El Govern de la Generalitat ja té nou Consell Executiu. Nomenat pel president Illa, compta amb 16 consellers, dels quals 9 són dones i 7 són homes. Cada president nomena els seus propis consellers i reconfigura el seu organigrama en funció de les necessitats socials i polítiques del moment. I és que a simple vista ja es palpen diferències entre el Govern de Pere Aragonès i el nou executiu de Salvador Illa. Mentre que el govern republicà comptava amb 14 conselleries, el d'Illa en té un total de 16. Això és conseqüència de la creació de dos nous departaments: el primer, el de Política Lingüística, que ja lidera el conseller Francesc Xavier Vila i que fins ara estava integrat en el Departament de Cultura, i el segon, la Conselleria d'Esports, pilotada pel conseller Berni Álvarez. Les competències en matèria d'esport depenien, fins ara, d'una secretaria general adscrita al Departament de Presidència. Un altre canvi important és en la comunicació. Fins ara, la portaveu del Govern era la periodista Patrícia Plaja, que no formava part del Consell Executiu, mentre que ara ho serà la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
Conselleries amb canvis de nom, però sense canvis de competències
D'altra banda, Illa també ha fet canvis en els noms dels departaments, mentre que d'altres es queden com estaven. També hi ha conselleries, com la d'Interior, que mantenen les mateixes competències, però se'n modifica el nom. Amb el conseller Elena (ERC) s'ha anomenat "Departament d'Interior", mentre que amb la nova titular, Núria Parlon (PSC) passarà a dir-se "Departament d'Interior i Seguretat Pública". De fet, és una situació semblant a la de la Conselleria d'Igualtat i Feminisme. Fins ara, amb Natàlia Verge (ERC), tenia el nom de "Departament d'Igualtat i Feminismes", mentre que amb la nova consellera, Eva Menor, passarà a dir-se "d'Igualtat i Feminisme", en la línia del discurs del PSC i del PSOE, que manté que només hi ha una mena de feminisme.
També manté les competències, però se'n modifica el nom, la Conselleria d'Economia. Fins ara, sota la batuta de Natàlia Mas (ERC), es deia "d'Economia i Hisenda" i ara es dirà "d'Economia i Finances", liderada per Alícia Romero. Pel que fa a Educació, fins ara es denominava "Departament d'Educació", mentre que ara, amb Esther Niubó (PSC), passa a dir-se "Departament d'Educació i Formació Professional". Igualment, el "Departament d'Acció Exterior i Unió Europea" canvia l'ordre de les carpetes i passa a dir-se "Unió Europea i Acció Exterior", clar senyal de Salvador Illa, que vol palesar la seva aposta per la Unió Europea. Així mateix, el Departament de Drets Socials passa a anomenar-se "Drets Socials i Inclusió".
Intercanvis de competències i canvis de nom
Més enllà d'això, hi ha canvis de nom en conselleries que impliquen traspassos de competències. Sílvia Paneque, a més de ser la portaveu, ja encapçala la Conselleria de "Territori, Habitatge i Transició Ecològica". Fins ara, aquest departament tenia únicament el nom de "Territori", tot i tenir les competències d'Habitatge, però ara se li han d'afegir les competències de Transició Ecològica, que fins ara, sota el Govern Aragonès, estaven al "Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural". Això provoca que, tal com reclamaven els pagesos, Illa creï el "Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació". I és que es tracta d'un clar missatge polític d'Illa per tal d'escenificar que apostaran per polítiques d'habitatge i de mà estesa amb els pagesos.
Una altra conselleria que experimenta canvis és la de Justícia, que passa de "Departament de Justícia, Drets i Memòria", amb la consellera Ubasart, a anomenar-se "Departament de Justícia i Qualitat Democràtica", sota la batuta de l'exdirigent d'Unió Ramon Espadaler. De fet, aquesta conselleria guanya les competències d'Afers Religiosos, que fins ara estaven al Departament de Presidència.
Les conselleries sense canvis i l'absència de Polítiques Digitals
En canvi, hi ha conselleries que es queden com estaven, com ara el Departament de Presidència; el d'Empresa i Treball; el de Recerca i Universitats; el de Salut, i el de Cultura. Un element que ha criticat Junts per Catalunya, sobretot l'exconseller Puigneró, és que no s'hagi recuperat la Conselleria de Polítiques Digitals. En la primera etapa de l'executiu d'Aragonès, Puigneró tenia a les seves mans el Departament de Polítiques Digitals i Territori, però quan els de Puigdemont van votar a favor de sortir de l'executiu, el president Aragonès va decidir retornar-lo a una secretaria general dins del Departament d'Empresa i Treball.