El president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exconseller Toni Comín han presentat recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que els denega la immunitat al Parlament Europeu, segons ha informat el tribunal aquest dilluns. En concret, l’advocat dels diputats catalans de Junts, Gonzalo Boye, va presentar el recurs el divendres a la nit, quan acabava el termini, i per ara, no ha demanat cap mesura cautelar, com ara la seva protecció. Fonts del TJUE recorden, però, que ho pot fer en qualsevol moment fins que es resolgui la causa.

En concret, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea detalla que els eurodiputats catalans han presentat dos recursos, malgrat que el TGUE va resoldre els dos casos conjuntament: per la causa presentada per Puigdemont i Comín s’ha designat el número C-573/23 P; mentre que la interposada per Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí contra la resolució del Parlament que els retira la immunitat té el número C-572/23 P. La resposta del TJUE no s'espera que sigui aviat, i més amb les negociacions obertes per la investidura de Pedro Sánchez.

Euroordres aturades

La protecció que pot demanar la defensa dels eurodiputats de Junts el TJUE és una mesura cautelar per tal que no se’ls detingui en cap país europeu, mentre es resol el seu recurs, com ja van demanar en la causa inicial, quan el jutge d'instrucció del Tribunal Suprem els va fer detenir a Itàlia i el TJUE el va fer rectificar. Aquest cop, el jutge Pablo Llarena va resoldre, el juliol passat, que no tornarà a reactivar una ordre de detenció europea fins que la sentència del TJUE sigui ferma. Llarena només ha reactivat les ordes de detenció a l'estat espanyol.

Malversació de fons

Aquest cop, el jutge Llarena s’ha mostrat prudent i no ha fet cas a les peticions de la Fiscalia i de Vox que li van demanar reactivar les peticions de detenció internacional de Puigdemont i Comín, just l’endemà de les eleccions generals. Els quatre fiscals del Tribunal Suprem reclamaven aquesta acció perquè consideren que amb la revocació de la seva immunitat en primera instància no cal esperar la resposta definitiva del Tribunal de Justícia de la UE.

El jutge Llarena pot reactivar les euroordres quan vulgui, i per això, segurament, el penalista Gonzalo Boye guarda la carta de la mesura cautelar fins que hi hagi un perill real de detenció per a Puigdemont i Comín, processats pel delicte de malversació de fons per l’1-O, castigat fins a 12 anys de presó.

La darrera paraula la tornaran a tenir els tribunals belgues, com en el cas de l'exconseller Lluís Puig, que van refusar entregar-lo. El TJUE, però, en la sentència de les prejudicials, va donar parcialment la raó al jutge espanyol que no es podia denegar una extradició si el país receptor no hi veia un perill per als drets de la persona, com al·lega l'exili català. En el cas de Puig, la Fiscalia ha sol·licitat recentment al jutge Llarena que reactivi la seva ordre de detenció a Europa.