La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que resol les prejudicials del jutge Pablo Llarena per poder reactivar les euroordres de detenció dels independentistes catalans a l’exili, feta pública aquest dimarts, clarifica conceptes, però no obre un camí fàcil, com ha admès el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, menys triomfalista que el president en funcions del Tribunal Suprem. El jutge Llarena no trigarà a reactivar l’ordre de detenció i entrega de l’exconseller Lluís Puig pel delicte de malversació de fons públics per l’1-O, ja que no és aforat al Parlament Europeu. I caldrà veure si els tribunals belgues en la seva resposta estrenen el concepte “grup objectivament identificable”, creat pel TJUE, després de la insistència dels advocats catalans en la vista de Luxemburg per fer entendre que les lleis “es retorcen” quan es tracta de la causa catalana; és a dir del procés d’Independència de Catalunya. I, desaparegut el delicte de sedició, un nou element en la causa de l’exili és que si finalment els tribunals aproven entregar el president Carles Puigdemont pel delicte de malversació de fons públics, a banda de la desobediència, hauria de ser jutjat per un tribunal popular. I on hauria de ser? A Madrid? A Barcelona?
El tribunal de jurat es defineix com la institució en la qual participen directament els ciutadans en l’Administració de Justícia. El tribunal popular és format per 9 persones (i 2 suplents) més un magistrat de l’audiència provincial, on hagin passat els fets, com pot ser Barcelona o Girona. La llei del jurat enumera uns delictes específics que han de jutjar-se per aquest procediment. Hi són els delictes contra la persona, com ara l’assassinat, i també els comesos per funcionaris o càrrecs públics, com la malversació de fons públics. A més, l’article 2 de la llei de Jurat fixa que “per raó de l’aforament de l’acusat, el judici del Jurat s’ha de celebrar en l’àmbit del Tribunal Suprem o d’un Tribunal Superior de Justícia”. No hi ha cap precedent recent de la celebració d’un jurat en l'alt tribunal espanyol. En la causa del procés s’ha innovat força i s’ha trencat jurisprudència, recorden alguns juristes. Si arribés aquest supòsit, el president Puigdemont hauria de ser jutjat per 9 ciutadans de Madrid? O de Barcelona? La llei fixa que un delicte s’ha d’investigar i jutjar on passen els fets. I en el cas del president Puigdemont, si fos delicte el que va fer, ho va executar en el Parlament i al Govern. És a dir a Barcelona. Pel que fa al delicte, l'exconseller Puig també hauria de ser jutjat per un tribunal popular, i en ser diputat per Junts al Parlament, li correspondria al TSJC.
La causa del jutjat 13, un precedent
Pel que fa al delicte de malversació i el tribunal de jurat, ja hi ha un precedent en el cas dels alts càrrecs processats pels preparatius de l’1-O. David Aineto, advocat dels tècnics del Departament de Treball David Franco i David Palanques i del llavors delegat del Govern a Suïssa, Manuel Manonelles, va demanar a la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que instruís la causa per ser jutjada per un tribunal de jurat, ja que se’ls acusa del delicte de malversació, el qual està inclòs en aquest procediment. I, se li va denegar aquest procediment en assegurar que també hi havia acusats per prevaricació, el qual —segons la llei— és l’únic delicte que pot fer excloure el procediment de jurat. Els independentistes jutjats al Suprem eren acusats del delicte de rebel·lió, a més de malversació, el més greu del Codi Penal, que també exclou el jurat.
Aineto ha assegurat a ElNacional.cat que si el president Puigdemont és reclamat “només” pel delicte de malversació “ha de ser jutjat pel poble”; és a dir, per un tribunal popular. I hauria de ser a Barcelona perquè és on van passar els suposats fets delictius. Hi afegeix que el Suprem és competent per jutjar una persona pel seu aforament, que la llei deixa clar que són els diputats del Congrés i del Senat, però en el cas dels europarlamentaris només ho fixa la jurisprudència de la sala penal. I si el Suprem s’entesta a jutjar-lo? “Que renunciï al seu aforament”, aconsella Aineto al president Puigdemont per no haver de ser jutjat per nou ciutadans de Madrid. El Suprem pot inventar-se qualsevol cosa, alerten des de la defensa de Puigdemont, com ja s’ha vist amb la reinterpretació de la competència.
