Carles Puigdemont recorrerà l'última decisió de Pablo Llarena sobre el seu processament, que es manté per malversació agreujada i desobediència. Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que el president a l'exili presentarà un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria, per la qual aquest dimarts el jutge instructor ha rebutjat el recurs de reforma que va interposar i per la qual ha ratificat la decisió adoptada el passat 12 de gener. Tot, el mateix dia que la justícia italiana ha donat per tancat el procediment per la detenció de Puigdemont.
D'aquesta manera, Puigdemont portarà el seu cas davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè revisi la voluntat de Llarena de processar-lo pel delicte de desobediència i pel de malversació agreujada. Fonts de l'alt tribunal consultades per Europa Press han aclarit que en l'anàlisi del recurs no hi participarà cap dels sis magistrats que van formar part del tribunal que va jutjar la causa del procés i que va condemnar Oriol Junqueras a tretze anys de presó i inhabilitació, entre altres. Això sí, cal recordar que el mateix tribunal va revisar la sentència després de la reforma del Codi Penal i va acordar condemnar Junqueras i altres presos polítics tant per un delicte de desobediència com per un de malversació agreujada.
El segon recurs de Puigdemont
En l'últim recurs, el president a l'exili ja va demanar al jutge instructor que anul·lés l'ordre de captura que va emetre pels mateixos delictes — alhora que va acusar-lo d'"ignorar" la reforma penal aprovada per les Corts. La seva defensa va reclamar que es remetés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) tot un seguit de qüestions prejudicials, en cas que no s'estimés el recurs (cosa que finalment va passar). És a dir, que va demanar que es preguntés si el Suprem era l'òrgan competent per portar una causa contra un eurodiputat que gaudeix d'immunitat com a membre del Parlament Europeu.
Puigdemont va assegurar que era víctima d'un procediment ad hoc mogut pel "fumus persecutionis" (ànim persecutori) de Llarena. "Ni havia comès un delicte de sedició ni n'ha comès un de malversació", va argumentar la defensa. També va indicar que es reservava el dret a portar el seu cas davant del mateix Parlament Europeu, "arribat el moment oportú". Una cambra que hauria de "pronunciar-se al respecte" i la decisió de la qual seria, alhora, "revisable per l'òrgan competent del TJUE, amb les conseqüències que això tindria per a la perjudicada credibilitat de la justícia i d'aquest procediment particular".