L'empresari i vicepresident segon del Barça, Carles Vilarrubí, va participar en la venda de les Caves Montesquius a la família Ruiz Mateos l'any 1997. Així ho ha publicat avui El Confidencial en una nova entrega relacionada amb els papers de Panamà, que afegeix que va fer-ho a través d'una firma a les Bahames anomenada Mayfield International.

Vilarrubí no va fer la gestió pel seu compte, sinó que ho va fer quan era directiu de Trébol Condal, un hòlding molt proper a Joan Carles I. També hi apareixen l'advocat mercantilista de Javier de la Rosa, Juan José Folchi, que, juntament amb el propietari ja mort del hòlding empresarial, Manuel Prado, ja havien estat condemnats per apropiació indeguda i falsedat documental en el cas KIO.

En aquella època, l'advocat de de la Rosa era el propietari del 51% de les Caves Montesquius i va liderar una operació que pretenia potenciar les caves ja que, en aquell moment, la burgesia catalana havia agafat el gust d'invertir en aquest mercat. La competència amb Freixenet i Codorniu va contribuir al fet que les Caves Montesquius fessin fallida i Coll de Juny, la societat que fabricava el cava, va ser comprada el 1997 per Nueva Rumasa.

Aquí entra en joc la figura de Vilarrubí. El seu nom apareix vinculat al tancament d'aquesta operació, però el vicepresident segon del Barça ha assegurat que la seva vinculació només pot estar justificada per les seves "funcions executives".

El seu nom també apareix en una altra societat a les Bahames, Greenland Finance Inc.

"Injustificat i desproporcionat"

Vilarrubí assegura, en un comunicat, que "l'única vinculació" que hi ha tingut és el treball de directiu per al grup Trebol Internacional i per a Caves de Juny que produïa i comercialitzava el Cava Montesquiu, "fa més de 20 anys". En aquesta època gestionava la Cava per un grup de propietaris, entre d'altres diferents activitats empresarials, explica el text.

L'empresari es mostra "sorprès" de ser el protagonista d'aquest assumpte i assegura que "només exercia funcions executives derivades de la meva responsabilitat laboral a l'empresa". Creu que la seva vinculació amb els paper de Panamà és "injustificada i desproporcionada", ja que "un empleat no pot respondre de les accions dels propietaris de les societats per a les quals treballa", argumenta.