Junts per Catalunya ha donat a conèixer els resultats de les eleccions territorials i dels corrents ideològics, votacions que s'han celebrat entre aquest dilluns 20 i dimarts 21 de setembre, i aquests deixen una conclusió clara: els candidats considerats més propers al secretari general del partit, Jordi Turull, s'han imposat als que simpatitzen més amb el corrent de la presidenta de la formació, Laura Borràs. A la vegueria de Barcelona, ha guanyat Joan Rodríguez amb un 69,05% dels suports. El regidor de l'Ajuntament de Barcelona encarnava l'opció continuista i comptava amb el suport explícit de Xavier Trias que, al seu torn, amb aquest resultat, s'aplana la seva candidatura com a alcaldable de la capital de Catalunya. Amb tot, el partit segueix pendent, entretant, del que decideixi qui ja fou batlle de la ciutat entre el 2011 i 2015. D'aquesta manera, Joan Rodríguez liderarà la federació barcelonina de Junts en haver-se imposat a Ivan Condes, que ha obtingut el 27,86% dels vots de la militància.
Al Penedès, hi havia més dubtes sobre el corrent que podia resultar guanyador, atès que els lauristes partien amb més opcions per imposar-se en la votació. Finalment, però, el seu candidat, Robert Monzonis, tampoc serà qui encapçalarà la federació de Junts al Penedès, sinó que l'escollit és Xavier Vidiella, amb el 47,48% dels sufragis. Per la seva banda, Monzonis ha aplegat el 45,6% dels vots. L'altra vegueria en què també s'han celebrat aquests comicis territorials és la de les Terres de l'Ebre, on ha vençut amb claredat Anabel Marcos (72,86%) enfront de la candidatura liderada per Caritat Garcia (16,56%). En altres demarcacions, no s'ha fet aquesta votació, atès que no hi havia una candidatura alternativa a les que ja dirigeixen les actuals executives territorials.
D'altra banda, també hi ha set comarques en què s'han celebrat aquestes eleccions. Sandra de la Iglesia (60,19%) ha guanyat a l'Anoia contra Xènia Guàrdia (38,89%). A l'Alt Penedès, el guanyador ha estat Sebastià Moya (66,67%), mentre que el 33,33% restant ha votat la candidatura de Jordi Planas. En el cas del Baix Ebre, Marta Fulcho ha reunit més vots per part de la militància (57,35%) que Anna Ribes (38,24%). Al Baix Penedès, Josep Maria Llasat (52,17%) s'ha imposat a Sergi Senpau (47,83%). Les altres tres comarques en què s'han celebrat eleccions perquè hi ha hagut més d'una candidatura són el Berguedà, on ha vençut Montserrat Ribera (57,58%) enfront Pep Llamas (42,42%); la Cerdanya, on la victòria ha estat per a Glòria Rigola (53,16%), mentre que Anton Duño s'ha quedat amb el 46,84% dels sufragis; i el Maresme, una federació que liderarà Carles Bosch en haver guanyat amb el 73,68% dels vots enfront Montserrat Viñas (22,18%).
En la votació dels corrents ideològics, la victòria també ha estat per al sector 'turullista'. Al corrent esquerra, Lali Biosca (50%) ha estat la més votada, mentre que Oriol Izquierdo (45,07%), candidat considerat proper a Laura Borràs, ha resultat derrotat. En el corrent socialdemòcrata, la santcugatenca Carmela Fortuny ha obtingut el 50% dels vots, mentre que per darrere ha quedat Francesc Solà (40,38%).
Unes votacions que es van aturar el dimarts passat
La votació de les eleccions territorials, sectorials i dels corrents ideològics es va haver d'aturar el dimarts passat, donat que es van detectar "irregularitats i problemes informàtics". Dos dies després, l'executiva de Junts va reunir-se de manera extraordinària per acordar reprendre el procés electoral i activar-lo a les dotze de la nit del 20 de setembre i allargar-lo fins a les 17 hores d'aquest dimarts. Alguns dels problemes identificats van ser que alguns militants van poder votar més d'una candidatura, un fet que el reglament prohibeix categòricament; o l'ordre en què figuraven les candidatures a la pantalla: en primer terme apareixien les direccions vigents, mentre que a la segona apareixien les candidatures alternatives. El reglament estipula que l'ordre ha de venir determinat per qui registra, en primer lloc, la formalització de la seva candidatura. També es va al·legar que el cens s'havia tancat abans d'hora, i això evitava la participació de militants que acumulaven en els últims dies els sis mesos d'antiguitat que es demanen per poder formar part d'aquest procés.