Quin fenomen. Oriol Junqueras ha aconseguit estar present a les portades dels diaris tres dies seguits. El primer perquè va escriure a la militància que volia sotmetre’s a la seva voluntat (la de la militància) per decidir si torna a optar a la presidència d’ERC. El segon va informar el sanedrí del partit de l’esmentada carta i es va deixar dir coses pels alts càrrecs. El tercer perquè de tot plegat n'havia d’informar al món. No hi ha portada de les que aquí es comenten que no n’hagi dit alguna cosa algun dia. Aquest divendres, El Periódico i El Punt Avui titulen la cosa amb uns jocs de paraules molt semblants. “Junqueras marxa per quedar-se”, diu l’un, que sembla que expliqui un miracle, fa l’efecte que amb un deix burleta —potser és d’admiració, és difícil d’esbrinar—. L’altre escriu que “Junqueras marxa per poder tornar”, que té la mateixa gràcia sense perdre exactitud perquè, si ens posem llepafils, per “quedar-se” ha de guanyar el congrés del partit el novembre del 2024 i aquest matís el recull millor el segon títol amb el “poder tornar”. Tant se val. Els dos títols provoquen en el lector la mateixa sorpresa i admiració que haurà acompanyat als qui han seguit aquesta trepidant aventura.
Carles Puigdemont no es queda enrere, encara que aquests dies no rep tanta atenció als diaris, sobretot als que es miren amb afecte l’actual govern espanyol de coalició —els quatre barcelonins i El País—. El Mundo li ha donat força presència últimament i aquest divendres obre la portada dient que “Sánchez calma a Puigdemont i li assegura que la seva amnistia estarà en dues setmanes”. La font d’aquesta intimitat entre presidents és “segons ha pogut saber El Mundo”. Ve al cap aquell acudit de l'Eugenio: “Sí, molt bé, però que hi ha algú més?”. Veient que signa la peça la mateixa persona que va “poder saber” els comptes inexistents de Xavier Trias i Artur Mas a Suïssa, és fàcil d’endevinar que el diari no vol informar de res, sinó presentar Puigdemont com un narcisista insegur, que organitza tot aquest desori de voler ser president i amenaça de provocar una repetició electoral per fer xantatge a Pedro Sánchez i lligar amb tres nusos mariners que el PSOE tramita i vota l’amnistia aquest mes.
La fabricació de La Razón no té tanta mala bava ni és tan versemblant. Diu el diari del Grupo Planeta que Puigdemont “farà servir la seva investidura per explicar la ruptura amb Sánchez”. No s’entén gaire. Sembla que aprofitaria el micròfon del Parlament per tombar Pedro Sánchez si no és president de la Generalitat, com volent dir que fa xantatge al PSC perquè s’abstingui en segona votació, etcètera. En fi. Estem a dues o tres portades d’acusar a Puigdemont de la sequera o de descobrir que ja no és ell sinó un reptilià enviat per causar un mal de ventre permanent als espanyols de profit. La Vanguardia és l’altre diari que tria publicar Puigdemont en portada, en aquest cas com a protagonista ocult d’una notícia secundària. Segons el diari, al Cercle d’Economia li agradaria que s’establís una “majoria estable” de PSC i Junts, allò que se'n deia “sociovergència”. El Cercle no ho diu expressament, però és molt, molt improbable que La Vanguardia s’inventi o forci la interpretació d’un pronunciament d’aquesta benemèrita entitat. També és estrany que li faci dir en un títol així, tan directament. Potser és perquè també és l'opció que al diari li agrada.