El Suprem no és competent
Les defenses dels independentistes catalans, condemnats i pendents de jutjar, sempre han denunciat que el Tribunal Suprem no és el tribunal competent per investigar-los i jutjar-los, ja que els fets van passar a Catalunya, la majoria a Barcelona, i per tant la competència és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per als aforats i en jutjats de Barcelona ordinaris, la resta. Així també ho interpreta el TJUE en insistir que cal respectar el jutge predeterminat per la llei, fet que podria ser un triomf per als catalans, que han expressat aquest dret vulnerat en les demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Precisament, l’advocat Gonzalo Boye ja ha utilitzat la sentència del TJUE en el recurs, contra la nova interlocutòria de processament del president Puigdemont, en la qual insisteix que el Tribunal Suprem no és competent ni per investigar-lo ni per jutjar-lo; i menys el jutge Llarena per la seva "manifesta" manca d’imparcialitat. “En la seva resolució de 23 d’octubre de 2020, aquesta sala (Suprem) va admetre que no existia una base legal expressa per la pretesa competència de la sala segona del Tribunal Suprem, com hem sostingut per espai de més de cinc anys, i per tant no pot considerar-se un tribunal establert per la llei”, afirma el penalista en el recurs presentat aquest divendres, en el qual li demana que s’inhibeixi a favor d’un jutjat d’instrucció de Barcelona per tal de no incomplir la norma europea.
En el recurs, Boye també s'oposa a la tesi de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat d'acusar Puigdemont pel delicte de desordres públics. I, retreu a l'Advocacia de l'Estat que no hagi impugnat imputar al president català la malversació agreujada, fixada per Llarena, mentre que als condemnats pel Suprem defensa que se'ls hi apliqui la malversació atenuada, acordada per ERC i el PSOE, i "diametralment oposada a la postura" del jutge Llarena.
L’adaptació de la sentència del procés
Cal anar a pams, abans de parlar de futurs judicis. Primer, la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha de revisar la condemna als independentistes catalans i adaptar-la a la reforma del Codi Penal. La sala, segurament, farà la mateixa lectura que Llarena, en l’actualització de la interlocutòria de processament dels exiliats. És a dir, acceptarà la condemna per malversació agreujada, però no equipararà el derogat delicte de sedició als desordres públics agreujats, com li reclama la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. I, per tant, validarà que Llarena pugui reclamar Puigdemont “només” pel delicte de malversació.
Les euroordres, a la recambra
Paral·lelament, el jutge Llarena ja pot tornar a fer una euroordre per a la detenció i entrega de l’exconseller Puig als tribunals belgues, que ja li ho van denegar un cop perquè no tenia suficients garanties de tenir un judici just i a més ja exposava que no se li respectava el jutge predeterminat per la llei. El TJUE va deixar clar que Llarena en pot activar tantes com vulgui, d’euroordres. Ara bé, sempre amb respecte dels drets humans.
La reactivació d’euroordres per fer detenir el president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí haurà d’esperar uns quants mesos. És previst que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) faci pública al març les dues sentències en les quals ha d’aclarir si el Parlament Europeu va actuar correctament o no en treure’ls la immunitat per poder-los entregar a l’Estat espanyol. Aquestes resolucions no són fermes i es podrà presentar recurs al TJUE.
A més, si els tribunals europeus donen la raó a l'Eurocambra, el jutge Llarena haurà de començar de nou: fer un nou suplicatori al Parlament perquè aixequi la seva immunitat i tornar a demanar la seva entrega als tribunals belgues. Per tant, la reactivació de la persecució dels catalans a l’exili no pot ser imminent. I el jutge Llarena ho sap.