"No tornaré ni emmanillat ni rendit davant un jutge espanyol per tal que sigui indulgent. Lluitaré per tornar lliure". Amb aquestes paraules ha respost el president a l'exili, Carles Puigdemont, a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena sobre el seu processament per desobediència i malversació, un cop ha entrat en vigor la reforma del Codi Penal que deroga la sedició. Puigdemont ha assegurat que lluitarà la batalla judicial europea fins al final i que assumeix el risc que comporta que el resultat no sigui l'esperat perquè, segons argumenta, és molt més arriscat acceptar la idea que l'actuació del Govern el 2017 mereix cap mena de condemna. "No avalaré amb el meu benefici personal una política que pretén criminalitzar l'anhel dels catalans de viure definitivament en un país lliure", ha reblat.
Durant la intervenció que ha protagonitzat des del seu canal de YouTube a les nou del vespre per valorar la decisió del jutge instructor, Puigdemont no ha amagat les seves reticències davant la reforma del Codi Penal que van pactar PSOE i ERC. Enfront d'aquesta estratègia ha insistit en l'aposta per la batalla judicial a Europa. "Soc conscient del valor polític que té mantenir-la i també del dany que faria que la deixés córrer pel fet que personalment em convingués més", ha assegurat. El president ha advertit que no es tracta d'acceptar condemnes per delictes menors, sinó de no permetre cap condemna per decisions polítiques, i "això no pot assegurar ni cap pacte amb el govern espanyol ni cap connivència amb la justícia d'aquell país".
"A Espanya es fa política des dels tribunals i es canvien els actes judicials a conveniència només per aconseguir una finalitat política, que és perseguir i penalitzar el procés d’independència", ha denunciat en iniciar la intervenció, on ha assegurat que aquesta situació s'ha mantingut inalterable els darrers cinc anys i no ha canviat “malgrat els funambulismes parlamentaris”, en referència implícita als acords al Congrés entre PSOE i ERC.
Poc afortunada reforma
Davant la nova interlocutòria ha retret que una justícia que l’ha perseguit per rebel·lió, després per sedició i que ara el vol detenir per malversació —tot i que va desestimar aquesta possibilitat el 2018 quan li va oferir el tribunal de Schleswig-Holstein— no és una justícia previsible i no pot donar cap garantia de respecte de drets fonamentals i, per tant, "no és una justícia democràtica".
El president ha lamentat que s'equivocava qui pretenia veure en els canvis legislatius una eina per revertir aquesta tendència, i que la interpretació que avui ha fet el Suprem del que descriu com la “poc afortunada reforma del delicte de malversació” no resulta “gens positiva”.
"No demano a les autoritats espanyoles cap benefici per a la meva situació personal. No crec que solucions personals serveixin per resoldre el conflicte de fons", ha reiterat de nou, a més de denunciar les vulneracions dels seus drets polítics com a representants dels catalans. "Mai no ens han guiat ni càlculs personals ni càlculs partidistes. Tampoc no ho faran ara", ha reblat.
El jutge instructor ha fet pública avui una nova interlocutòria en què adapta el procediment contra els exiliats als canvis del Codi Penal que van pactar PSOE, Podemos i ERC. Llarena compensa la rebaixa de les penes contra els polítics exiliats que hauria de comportar la derogació del delicte de sedició, imputant Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació en la forma agreujada, que implica fins a 8 anys. Tot i que la reforma de la malversació introduïda en la reforma del Codi Penal castiga amb un màxim de 4 anys la malversació que no implica lucre personal, el jutge sosté que no se'ls pot aplicar aquesta malversació atenuada.