El Tribunal Constitucional consolida aquest dilluns la renovació parcial amb la presa de possessió dels quatre nous magistrats proposats pel govern espanyol i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un cop s'hagi oficialitzat la seva entrada i amb una majoria progressista que no es veia des del 2013, el Ple, que s'espera que es reuneixi dimarts, haurà de decidir qui ocuparà els càrrecs de dos dels magistrats Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, que actualment són el president i el vicepresident del TC i que ja han esgotat els tres anys de mandat. Fins ara, els dos noms que han transcendit per a presidir el Constitucional són els dels progressistes Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. La decisió final estarà determinada, al seu torn, pels quatre nouvinguts al TC, sobretot la magistrada María Luisa Segoviano, que encara no ha deixat clar a qui votarà i podria fer decantar la balança cap a qualsevol dels dos costats. Per la seva banda, els vocals conservadors pretenen votar en contra de Conde-Pumpido per la seva proximitat al PSOE, mentre que els progressistes li donarien suport. De fet, els conservadors ja van fer moviments per frustrar la seva aspiració quan van vetar l'elecció del candidat progressista José Manuel Bandrés, molt pròxim a Conde-Pumpido, per entrar al TC. D'aquesta manera, tots els escenaris són possibles.
La nouvinguda Segoviano té el vot decisiu
En una entrevista concedida dilluns passat a Onda Cero, Segoviano va refusar revelar si faria costat a Conde-Pumpido o a Balaguer, però va destacar la importància que qui exerceixi la Presidència del TC tingui l'"empatia" necessària per "llimar asprors" entre els magistrats quan sigui necessari. Es tracta de qualitats que s'atribueixen a Balaguer, sobretot tenint en compte la proximitat de Conde-Pumpido amb el PSOE al llarg de la seva carrera professional, mentre que ella s'ha mantingut molt més allunyada dels partits. La votació per escollir el nou president o presidenta serà secreta i requerirà la majoria absoluta. Si després de la primera votació no hi ha 'fumata blanca', el ple procedirà a una segona votació que es resoldrà per majoria simple. En cas d'empat es farà una última votació i, si persisteix el bloqueig, es proposarà per al càrrec al magistrat més veterà: Ricardo Enríquez Sancho. Un cop seleccionats, els candidats a president i vicepresident del TC s'elevaran al rei Felip VI, a qui correspon fer els nomenaments per a un període de tres anys, renovable només per tres més.
Qui és María Luisa Balaguer?
María Luisa Balaguer (Almeria, 1953) és una destacada catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Màlaga des de fa dècades. El Senat la va designar magistrada del TC el 2017. Ha destacat en la seva llarga carrera professional pels seus coneixements en matèria d'igualtat i feminisme. Entre altres posicionaments, ha donat suport a la llei trans, a reformar la Constitució espanyola per adaptar-la a la UE i ha secundat la decisió del govern espanyol de declarar l'estat d'alarma per la pandèmia de covid.
Qui és Cándido Conde-Pumpido?
Fonts consultades per Europa Press indiquen que Conde-Pumpido ja hauria iniciat una sèrie de contactes amb la resta de magistrats del tribunal que servirien per calibrar quines possibilitats tindria de ser escollit. Es dona la circumstància que l'exfiscal general manté una "magnífica" relació des de fa més de 20 anys amb dos dels nous magistrats —l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la magistrada jubilada del Tribunal Suprem María Luisa Segoviano—. Conde-Pumpido ha estat portaveu de Jutges per la Democràcia i fiscal general de l'Estat durant l'època de José Luis Rodríguez Zapatero. El candidat a presidir el TC també ha defensat la decisió del govern de Pedro Sánchez de declarar l'estat d'alarma per la covid en declaracions que li han guanyat l'enemistat de l'ala conservadora de la institució. Conde-Pumpido ha coordinat també les sentències dels recursos del judici al procés, fins que fou recusat pel president Carles Puigdemont per pèrdua d'imparcialitat, en el moment de la qual es va abstenir voluntàriament de les causes relacionades.