Carles Viñas (Barcelona, 1972) és doctor en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en extrema dreta. Creu que el context actual, marcat per la crisi sanitària, social i econòmica desfermada per la pandèmia de coronavirus, és un caldo que cultiu que pot explotar l'extrema dreta. Ara bé, té clar que si aquesta va més enllà no és per mèrits propis, sinó pels demèrits de les institucions democràtiques.  

El divendres 30 d'octubre es van registrar importants aldarulls al centre de Barcelona. Una part d'aquests els van protagonitzar grups neonazis i d'extrema dreta. Estan capitalitzant el discurs negacionista de la Covid i contrari a les mesures restrictives per frenar la pandèmia? 

Crec que hem de matisar. No el capitalitza, sinó que intenta capitalitzar-lo i hi participa, que no és el mateix. No té prou múscul per capitalitzar-lo. Hi ha un interès darrere, un interès polític d’intentar desgastar el Govern de cara les pròximes eleccions. 

Durant el desconfinament, també es van veure manifestacions espontànies a Madrid al barri de Salamanca, així com d'altres organitzades per Vox dins dels vehicles. Tenen alguna cosa en comú amb les de divendres?

Una cosa són les concentracions del barri de Salamanca, que eren clarament d'un partit que convocaven els seus i una altra són les concentracions minoritàries o radicalitzades que convoquen grups nazis en els darrers dies, que no són més de 40 o 50 persones, però el problema és que els estem amplificant.

Quan hi ha una crisi com la que tenim ara, marcada per la pandèmia, l’extrema dreta n'intenta treure rèdit

Per què han adoptat aquest discurs antinegacionista?

L’extrema dreta o la dreta radical populista tenen el discurs conspiracionista bastant interioritzat. De fet, una cosa habitual tant de l’extrema dreta com dels grups neonazis és la idea de la conspiració internacional. El to va en aquesta línia, un to en el qual hi ha una traïció, quan hi ha una crisi econòmica i social. Això és recurrent. Com va passar aquí al segle XIV quan hi havia una gran comunitat jueva a Barcelona o com vam veure en l’època d’entreguerres amb el règim nazi, que buscava deslegitimar un col·lectiu que és vist com el culpable de tot plegat.

Per això, divendres es van veure pintades antisemites durant la manifestació. 

Sí, exacte.

De fet, això va molt en sintonia amb el discurs que va fer el líder de Vox, Santiago Abascal, en la moció de censura en el qual vinculava el magnat George Soros amb una trama internacional relacionada amb la Covid.  

Una cosa és la teoria dels jueus com a enemics i l’altra la conspiradora de Soros. Convergeixen, però són diferents.

Si els governs no fan un acompanyament social, això és un caldo de cultiu que pot explotar l'extrema dreta

És a dir, una mostra un culpable de la situació, que serien els jueus, mentre que els altres defensen que hi ha una conspiració internacional.  

Exacte. Una conspiració internacional que Vox escenifica amb grups del segle XXI.

També hi ha hagut aldarulls a Logronyo, Madrid, Itàlia... Per què s'està donant en diversos llocs?

Quan hi ha una crisi com la que tenim ara, marcada per la pandèmia, l’extrema dreta intenta treure rèdit, capitalitzar o monopolitzar aquest tipus de protestes. La de divendres a Barcelona, en realitat, era una manifestació molt transversal on hi havia des de joves no acompanyats, botiguers enfadats o gent de l’extrema dreta. Era una cosa molt transversal. Ningú va mirar qui tenia el costat perquè el que és estrany és que no es van enfrontar entre ells.

Amb la crisi de la pandèmia, l’extrema dreta pot anar a més?

Si va a més, no és per mèrit de l’extrema dreta, sinó per demèrit de les institucions democràtiques i, especialment, de l’esquerra que està deixant ocupar un determinat espai polític.

No és tant mèrit dels negacionistes o de l’ultradreta, sinó de no explicar bé les coses des dels governs o l'OMS

La solució hauria de partir dels governs?

Quan hi ha una crisi social, com el context actual, que la població s’ha sacrificat i els deixes desemparats, és quan l’extrema dreta hi pot fer encaix. Si els governs no fan un acompanyament social, això és un caldo de cultiu que pot explotar l'extrema dreta.

En l’àmbit polític internacional, l’extrema dreta està liderada pel president dels Estats Units, Donald Trump, o el brasiler Jair Bolsonaro. Quin poder real tenen en aquest context de pandèmia per aconseguir adeptes?

Sobretot, d’altaveu i, especialment, en el cas dels Estats Units perquè el seu discurs arriba a milions de persones de tot el món. La persona que no entén les causes de la pandèmia, sí que pot caure en aquest discurs. No és tant mèrit dels negacionistes o de l’ultradreta, sinó de no explicar bé les coses des dels governs o l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com de no oferir solucions, perquè quan la gent busca solucions qui posa solucions màgiques és l’ultradreta.

Veurem més força de l’extrema dreta a Espanya?

És probable que, de tant en tant, hi hagi un esclat, però jo crec que l’esquerra alternativa ha d’intentar agafar el protagonisme i que la ultradreta no agafi cap espai.

Durant les manifestacions de divendres, Ignacio Garriga, el candidat de Vox a Catalunya, es va solidaritzar amb els manifestants en el seu compte de Twitter. Diumenge se'n va desdir. Per què aquesta rectificació?

Perquè davant les imminents eleccions no es pot permetre quedar desemmascarat.

L’extrema dreta o la dreta radical populista tenen el discurs conspirador bastant interioritzat

Vox recollirà aquest descontentament en les eleccions catalanes i, en un futur més llunyà, en les espanyoles?

S'ha de veure. El pal de paller de l’extrema dreta o d’aquesta dreta populista és Vox. Per tant, és l’única formació que pot recollir aquest votant desencisat amb Ciutadans o el PP.

Aquí també entrarà en joc el rol que assumeixi el PP, que el dia de la moció de censura es va voler desmarcar de Vox i se'n va distanciar amb un discurs més moderat.

Hi haurà dues coses. Primer la pèrdua de vots de Ciutadans. Veure fins on arribarà amb aquesta moderació del discurs d’Inés Arrimades. L’altre és el discurs que tindrà Casado, si serà més moderat com el que va tenir Rajoy en el seu moment o més exaltat perquè, per exaltats, ja tenim els altres.

Vivim un context on la societat està polaritzada. Això afavoreix un ressorgiment de l’extrema dreta?

La polarització no tant, sinó el desgast que està patint el sistema tradicional de partits i el bipartidisme que està assentat des de fa dècades a l’Estat espanyol amb casos de mala gestió o de corrupció. Això fa que hi pugui haver formacions que fins fa poc eren marginals i ara puguin tenir més ressò.