Els actes tipificats com a terrorisme, traïció i malversació queden dins del perímetre de la llei d’amnistia, emmarcat en els “estàndards europeus”. És l’acord que van anunciar ahir el PSOE, Junts i ERC i que ha cristal·litzat en quatre esmenes transaccionals que modifiquen diferents apartats del redactat (el preàmbul i els articles un, dos i set). Què aborda l’escrit pactat entre les tres formacions? En el terrorisme, elimina la referència al Codi Penal espanyol, al·ludeix a la directiva europea de terrorisme i manté la referència a les “greus violacions dels drets humans” de “manera intencionada”. La traïció l’emmarca en la Carta de les Nacions Unides i en una resolució de l’Assemblea General de l’ONU. I la malversació s’inclou sempre que no hagi donat lloc a “enriquiment” en forma de “benefici personal”. Anem a pams.
🔴 Debat de la llei d’amnistia, DIRECTE | Última hora de l'acord entre PSOE, Junts i ERC
La modificació del terrorisme elimina la referència al Codi Penal espanyol: en queden exclosos els actes que, “per la seva finalitat”, puguin ser qualificats de terrorisme, segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme. Es manté que aquests actes, per quedar fora del perímetre de l’amnistia, han hagut de causar “greus violacions dels drets humans” de “manera intencionada” i reitera l’especificació dels articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, referents a les tortures i al dret a la vida.
Sobre els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat, sí que se cita el Codi Penal, però especifica que queden exclosos quan s’hagi produït una “amenaça efectiva i real” i un “ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya” en els termes establerts en dos documents internacionals: la Carta de les Nacions Unides i a la Resolució 2625 (XXV) de l’Assemblea General de l’ONU del 24 d’octubre de 1970.
Finalment, el redactat deixa clar que la malversació queda amnistiada sempre que “no hagi existit propòsit d’enriquiment”. A més, concreta que “l’aplicació de fons públics” per reivindicar i promoure la independència de Catalunya o per possibilitar la consulta del 9N o el referèndum de l’1 d’octubre “no es considera enriquiment” quan, “independentment de la seva adequació a l’ordenament jurídic, no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”. El que s’ha fet ha sigut seguir les recomanacions de la Comissió de Venècia del 2013 per establir una definició “precisa i detallada” dels actes susceptibles de ser amnistiats i diferenciar entre “les accions que poden ser amnistiades i els actes de corrupció, als quals no és aplicable aquesta mesura”.
La Generalitat podrà tornar les multes de la llei mordassa
Tres retocs que també s’introdueixen a la llei afecten les multes, el llindar mínim de gravetat de les tortures excloses i el perímetre temporal de la llei. En el primer cas, tal com reclamava una esmena registrada per ERC, s’obre la porta que la Generalitat pugui tornar les multes satisfetes per imposició de sancions a l’empara de llei mordassa (excepte les de les infraccions molt greus): preveu que sigui així sempre que, a criteri de l’Administració que va imposar la sanció, “s’estimi que hi concorren criteris de proporcionalitat”.
En segon lloc, els delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants queden fora de l’amnistia, tal com apareixia al redactat original. Ara bé, queden exceptuats els tractes que “no superin un llindar mínim de gravetat per no resultar idonis per humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral i física”. Finalment, el període que comprèn l’amnistia abraça des de l’1 de novembre del 2011 (en comptes de l’1 de gener del 2012) fins al 13 de novembre del 2023.
“Finalitzar els processos judicials de totes les persones sense excepció”
La darrera transaccional intervé directament en el preàmbul de la llei per reforçar-ne la justificació. El text reitera que la norma busca “proporcionar seguretat jurídica, el respecte pel principi de legalitat i un marc legal per a la protecció imparcial dels drets fonamentals” i deixa clar que la consecució de l’objectiu de l’amnistia passa per “finalitzar l’execució de les condemnes i els processos judicials que afecten totes les persones, sense excepció, que van participar en el procés independentista”. També explicita que s’han tingut en compte les recomanacions de la Comissió de Venècia del 2013, quan va posar en relleu “la importància de mantenir una distinció clara entre el poder legislatiu i el judicial en la implementació de l’amnistia”.
D’altra banda, des del primer dia, els partits independentistes han argumentat insistentment que, a l’hora de negociar l’amnistia, s’han trobat en la paradoxa d’haver de pensar des d’una òptica forçada per les maniobres dels jutges espanyols per intentar torpedinar-la. Així, per exemple, l’exclusió del terrorisme ha sigut un element cardinal, tot i que durant el procés no s’ha produït cap acte terrorista. Aquesta denúncia de Junts i ERC queda ara reflectida en el preàmbul de la llei, que evidencia que “la identificació abstracta de determinades exclusions” no implica en cap cas “una valoració sobre l’existència de fets susceptibles de ser incardinats en cadascuna d’aquestes exclusions”, sinó que compleix amb els estàndards internacionals sobre els actes inamnistiables. És a dir, que el fet que el terrorisme aparegui esmentat en el redactat, no vol dir que n’hi hagi hagut durant el procés.