El president a l'exili i candidat de Junts a les eleccions del 12 de maig, Carles Puigdemont, aborda a l'entrevista amb ElNacional.cat des de Perpinyà, les relacions amb ERC i amb el seu líder, Oriol Junqueras. Puigdemont reitera la necessitat de refer la unitat independentista i assegura que serà un dels seus objectius principals si aconsegueix la majoria necessària per ser investit president. Això no impedeix, però, que el dirigent de Junts es mostri molt crític amb la gestió que Pere Aragonès ha dut a terme al capdavant de la Generalitat, considera que en algunes qüestions el país ha tocat fons i subratlla la necessitat d'"aixecar Catalunya".
🗣️ Recupera aquí l'entrevista íntegra a Carles Puigdemont | VÍDEO
💬 Carles Puigdemont: "Si Illa fa un Collboni ja sap quines són les conseqüències per Pedro Sánchez"
🟡 Puigdemont: "M'esparvera la regressió com a país, la mala qualitat del Govern i la pèrdua d'autoestima"
Com estan les relacions amb Oriol Junqueras?
Doncs no n'hi ha de relacions. Fa molt de temps que no hi ha relacions. I tampoc són relacions normals les que tenim amb Esquerra Republicana, almenys jo. Sé que a nivell de secretari general del meu partit, secretari general d'Esquerra Republicana, hi ha les relacions que han d'existir entre els secretaris generals. Però jo voldria que fos molt més que això. El deure que m'he proposat, des de la mateixa nit de les eleccions, si hi ha una majoria parlamentària que permeti un govern independentista, és parlar, sobretot amb ERC, perquè no podrem avançar si no refem confiances, unitats, estratègies. És veritat que hem tingut una situació des del 2015 una mica atípica, i és que venim d'un empat tècnic. El 2015 Junts pel Sí, el Govern que jo vaig presidir; després les eleccions del 21 de desembre del 2017 donen també un empat tècnic, en aquell cas dos diputats més per a nosaltres; i les eleccions del 2021 van donar un diputat més per part d'Esquerra. Però ens estem movent en un empat tècnic. No sé si això es desfarà o no, però potser ajudarà el resultat electoral a què tinguem una nova relació, jo hi confio, i jo faré el que calgui. I sé que em tocarà fonamentalment a mi liderar aquesta represa, pel que hem representat l'exili. I, per mi, no només no quedarà, sinó que vull ser molt proactiu.
M'hi dedicaré des de la mateixa nit electoral a refer la unitat amb ERC, si les circumstàncies ho permeten
I com es pot reconstruir aquesta relació partint d'aquesta situació?
Ho hem fet en el passat, que veníem de posicions molt allunyades també; i quan hem sabut fer-ho, n'ha sortit beneficiat el país. La fórmula és aquesta i ens hem de conjurar tots a recuperar una de les fortaleses que té aquest país. No podrem afrontar els grans reptes, ni tan sols els reptes de la gestió del dia a dia del país, que hi ha punts en què és crítica, però per descomptat, no podrem afrontar l'acabament del procés que vam iniciar tots plegats l'octubre del 2017 si no recuperem unitat i, d'alguna forma, voluntat de treballar colze a colze els uns amb els altres. Insisteixo, segurament em tocarà a mi la màxima responsabilitat que això sigui, i jo m'hi dedicaré des d'aquella mateixa nit electoral, si les circumstàncies òbviament ens ho permeten. Si no hi ha cap possibilitat, doncs no caldrà.
Podria tornar a ser Oriol Junqueras el seu vicepresident, si vostè aconsegueix la investidura?
