La defensa de Carles Puigdemont, que encapçala l'advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs contra la interlocutòria en què el jutge instructor Pablo Llarena manté el processament del president a l'exili pels delictes de desobediència i malversació. Boye denuncia la vulneració del dret al jutge predeterminat per llei, qüestiona la imparcialitat de Llarena, carrega contra l'aplicació de la derogació del delicte de sedició, contra els nous càrrecs que s'imposen al seu defensat i contra el manteniment de l'ordre de detenció nacional contra Puigdemont tot i la seva immunitat com a eurodiputat.
Al recurs de reforma, de 131 pàgines, l'advocat carrega contra la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena que, davant la derogació del delicte de sedició, manté el processament del president a l'exili pels delictes de desobediència i malversació de fons. El lletrat emplaça de nou el jutge a presentar una bateria de qüestions prejudicials davant del Tribunal de Luxemburg. Entre altres punts, reclama que pregunti al TJUE sobre el fet que el procediment que se segueix contra Puigdemont al Tribunal Suprem es faci en paral·lel amb un altre procediment davant del Tribunal de Comptes pels mateixos fets, la qual cosa, segons denuncia, representa una vulneració al dret fonamental a no ser sancionat dos cops pels mateixos fets.
Malversació i persecució
En el recurs, Gonzalo Boye és molt crític també amb com el jutge "ha modificat els fets de l’acusació" per imputar a Puigdemont la malversació agreujada. A més, assegura que s’aparta del que els seus col·legues del Tribunal Suprem van afirmar en la sentència del procés, en la qual condemnen per malversació quatre dels presos polítics, però no amb afany de lucre, sinó per administració deslleial, que abans de l'actual reforma estaven en el mateix article del delicte de malversació. Una malversació en concurs medial amb la sedició, precisa la sentència del Suprem. És a dir, haurien gastat diners públics per canviar l'ordre constitucional. “Aquest canvi dels fets, i la seva subsumpció de l’instructor, només pretén, si així l'autoritza el TJUE, a cursar la quarta ordre europea de detenció i entrega, marcant la casella de corrupció; casella que no ha servit per confondre les autoritats d’execució en cap de les tres ocasions anteriors; i tampoc ho aconseguirà en una quarta temptativa”, sosté Boye.
En aquest sentit, l’advocat detalla que l’escrit de Llarena “queda desacreditat” pel Tribunal de Comptes, el qual té obert un procediment sobre les despeses de l’1-O i de la promoció exterior, on hi ha “un control de cadascun dels euros, i els seus corresponents cèntims, i d'on van ser destinats”, i desmunta el raonament del jutge quan afirma que va haver-hi una extracció de cabals “del control públic”, ja que —raona Boye— “això és absolutament contrari al que va passar en aquest cas”.
Per tot això, el penalista assegura que el jutge Llarena fa una “constant i greu mutació dels fets que es van subsumint en funció d’un ànim persecutori impropi de qualsevol tribunal d’un estat democràtic i de dret”.
No és el jutge competent
En l’escrit, el penalista insisteix al jutge Llarena que “no és el competent” per ser l’instructor del cas de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè són eurodiputats i investigar-los no és competència del Tribunal Suprem. I, si en dubta, li proposa que ho pregunti al TJUE, en una de les noves prejudicials, per aclarir-ho. A més, li recorda que si no és competent per investigar els polítics catalans a l’exili, tampoc ho és per fer la nova interlocutòria de processament, i li demana que situï la causa al 13 de juny del 2019 i l’enviï als jutjats de Barcelona per al seu repartiment.
Boye també recorda al jutge Llarena que s’hauria d’haver abstingut d’instruir la causa catalana perquè va ser premiat per la Fundació Villacisneros, “una organització espanyolista”, per haver treballat “per la unitat i l’enfortiment d’Espanya”.
"En cap sistema democràtic, els fets de la tardor del 2017 no són incardinables en cap tipus delictiu", conclou Boye per descartar els delictes sedició, malversació i "els desordres públics amb els cognoms que se li vulguin posar".