L'última vegada que van veure's, l'un era president de la Generalitat i l'altre de l'Assemblea Nacional Catalana. Feia 553 dies que Carles Puigdemont i Jordi Sànchez no es veien les cares. Aquest dilluns han pogut retrobar-se virtualment, des de la distància, separats per més de 1.500 quilòmetres i vestits gairebé igual, amb camisa, americana, sense corbata i amb un llaç groc a la solapa esquerra. Gràcies a la tecnologia i com a conseqüència de la nova doctrina de la Junta Electoral Central que permet la participació telemàtica dels candidats presos des d'una habitació del centre penitenciari, tots dos han conversat connectant Soto del Real i Brussel·les, la presó i l'exili, des de la seu de JxCat a Barcelona. Al cap de mitja hora s'ha sentit grinyolar una porta. "President, em venen a buscar, em recorden que soc a la presó i que s'ha acabat el temps". Puigdemont mirava de contenir les llàgrimes.  

La conversa ha tingut una forta càrrega emocional, però conscients que es tractava d'una finestra de campanya, tant l'un com l'altre han farcit el discurs de missatges polítics. Els principals, que "l'esperit de l'1-O és el que ens traurà d'aquí", que "l'exili és una presó tan dura com la que estem patint nosaltres" i que "la solució no arribarà demà passat". Per això recepten "persistència, perseverança i paciència". 

A la sala de màquines del local de JxCat hi havia nervis, no només pel retrobament en si, sobretot perquè no fallés la tecnologia. El complex teixit de connexions ha funcionat amb els hàndicaps insalvables en aquests casos: el retard, aquest cop de 4 segons, i el fet que ells podien veure's mútuament però no la sala plena on se seguia el diàleg i on s'asseia la plana major de la candidatura que encapçala Jordi Sànchez. 

El primer que ha fet Puigdemont és aprofitar per felicitar Sànchez, demà és el seu sant (Jordi), i demanar-li que enviés una forta abraçada a Jordi Cuixart, al vicepresident Junqueras i a la resta de consellers. Al seu torn, el cap de llista de JxCat li ha enviat ànims després dels fets de Coripe, on van cremar i tirotejar un ninot del president. Segons Puigdemont, que esbufegava emocionat, "ahir anaven contra tot allò que representem: el llaç groc, la República, la independència". En tot cas, s'ha mostrat esperançat del fet que "haurà valgut la pena passar per tot el que estem passant", tot i avisar que "no s'arreglarà per art de màgia" ha demanat "no desaprofitar cada fita per posar cada dia una llamborda més d'aquest camí cap a la independència, que ja no té marxa enrere". 

Avenços des del 21-D

Al llarg de la xerrada, Puigdemont i Sànchez han volgut reivindicar els valors que caracteritzen la causa catalana: el civisme i el pacifisme. Per demostrar que la paciència i la fermesa donen els seus fruits, l'expresident de l'ANC ha posat dos exemples. El primer, que ell va ser objector de consciència, una reivindicació que va dur molts dels seus companys a la presó, però que al final va acabar fent desaparèixer el servei militar, "perquè hi ha gent que va mantenir-se fidel". L'altra prova que cal perseverar, segons ell, és el canvi de criteri que hi ha hagut en relació amb les últimes eleccions celebrades a Catalunya, les del 21 de desembre de 2017, poc després de la DUI. Llavors, "vaig ser castigat a 30 dies internat a la cel·la sense poder sortir al pati només perquè vaig deixar un missatge al telèfon adreçant-me als electors", una gravació que va reproduir-se en un dels mítings de JxCat. "Qui ens hauria dit ara fa 18 mesos que podríem estar fent això?". Aquesta videoconferència "és perquè ens hem mantingut ferms". 

L'anhelada abraçada

"Que ens puguem abraçar aviat dependrà en part del 28-A; l'esperit de l'1-O ens traurà d'aquí". Entre agraïments mutus, Puigdemont i Sànchez han manifestat la confiança que tard o d'hora acabaran retrobant-se no des de la distància sinó en carn i ossos. I és aquí on han advertit que "no hi ha un 155 bo i dolent, tot és 155, sense matisos", en referència a aquells electors independentistes que es plantegen votar Pedro Sánchez per evitar un mal major. 

I encara un altre desig, el que ha expressat Puigdemont a Sànchez, "et vull veure pujant a la tribuna del Congrés amb tota la teva dignitat adreçant-te a tots els diputats, mirant-los als ulls, veient qui t'aguanta la mirada, enviant un missatge de civisme". 

Poques vegades trenta minuts els deuen haver donat tant de si. Poques vegades se'ls deuen haver fet tan curts.