Crec que és molt prematur intentar dir com haurà de ser el Govern de la Generalitat perquè les circumstàncies han canviat molt. Venim de governs en què les conselleries han estat més o menys paritàries, no sé què passarà en aquestes eleccions. En tot cas tot el que calgui fer per restituir la unitat i la confiança, a mi em tocarà fer-ho. No té a veure amb el Govern, segurament el Govern és l'última cosa rellevant en aquesta estratègia perquè abans hem de compartir moltes més coses. Per tant, necessitarem treballar molt intensament. Però jo estic disposat a reunir-me, a parlar i a treballar colze a colze amb qui calgui.
La perspectiva d'una campanya electoral sembla que no facilita aquest refer ponts. Dissabte passat, en la presentació de les candidatures a Elna, va ser crític amb la gestió de Pere Aragonès i va dir que havia estat un encert marxat del Govern...
És que no són coses incompatibles. Crec que hem de poder ser lleials també en allò que no hem fet bé. I segurament ells deuen poder adreçar-nos crítiques a nosaltres ben fonamentades d'allò que nosaltres no hem fet bé. El que dic és que tenim una conversa pendent, perquè crec que és evident que el Govern de Catalunya no ha estat el Govern que esperàvem els catalans i que hem retrocedit en molts àmbits, alguns de molt sensibles, i que hem de restaurar la confiança i la credibilitat dels ciutadans de Catalunya, tots, en relació amb les seves institucions. Això no és incompatible amb el que estic dient de la necessitat d'anar junts i de treballar junts. Segur, insisteixo, que ells deuen tenir arguments per poder retreure'ns coses a nosaltres. El que passa és que nosaltres no hem estat al Govern.
És evident que el Govern d'Aragonès no ha complert les expectatives de la ciutadania que va donar el 52% de majoria independentista. Hem retrocedit en molts àmbits
Perquè van decidir sortir-ne...
A vegades les coses s'obliden molt ràpidament. Per què vam sortir del Govern? Primer perquè es destitueix un vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, però després perquè hi ha reiterats incompliments de l'acord que ens va portar a donar els nostres vots a la investidura del president Aragonès. I després perquè s'han desoït totes les propostes de cop de timó que li hem demanat en seu parlamentària perquè les coses no anaven bé. I vam prendre una decisió molt dolorosa, no hi ha molts partits polítics que hagin decidit sortir del Govern i renunciar al poder, a càrrecs, i que, a més a més, ho hagi decidit la seva militància. I vol dir, per tant, que vam assumir un risc que podem explicar, que potser algú no ho va entendre en aquell moment, però que ara, en perspectiva, s'entén, perquè és evident que el Govern no ha complert les expectatives que s'havia fet la ciutadania que va donar el 52% de majoria independentista. I això s'ha de poder dir. Crec que no faríem cap favor als ciutadans si no diguéssim les coses com són. Tampoc faríem un favor al president de la Generalitat, si diguéssim que ha estat una presidència exitosa amb totes les carpetes que tenia obertes.
Sense aixecar Catalunya tampoc no podrem abordar un procés d'independència en condicions
Quines són aquestes carpetes?
Tenim punts crítics. Miri, educació, l'organització de l'administració, la sequera estructural, la immigració —n'hem de parlar i hem de poder proposar una llei orgànica que doni a la Generalitat les competències—, qüestions que tenen a veure amb l'economia del coneixement..., i li podria encara donar més àmbits que aquests dies estem analitzant amb experts, on la sensació de tocar fons hi és. I quan parlem d'aixecar Catalunya, ens referim a aquestes coses també. Sense això tampoc no podrem abordar un procés d'independència en condicions. I hem de poder explicar als nostres conciutadans que moltes de les mancances que tenim són perquè hi ha un estat espanyol que ens condemna a tots els catalans, també als que voten Vox, també als que voten contra la independència, o als que aplaudien el nostre empresonament i l'exili, que els condemna a ells i els seus fills a una precarietat que no tenen els fills dels madrilenys. Perquè la diferència entre la inversió que s’executa a Catalunya i la que s’executa a Madrid, és més del 76%. I això no hi ha economia que ho aguanti.
