L’home que va contractar com a imam a Abdelbaki es Satty a la Mesquita Annour de Ripoll lamenta que no conegués els seus antecedents penals quan va fitxar-lo i que les autoritats no els posessin en coneixement d’això. Ali Yassine ha comparegut a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats del 17 d’agost i ha verbalitzat quina va ser la seva relació amb Es Satty i les conseqüències que va tenir el 17A en la comunitat musulmana. “Quan el vam contractar, no teníem ni idea que tenia antecedents fins que va passar el que va passar. Si ho arribem a saber, no l’hauríem contractat”, ha subratllat. I ha reconegut que l’Estat “hauria d’haver informat” la comunitat musulmana de Ripoll sobre això. “Li vam fer un contracte, no hi va haver coordinació entre el Ministeri de Treball i el d’Interior perquè nosaltres teníem un contracte amb ell. Quan s’assabenten que té antecedents penals, ens han d’avisar”, ha reblat. Concretament, Es Satty va començar sent imam a la Mesquita El Fath fins que va ser contractat per la Mesquita Annour, on va treballar fins al mes de juny del 2017. Va abandonar El Fath perquè no “el pagaven bé” i va estar a Annour entre “vuit i nou mesos”, segons ha relatat Ali Yassine. Va deixar de treballar allà perquè volia agafar tres mesos de vacances per anar al Marroc i no li ho van permetre.
“No vam sospitar res. Dins de l’oratori, la feina la feia perfectament. El que feia malament era a fora, amagat. Dins mai vam rebre cap queixa, ni ell mai va fer un discurs radical”, ha afirmat Ali Yassine. “Dins de la mesquita donava la cara bona, però fora era un llop, feia coses de diables i enganyava”, ha afegit. Sobre el procés de radicalització, ha relatat que els nois que van ser captats per Es Satty “no tenien coneixement d’àrab i de l’Alcorà” i ha apuntat que aquest va ser el “punt per on va poder ficar-se l’imam i enganyar-los”. “Per què no va captar els nois que tenien coneixement de l’islam? No podia perquè jo sé el que diu l’islam de veritat”, ha recalcat. Així mateix, ha assenyalat que les visites que va fer la policia espanyola a la mesquita abans del 17A es van emmarcar en la normalitat: “Venen, fan la seva feina, ens pregunten si hi ha algun canvi en la junta, com anem pel poble, si hi ha algun problema, sobre l’imam, el seu nom i ja està”, ha apuntat. “A mi mai em va venir ningú a preguntar per Es Satty. Quan venen, em pregunten per tot en general”, ha precisat.
“L’islam no diu que matis gent al carrer”
Ali Yassine també ha fet bandera de l’islam i l’ha desmarcat per complet del jihadisme. “El que ha fet l’imam, matar la gent al carrer, no ho diu l’islam”, ha subratllat. “El que ens va fer ens va afectar molt. Què ha pogut aconseguir? Et creus que amb aquest acte terrorista es convertirà la gent de Barcelona, d’Espanya, d’Europa o del món a l’Islam? Som tots humans, el que va portar Es Satty a l’islam és una ruïna. Què ha fet? Ha matat gent, això no pot ser, això no ho va dir l’islam mai de la vida”, ha verbalitzat. “Els musulmans no tenen cap culpa del que va passar. Si en mates un, és com si has matat tothom. Com a comunitat musulmana, no és la nostra culpa”, ha reiterat.
I ha tingut unes paraules per a les víctimes dels atemptats: “Tinc la imatge del nen tres anys. Què ha fet un nen de tres anys per matar-lo? Un que està passejant per La Rambla amb la família i l’atropelles i el mates? No hi ha paraules, encara estem esperant que algú ens expliqui per què han fet això. Què els faltava a aquests nois? Aquests nois eren aquí, tenien feina, estaven estudiant, jugaven a futbol i estaven bé. Què els faltava per fer això? No sé, és el que estem esperant. Encara no hi ha cap explicació, no t’ho puc explicar”, ha expressat.
