldo.
Quan es va aprova la normativa, el candidat al TC era professor en actiu de la Universitat Rei Joan Carles i portava més d'una dècada impartint classes en el centre Cardenal Cisneros, una institució privada adscrita a la Universitat Complutense. Teòricament, l'any 2011 hauria d'haver decidit si quedar-se en un centre o en un altre, però no ho va fer. Arnaldo va seguir vinculat als dos centres universitaris fins al curs 204-2015.
Sense consciència
El digital ha contactat amb Arnaldo a la recerca d'una explicació del que podria constituir en una infracció administrativa de caràcter molt greu. El jurista s'ha limitat a al·legar que no tenia consciència d'haver incomplit la llei i que va seguir donant classes als dos centres a petició dels que en el moment eren director i rector del centre Cardenal Cisnero i la Universitat Rei Joan Carles, respectivament.
Si la resposta no fos prou fluixa, Arnarldo ho ha acabat arrodonint assegurant que l'article 72.3, el qual regla aquesta impossibilitat de compaginar els dos llocs de feina, és de difícil interpretació. Dit article recull: "El professorat de les universitats privades i dels centres privats d’ensenyament universitari adscrits a universitats no podrà ser funcionari d’un cos docent universitari en situació d’actiu i destí en una universitat pública. La mateixa limitació s'aplica al personal docent i investigador a temps complet".
Arnaldo ha afegit que el centre Cardenal Cisnero no considera que es pugui entendre com un organisme privat, ja que es tracta d'una fundació en què participa la Comunitat de Madrid. Tot i això, el centre es descriu a la seva pròpia web com "un centre universitari privat, no confessional, adscrit a la Universitat Complutense de Madrid". Una versió que no encaixa amb la del candidat del PP.
Un passat ple d'ombres
Aquest no és l’únic fet del passat d'Arnaldo que ha fet saltar les alarmes. La principal ombra en el seu currículum és la seva imputació pel cas de corrupció Palma Arena. El jurista ha recordat que va ser exonerat. Però també apareix al sumari del cas Lezo, del PP de Madrid. En unes gravacions se'l sent dir que s’està “movent” per situar fiscals afins que afavoreixin l’expresident madrileny Ignacio González. No s’hi ha volgut pronunciar recordant que està arxivat. Finalment, també han aparegut la seva participació en actes de la FAES, la fundació de José María Aznar. Ha justificat que eren debats “plurals” i que hi parlava des d’un punt de vista “tècnic i jurídic”.
Tot i això, Arnaldo ha aprovat l'examen d'idoneïtat que el Congrés dels Diputats va fer als quatre candidats a renovar el Tribunal Constitucional. Malgrat les dures crítiques que va rebre durant la seva compareixença, el jurista va acabar rebent el vistiplau per part de la cambra baixa.