Qui convé a Catalunya? Illa, que ja ve derrotat; Aragonès, que ha demostrat què pot fer o els que portem sis anys aguantant posició i plantant-nos quan cal?
Però a banda de l’execució dels pressupostos també hi ha el finançament autonòmic. Plantejaran una proposta de finançament?
Tot té a veure. Que la situació és injusta, crec que ja no cal fer cap dibuix. Que el PSOE ha de fer una auditoria permanent dels comptes autonòmics i saber què es paga i què es rep, també. A partir d'aquí, crec que la situació és de tanta injustícia que no caldrà gaires esforços per entendre que això no pot continuar més. I és això el que els hem dit als ciutadans de Catalunya que no volen la independència de Catalunya. De debò que volen consolidar aquest model? Qui hi ha millor per defensar això? El senyor Illa, que ja ve derrotat? El president Aragonès, que ara ha demostrat el que podia fer? O els que ja portem, deixi-m'ho dir en aquests termes, una guerra de sis anys i mig de resistir i d'aguantar la posició, i que quan ens hem hagut de plantar, ens hem plantat, i quan hem hagut de col·laborar, hem col·laborat, però ho hem fet sempre defensant els interessos de tots els catalans?
I acabar amb aquest dèficit fiscal serà un dels objectius del seu govern?
És evident. És un objectiu de país, ja no d'un govern. Crec que no hi ha cap català, sincerament, que cregui que la situació és justa i que no cregui que això s'ha de revertir.
Però això obliga a negociar un sistema de finançament amb el govern espanyol.
D'entrada, això obliga que els pressupostos de l'estat espanyol deixin de consolidar aquest espoli. I per això, probablement, el senyor Pedro Sánchez no s'ha atrevit a presentar els pressupostos aquest any perquè sap que si no els corregeix, votarem que no.
No he deixat de fer res per les amenaces a la meva seguretat. Però no és normal. Ara el risc s'incrementa. A ningú li preocupa?
Abans em comentava que un dels temes que hi ha pendents és el de la seva seguretat. Li preocupa aquest tema?
No estic preocupat en el sentit que això em paralitza o que em condiciona la vida. No he deixat de fer res per aquesta amenaça o per aquest risc, que hi és. El que dic és que això no és normal. Jo hauria de poder tenir la tranquil·litat d'esperit en fer les coses que tenen altres responsables polítics que estan en una situació de risc de seguretat com jo, i jo no la tinc. Jo estic a la intempèrie, i si no hagués estat perquè hi ha desenes i desenes de voluntaris que durant sis anys i mig estan destinant part del seu temps, a vegades de feina, per venir a assegurar que no estaré sol, doncs jo hauria estat sol, i no sé què m'hauria passat. Però ara el risc s'incrementarà, perquè en el moment que jo retorni el risc de seguretat es dispara i jo estic preocupat en el sentit que a ningú sembla que li amoïni. No per mi personalment, jo ho faré igualment, però de debò que no li preocupa a ningú això? De debò que els responsables polítics espanyols, que són els que han d'autoritzar que puguin sortir els Mossos, o als responsables polítics catalans, de debò que això no els preocupa? Jo tinc un grau d'exposició molt alta, insisteixo, no he deixat de fer res per aquest motiu, res, però em sembla que és una anormalitat.
El Ministeri de l'Interior, davant del fet que ara sigui un candidat que estigui a punt de començar una campanya, no li ha ofert reconsiderar la negativa a permetre-li tenir l'equip de seguretat que li corresponen com a expresident de la Generalitat?
No. No s'ha reconsiderat. Crec que és un error, perquè hi ha una llei que empara perfectament aquest servei. Però vaja, ara tampoc no vindrà de dos mesos.
Sobretot d'ençà de l'acord amb el PSOE, la qualitat, entre cometes, de les amenaces ha pujat molt de nivell
Però ha explicat que hi havia hagut una intensificació de les amenaces...