Un investigador reconeix al Congrés que Es Satty va ser un “impostor hàbil i eficaç” que “no va aixecar sospites”
Abans que Ali Yassine, ha estat el torn de Fernando Reinares, investigador i exdirector del Programa sobre radicalització violenta i terrorisme global al Reial Institut Elcano. A la seva compareixença, ha fet una valoració sobre l’actuació dels cossos policials i sobre els possibles mecanismes per haver evitat els atemptats i ha presentat un perfil d’Es Satty. “Va desenvolupar les seves activitats d’una manera extraordinàriament hàbil, era un paranoic de la seguretat, el seu lideratge de la cèl·lula estava molt ben establert, la jerarquia era molt clara i la manera en la qual va desenvolupar i va delegar les seves funcions revela que era hàbil i eficaç i estava ben ensinistrat”, ha detallat. A més, ha posat en relleu el seu “caire d’impostor” i de “persona que no va aixecar sospites aparentment en res de l’entorn de seguretat i del seu entorn social”. “Es va mostrar molt hàbil per enganyar els serveis de seguretat i el seu propi entorn social i això va facilitar que els individus que actuaven sota les seves decisions fessin les coses d’una manera particularment eficaç”, ha afegit.
🗣️ Fernando Reinares, investigador de l’11-M: “L’amenaça gihadista és encara considerable a Espanya”
Posteriorment, ha verbalitzat que Es Satty “mai va deixar de considerar-se a si mateix un gihadista”, tampoc quan estava a la presó de Castelló per una condemna per tràfic de drogues, i ha al·ludit a la “sorprenent eficàcia” amb la qual la cèl·lula de Ripoll “va desenvolupar les seves activitats, es va finançar, va buscar un entorn segur, va protegir els preparatius, va seleccionar els explosius, va obtenir els materials i va designar el lloc que calia atacar”, cosa que “contrasta extraordinàriament” amb la cèl·lula que va voler atemptar a Barcelona i que va ser desmantellada el 2015. Així mateix, ha fet referència als casos d’individus la radicalització dels quals “es presumeix o es coneix”, però que no han estat condemnats per gihadisme, com el cas d’Es Satty: “Va impedir que aparegués en algunes bases de dades, cosa que revela una mancança que seria important reparar”, ha esgrimit.
“La col·laboració entre totes les forces de seguretat estava per sota de l’òptim”
En un altre moment de la seva intervenció, ha exposat tres errors que haurien pogut evitar que els atemptats es produïssin. “La col·laboració i intercanvi entre totes les forces de seguretat amb competències antiterroristes a Catalunya estava per sota de l’òptim”, ha reconegut Fernando Reinares, que ha defensat la incorporació dels Mossos d’Esquadra en “tot el sistema dels organismes centrals de coordinació”. I ha afegit que “no va existir la deguda col·laboració ciutadana amb la policia per part de persones que en l’àmbit local van ser conscients en algun moment de la deriva que estaven tenint els membres de la cèl·lula de Ripoll”. En aquest sentit, ha demanat “desenvolupar una consciència més gran a la població civil d’activitats, canvis d’actituds o signes potencials externs que poden facilitar indicacions rellevants a les autoritats”.
D’altra banda, ha posat èmfasi en el fet que si “l’intercanvi internacional d’informació” hagués sigut “més formal”, hauria “donat lloc i oportunitat a fixar molt més l’atenció en aquesta persona que era a Bèlgica i de la qual sospitaven sobre les seves activitats”. “Hauria permès apropar-se molt més a aquest individu i al seu entorn per accedir al que estava passant”, he assenyalat. “És convenient canalitzar els dubtes a través de les vies formals perquè si no, podem estar perdent alguna cosa al camí”, ha arguït. “L’intercanvi informal pot estar molt bé intencionat, però pot tenir les seves deficiències, com no accedir a tots els bancs de dades possibles. Una fórmula més formalitzada hauria permès introduir mecanismes perquè hagués arribat a prestar una atenció molt més concreta a aquest individu”, ha conclòs. Sobre el fet que entre l’11M del 2004 i el 17A del 2017 no hi hagués atemptats a Espanya, ha destacat que les “poques temptatives” terroristes que hi va haver van obeir a la “reforma de les estructures de seguretat interior”, a “l’increment de les dotacions de Policia Nacional i Guàrdia Civil” i a la “creació d’un centre de coordinació”.