L'últim símbol de la història de Ciutadans a la política catalana i espanyola va caure aquest dimarts amb l'anunci de la dimissió de Carlos Carrizosa com a president de la formació. Carrizosa ha donat el seu braç a tòrcer i finalment, ha tirat la tovallola, tal com van fer els seus predecessors, Inés Arrimadas, que va dimitir fa un any, i Albert Rivera, que ho va fer després de la primera gran patacada electoral de Cs l'any 2019. Carlos Carrizosa ha estat l'últim a abandonar el vaixell de Ciutadans, que després de les eleccions europees del 9-J ja no té representació a cap institució. El seu últim intent per evitar la desaparició de la formació taronja va ser immolar-se políticament presentant-se com el candidat a les eleccions catalanes del 12-M on Ciutadans va quedar fora del Parlament en aconseguir només 22.000 vots, és a dir, un 0,7% del total, per sota d'Aliança Catalana i PACMA. En només un any, Ciutadans ha vist sortir per la porta Arrimadas, dos portaveus al Parlament de Catalunya, Nacho Martín Blanco i Anna Grau, el secretari general del partit, Adrián Vázquez, i ara també Carrizosa.
Els millors anys de Carrizosa i Ciutadans
Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) és advocat i va exercir la seva professió durant més de vint anys fins a l'any 2012. Amb tot la relació entre Ciutadans i Carrizosa va començar el 2006 quan es va incorporar a la formació amb l'objectiu de "lluitar contra el nacionalisme". Just aquest any, el partit va aconseguir entrar amb 3 escons al Parlament, convertint-se així amb la sisena força de Catalunya. En aquell moment, Carrizosa no va ocupar cap dels escons, com tampoc ho va fer el 2010 quan van mantenir els tres seients al Parlament. Només dos anys després, el 25 de novembre de 2012, Cs va aconseguir 9 escons, i va ser quan Carrizosa va deixar de banda la seva carrera com a advocat per convertir-se per primer cop en diputat al Parlament. Des d'aleshores, la seva carrera política ha estat vinculada amb Catalunya.
Les grans victòries de Ciutadans van començar a arribar el 2015, amb l'avançament electoral a Catalunya, on la candidatura liderada per Arrimadas va aconseguir passar de 9 a 25 escons, convertint-se així en la segona força al Parlament català. Aquest èxit es va traduir a la política espanyola, que en la repetició electoral de les generals el 2016 els taronges van aconseguir 40 escons. El clímax de Ciutadans a Catalunya va arribar el 2017 quan van guanyar les eleccions aconseguint 36 escons i més del 25% dels vots, amb Arrimadas al capdavant.
Després d'aquesta victòria a Catalunya, Inés Arrimadas va marxar a Madrid com a portaveu del partit al Congrés dels Diputats. Una decisió que fa només unes setmanes Carrizosa assegurava que havia estat un error. "Una decisió correcta per canviar el govern d'Espanya", van estimar. "Cal dir, a toro passat, que ens vam equivocar perquè molta gent es va sentir abandonada". Els resultats electorals així ho vam deixar clar en les eleccions del 2021, on van perdre 30 escons, i es van quedar amb 6. Amb la marxa d'Arrimadas, Carrizosa va ser designat president del grup parlamentari i ‘va heretar’ el seu despatx al Parlament mentre que Lorena Roldán es convertia en cap de l'oposició i candidata a la Generalitat. Eren ordes de Rivera i Carrizosa tampoc va voler competir pel càrrec.
Tot i que les relacions entre Roldán i Carrizosa no eren dolentes, van començar a sorgir rumors que apuntaven a la lluita interna per acaparar el protagonisme i els focus als mitjans o als debats del Parlament. Una tensió que va culminar amb la decisió de la cúpula del partit de col·locar Carrizosa com a cap de llista a les eleccions del 2021, tot i que Roldán havia aconseguit el 86% dels vots a les primàries. El caràcter dialogant i pacificador de Carrizosa l'ha mostrat en diferents moments clau de la història de Ciutadans. Va ser l'encarregat de calmar els ànims després de la patacada electoral a les generals del 2019, que van deixar dos sectors enfrontats: el crític, capitanejat per Francisco Igea, i l'oficialista, que va representar Manuel García Bofill, president del màxim òrgan entre Assemblees. Carrizosa va demanar "unitat" a les dues parts per fer front a la difícil etapa que ja es preveia que entrava el partit. D'ençà que va començar el declivi de Ciutadans, Carrizosa s'ha mantingut ferm en el càrrec, fins a la dolorosa derrota a les eleccions catalanes del mes de maig, i l'última estocada a les europees. Malgrat que deixa la presidència del partit, Carrizosa seguirà formant part de la militància de Ciutadans.
Les polèmiques de Carrizosa
Els dotze anys de Carlos Carrizosa al panorama polític català no han quedat exempts de polèmica. El fins ara líder dels taronges a Catalunya sempre s'ha erigit en el gran assot de l'independentisme i ha protagonitzat un centenar d'escenes polèmiques al Parlament de Catalunya. L'any 2019 amb Roger Torrent al capdavant del Parlament, va ser expulsat de la cambra per un enfrontament sobre la detenció dels CDR. En un context marcat per les protestes del procés, Carrizosa va criticar les postures d'ERC i Junts. “En aquest Parlament s'està emparant a persones que mitjançant resolució judicial han entrat a la presó per presumptament fets com atemptar contra tots els catalans, contra la convivència”. “Ens sentim amenaçats per aquells que donen suport al terrorisme”, va cridar. Les seves declaracions van generar molt conflicte al Parlament, i Torrent el va acabar expulsant.
L'any 2020, amb la inhabilitació de Quim Torra en l'aire, Carrizosa va aprofitar el ple del Parlament per enumerar totes les crítiques cap a la gestió com a president de Torra, i es va acomiadar d'ell donant per feta la inhabilitació. La seva intervenció la va concloure amb un concís "Senyor Torra, adeu". Una de les més sonades es va donar en el context del rebombori amb una escola de Canet de Mar i l'ús del català. Carrizosa va establir una comparativa amb l'assassinat de Miguel Ángel Blanco a Ermua per ETA. "Canet és una espècie d'Ermua salvant les distàncies", va dir a la cambra catalana.
Un altre dels late motivs de la carrera política de Carrizosa, ha estat utilitzar la llengua castellana tant al Parlament com als debats electorals i les entrevistes als mitjans on ha participat. Els atacs a l'independentisme defensant el 155 l'any 2017, i en especial, a Carles Puigdemont també han estat un dels seus habituals. En una infinitat d'ocasions s'ha referit al candidat de Junts com a "president fugit".