La primera setmana de curs escolar, polític i judicial han convulsionat l’arrencada del setembre a Madrid. La pau que acostuma a deixar l’estiu s’ha convertit en un esclat abraçat per les togues negres. Pedro Sánchez s’ha estrenat entre ciutadans qüestionant el poder econòmic, s’ha esbatussat a la vista de tothom amb Alberto Núñez Feijóo arran de la inflació i ha acabat la semana veient com el poder judicial aprofita per tibar la corda cada cop que pot.
Aquesta vegada l’ha tensionada el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que fa nou anys que és el cap dels jutges i que en fa 4 que està en funcions. Ara amenaça amb dimitir si Sánchez i Feijóo no poden desfer el nus per renovar els òrgans judicials enquistats, critica la reforma exprés de la llei del Poder Judicial, arremet contra l’anomenada desjudicialització del procés per afectar el diàleg i les relacions restablertes entre la Moncloa i la Generalitat i deixant un dard a l’exvicepresident Pablo Iglesias, que ja fa gairebé un any i mig que va deixar la política. Llenya a tort i a dret acompanyat de la mirada còmplice del rei Felip VI.
L'aliança entre Carlos Lesmes i Felip VI, togues i corona, trepitja fort contra els plans de Pedro Sánchez a la Moncloa. Observant els antecedents s’intueix un càstig al president perquè no ha fet els deures de renovar les institucions judicials des que el 2018 va fer fora Rajoy en la moció de censura gràcies, en part, al suport de l’independentisme català al Congrés dels Diputats. A més, s’ajuden de la coartada del procés i la desjudicialització per fer trontollar la mesa de diàleg, que és un dels pilars argumentals del PSOE, d’Unides Podem i d’Esquerra. Han guanyat eleccions amb aquesta carta, que segur que utilitzaran ara que s’apropen temps d’eleccions. Els resultats (o no) d’aquesta taula de negociació s’interpretaran de forma ben diferent en funció d’on bufi el vent, i per sobre de tot, s’avaluaran a les urnes. Lesmes s’irrita i el rei assenteix al seu costat.
El joc bloquejat de les cadires
L'origen de tot plegat és que el mapa judicial té fugues per tots costats. Sona la música però no hi ha moviment a les cadires. El bloqueig polític a la renovació del CGPJ - que és l’òrgan que governa els jutges de tot l’Estat i que té el mandat caducat des de fa gairebé quatre anys – colpeja l’estabilitat de la judicatura espanyola. Aquest nus i la incapacitat per fer nomenaments mentre està en funcions arran de la reforma de la llei del Poder Judicial deixen Lesmes en una situació que ell mateix va definir com a “inacceptable i insostenible”. Començant per l’embús al mateix CGPJ.
El ple està format per 20 vocals i el president i actualment té una majoria conservadora que correspon a les quotes de poder polític que emanava de la primera legislatura de Mariano Rajoy, del 2013. Els 20 són escollits per les Corts Generals (dotze magistrats o jutges en actiu i vuit juristes de reconeguda trajectòria) i el mandat dura cinc anys. Per això estan en funcions des del 2018. De tot el ple, deu van ser a proposta del PP, set van ser cosa del PSOE, un d’Izquierda Unida i un altre del Partit Nacionalista Basc (PNB).
A més, el CGPJ té l'encàrrec d’escollir dos dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que tenen el mandat caducat abans del 13 de setembre, elecció que s'intueix que s'allargarà. Una prerrogativa que van reactivar el Congrés i el Senat aquest estiu per pressionar el PP. Els altres dos els ha d’escollir el govern central. Aquesta elecció és important perquè podria decantar la balança en favor del bloc considerat progressista i, per això, el sector rebel – que té majoria - intenta boicotejar la substitució. Al cap del camí hi ha la tramitació de les lleis que estan al calaix del tribunal de garanties. Algunes icòniques per la coalició PSOE – Unides Podem, com l’eutanàsia, la d’Educació, la de l’avortament de 2010 o la mateixa reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que talla les ales a Lesmes per designar substituts.
Per més inri, segons va reconèixer el mateix Lesmes aquest dimecres, el Tribunal Suprem tindrà el 25% de les vacants sense cobrir “en les pròximes setmanes”. De les 116 presidències de tribunals que hi ha a l’Estat, enumerava, 49 són interines i existeixen sales, com la del Tribunal Militar Central, que amenacen de deixar de funcionar perquè no tenen efectius per operar. Un embús de dimensions titàniques.
Solució: la renúncia?
Davant de la inoperància del PSOE i del PP, el sector progressista está collant perquè Lesmes i la resta de vocals facin un pas al costat. “Més que declaracions, necessitem fets”, assegura la portaveu a Catalunya de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JPD), María del Prado Escoda, en declaracions pel ElNacional.cat. Escoda creu que el CGPJ “ha de donar exemple” i recorda que “molts vocals no han volgut dimitir per sentit institucional, encara que en tenen ganes”. Segons Escoda, “seria una mesura de pressió perquè els partits es posessin d’acord immediatament”. Una proposta que s'alinea amb el que proposa Gonzalo Boye en aquest diari. Tot i això, el cap dels jutges – que va descartar una renúncia col·lectiva per no deixar desatesa la institució– sí que va amenaçar, com a últim recurs, de fer un pas al costat.