Entre finals de febrer i principis de març semblava que el govern espanyol encapçalat per Pedro Sánchez podria respirar més tranquil després d'arribar a acords importants amb dos dels partits que li van permetre tornar a la Moncloa: Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Però el que pel PP són les més grans traïcions a la pàtria (la condonació del deute del FLA, el traspàs d'un servei de Rodalies que cada dia s'acosta més al col·lapse i sobretot, les competències d'immigració) pels dos partits independentistes i els seus 14 diputats, set per cada partit, no són suficients per, ni tan sols, començar a negociar els pressupostos generals de l'Estat.
I és que en tots dos casos, els seus líders consideren que hi ha incompliments que cal resoldre i si bé des de la Moncloa han mostrat en públic el seu optimisme, des de Catalunya aquest queda aigualit. El desastrós servei de Rodalies a Catalunya, que ha encadenat jornades negres pels usuaris, ha estat la gota que ha fet vessar el got i els dos partits critiquen, això sí, per separat, la resposta que s'ha donat tant des de la plaça Sant Jaume com des de Madrid a aquesta problemàtica que fa anys que afecta els catalans. Junts ha reclamat la compareixença de Salvador Illa aquesta mateixa setmana al Parlament i la del ministre Óscar Puente al Congrés. ERC, al seu torn, ha registrat amb comuns i la CUP la petició per un ple monogràfic sobre la problemàtica. Si tampoc no hi ha pressupostos per aquest 2025, serà el segon consecutiu en què el govern espanyol no aconsegueix aprovar els comptes.
De tres pressupostos consecutius a dos anys en blanc?
El 2018, l'any que Pedro Sánchez va assumir la presidència del govern espanyol a través de la moció de censura que va desallotjar Mariano Rajoy, va executar els pressupostos elaborats per Cristóbal Montoro com a ministre d'Economia pel PP. Aquells comptes van estar vigents fins a finals del 2020, ja que la decisió d'Esquerra Republicana i el PDeCAT de votar en contra dels que van presentar els socialistes pel 2019 va provocar que Pedro Sánchez es veiés abocat a anar a eleccions, que a més, es van haver de repetir i fins a principis de gener de 2020 no hi va haver nou govern. No va ser fins al 23 de desembre del 2020, en plena pandèmia de la covid, que el Congrés, amb els vots dels 13 diputats d'Esquerra Republicana, va aprovar els comptes pel 2021. Junts i el PDeCAT ja havien partit peres i cada un va optar per una opció diferent: els primers van votar-hi en contra, una tònica que van seguir durant tota la legislatura i el PDeCAT a favor. La CUP, en la seva estrena en política espanyola, també s'hi va oposar.
María Jesús Montero va aconseguir aprovar els pressupostos durant tres anys consecutius, tota una fita en un context de fragmentació parlamentaria. Els pressupostos del 2021, 2022 i 2023 van entrar en vigor l'1 de gener de l'any que tocava, cosa que avui sembla impossible tant a Catalunya com a Espanya. En tots tres casos ERC hi va votar a favor mentre que Junts i la CUP, en contra. Aquesta bona tendència, però, es va tòrcer el 2024. Amb les eleccions el juliol del 2023 i la formació de govern al novembre, Montero va renunciar a presentar comptes pel passat 2024. I tot i que la intenció de l'Executiu era que n'hi hagués pel 2025, aquest camí sembla molt complicat a hores d'ara. Tots dos partits coincideixen en el "no" a Sánchez, no només als pressupostos sinó a negociar-los.
La negativa de Junqueras
Un dels grans avisos d'Oriol Junqueras durant la campanya electoral pel congrés del seu partit, convertit en una batalla campal entre companys de formació, era que els socialistes havien incomplert massa i que no es podria arribar a nous acords fins que els pendents no s'haguessin convertit en realitat. Aquesta negativa del republicà ha fet que Salvador Illa hagi de començar la investidura sense pressupostos en el seu primer any però també que Pedro Sánchez no pugui comptar amb Esquerra per aprovar els del 2025, després d'haver estat un soci fidel, almenys en termes pressupostaris, durant la passada legislatura.
Tot i que semblava que Junqueras només es dirigia a Illa en els seus reiterats avisos sobre la necessitat de complir acords per arribar-ne a nous pocs mesos després que el seu partit l'investís president de la Generalitat, aquests també s'han traduït en una negativa a Sánchez i a la ministra Montero. "Queda molt per fer. Diuen que necessiten temps: doncs que es posin a treballar i no perdin el temps i l'aprofitin immediatament", va dir aquest cap de setmana Junqueras en una entrevista per valorar el caos de Rodalies. Per si quedava alguna mena de dubte, el president d'Esquerra hi va insistir: ""ERC no aprovarà ni els pressupostos de l'Estat ni els de Catalunya".
Junts reclama 50.000 milions
Ara que el govern espanyol necessita el vot afirmatiu de tots els partits que van donar suport a la seva investidura, el que s'ha convertit en una majoria molt fràgil i que cada setmana fa aigües per un costat diferent, els set diputats de Junts s'han tornat imprescindibles. Per això, l'optimisme va regnar durant uns dies a la Moncloa, que amb l'acord en matèria d'immigració va fer veure més a prop el seu suport als pressupostos i la possibilitat d'arribar al 2027. Ara bé, Junts per Catalunya també ha deixat ben clar que no en vol saber res de negociar aquests comptes fins que no es compleixin alguns elements. Aquest mateix dilluns, Josep Rius, en una roda de premsa centrada en Rodalies, ha posat sobre la taula el pagament per part de l'Estat de 50.000 milions d'euros que deu a Catalunya en matèria d'infraestructures. Aquesta xifra està fixada pel Parlament i la Cambra de Comerç de Barcelona però sembla complicada d'assumir per part del govern espanyol.
Cal tenir en compte que mesos enrere Junts ja va "tombar" el sostre de dèficit, fet que va suposar una patacada important per l'Executiu de Sánchez. El president de Junts, Carles Puigdemont, ha assegurat recentment que el seu partit treballa perquè la Generalitat "tingui més recursos" a través d'aquest sostre de despesa, però de moment, no s'han registrat avenços. I en la roda de premsa posterior a l'acord en matèria d'immigració, Puigdemont advertia a Madrid que "és molt agosarat parlar de pressupostos quan encara no ens hem assegut". Amb la condició fixada aquest dilluns, fins i tot la negociació sembla llunyana.