Amb un to molt crític i decidit a mostrar-se totalment en contra de la separació de Catalunya d'Espanya, el vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha reconegut en una entrevista a La Razón que "els bisbes hauríem d'haver estat més clars davant del sobiranisme" per evitar, així, la "divisió" entre famílies i la "incitació a l'odi".

Per fer encara més evident la seva oposició al procés, Cañizares no ha dubtat ni un segon a respondre a la pregunta sobre si es pot ser independentista i bon catòlic amb l'exemple italià recordant que el el papa Joan Pau II deia que "la unitat d'Itàlia no es toca" perquè "és un bé moral", motiu pel qual ha acabat admetent que "podíem haver estat més evidents anant simplement al Magisteri dels propis bisbes" perquè "sempre ens hem referit als nacionalismes".

Precisamet en aquest sentit, Cañizares ha subratllat que la Conferència "sempre ha estat molt clara" sobre la qüestió i ho justifica posant damunt la taula que "hem apel·lat sempre a la Constitució" perquè aquesta és "la postura oficial de l'Església", però ha estat crític amb el comportament del col·lectiu eclesiàstic perquè considera que "hauríem d'haver entrat més a fons en el tema de la unitat d'Espanya".

El catolicisme de Junqueras

Sense pèls a la llengua, Cañizares ha carregat contra el vicepresident Oriol Junqueras per apel·lar a la seva condició de catòlic en la seva defensa davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per justificar que "estic en contra de la violència perquè sóc molt creient".

L'arquebisbe ha retret sense cap mirament a Junqueras que "quan es genera odi, una violència que no és simplement violència física, sinó agressió al contrari, això no és ser cristià" i ha puntualitzat que "l'independentisme ha suscitat odis que no existien".

Entre altres coses, un punt que pel també vicepresident de la Conferència Episcopal espanyola és important remarcar és el de l'"adoctrinament escolar", ja que, segons assegura, "hi ha un adoctrinament des de grups polítics a través de l'escola [...] que es dirigeix a nens i a joves que no tenen encara formada la seva idea sobre la veritat de les coses" i, per tant, l'educació hauria de tenir per objectiu "oferir el sentit de la vida de la persona en la seva integritat".

El paper de l'Església

La solució a aquesta qüestió és, per Cañizares, que "es fes una clarificació de no legitimitat del secessionisme als països democràtics" a través de "la reconciliació, la unitat, la veritat i la defensa del bé comú".

I és que, a ulls seus, "l'amor a Catalunya no es demostra dient coses que no corresponen a la veritat" i ho justifica assegurant que "jo estimo Catalunya", mentre que posa de relleu que "tergiversar la veritat històrica és no estimar Catalunya".

És justament en aquest punt on l'Església té la solució: treballar "sempre per la unitat, la convivència i la concòrdia i el bé comú de tots els afectats" per tal d'evitar que les famílies s'acabin "dividint" com ha passat ara i "reconciliar la societat catalana i la convivència a Espanya", tot segons l'opinió de l'arquebisbe, que també ha lamentat que aquest Nadal "algunes famílies que tradicionalment s'han ajuntat, no podran fer-ho".

Cañizares, que ha lamentat que a Catalunya "ningú s'hagi referit als pobres", que són "els que es quedaran sense feina" i, per tant, i sempre a ulls seus, "els veritables perjudicats".