Sí, és veritat. Jo sempre he rebut amenaces, sempre. Però d'ençà sobretot de l'acord amb el PSOE, la qualitat, entre cometes, de les amenaces ha pujat molt de nivell. Estem parlant de gent que sap el que escriu, de gent que fins i tot fa missatges de veu molt explícits, que coneix detalls de la meva vida o de la meva situació, o inclús de la situació familiar... Bé, jo crec que hi ha elements objectius per considerar que el risc o que l'exposició a la seguretat ha pujat. Només dic això. Això ho han de decidir els responsables de seguretat. Si consideren que tant se val, aquesta és la situació i haurem d'adaptar-nos-hi.
Aquesta mena de situacions les posen en coneixement de les autoritats?
Sí, sí, sempre, sempre. I jo tinc desenes de denúncies per amenaces que no prosperen. Mai no prosperen.
Vostè parla de restituir la presidència de la Generalitat que vostè ostentava fins que es va activar el 155. Què han representat els dos presidents que hi ha hagut en aquest període?
Han representat la presidència legítima decidida pel Parlament de Catalunya. Només faltaria. Mai no ho he discutit, això. Mai no he discutit que és el Parlament qui posa i qui treu presidents. Però això no és incompatible amb denunciar, un, la destitució il·legítima i il·legal de la presidència de la Generalitat i, dos, l'enorme valor simbòlic i històric que té que aquesta presidència pugui ser restituïda. Mai he discutit, per descomptat, la legitimitat del president Torra o del president Aragonès. Jo discuteixo la legitimitat de Mariano Rajoy per haver-se arrogat la presidència de la Generalitat durant uns mesos. Per això em vaig quadrar. Però crec que tots poden entendre, perquè no és la primera vegada que hi ha un president a l'exili, que el valor de defensar la presidència i la institució des de l'exili no és una qüestió capriciosa ni gratuïta.
A mi em va frustrar molt no ser investit el 30 de gener del 2018. Sabia que seria detingut, però ja tenia els plans de retorn
Després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, també va dir que tornaria, però el president del Parlament va desconvocar el ple d'investidura i vostè no va tornar.
Però és que aleshores el que va passar és exactament el que vaig dir. Jo vaig dir, tornaré si soc investit president, tornaré a prendre possessió. Sabia que seria detingut, però no és el mateix detenir la persona que el Parlament ha restituït com a president de la Generalitat. A mi em va frustrar molt el 30 de gener. Realment em vaig entristir molt aquella nit, vaig passar-ho malament, amb en Toni Comín vam tenir una conversa trista que en alguna part va transcendir, per desgràcia, perquè jo ja tenia els plans de retorn fets i de tornar, com a mínim, per no ser detingut a l'arribar, jo ho tenia previst. Tenia un equip de gent preparada. Òbviament no tenia cap sentit que jo posés la presidència de la Generalitat a l'exili en risc de la seva detenció i de convertir-se en un hostatge de la judicatura espanyola i de la política espanyola sense que hi hagués la derrota explícita de l'Estat o la restitució de la presidència de la Generalitat. I a més a més, hem pogut fer des de l'exili moltíssimes coses que no hauríem pogut fer de cap manera des de la presó, entre altres coses no rendir-nos, és a dir, no ser objecte de canvi de negociació per la investidura d'un president o per l'aprovació d'uns pressupostos i això crec que era important de prevenir-ho.
Vostè esgotarà la legislatura en cas que sigui investit president a les eleccions del 12-M?
La intenció és que sí.
Ja hi ha qui parla de repetició electoral en cas que hi hagi un bloqueig, vostè s'hi tornaria a presentar?
No li puc respondre aquesta pregunta perquè anem tantes pantalles enllà que jo estic concentrat a guanyar les eleccions, a liderar una majoria independentista al Parlament, crec que això és factible i totes les energies estan concentrades aquí.