De la carn de les macrogranges als dinars fora de casa. El ministre de Consum, Alberto Garzón, encadena polèmiques amb les seves iniciatives. Més enllà d'estar més o menys encertat, és evident que la guspira no s'encén ara per casualitat. L'ofensiva li ve donada, especialment, des del Partit Popular i a les portes de les eleccions a Castella i Lleó del 13 de febrer. Així doncs, els populars centren les seves mirades contra Garzón per, de retruc, carregar els neulers contra el govern de Pedro Sánchez. La darrera proposta de Garzón és afavorir el menjar de carmanyola fora de casa. La resposta del PP no ha trigat ni 24 hores i titllen el ministre de voler atacar la restauració del país.
La campanya de Garzón porta per lema "Com a casa no es menja enlloc". I a partir d'aquí, ofereix una alternativa basada en la carmanyola clàssica: "Però si ho has de fer a l'oficina o a la universitat i vols menjar 'casolà', segueix aquests consells a l'hora d'emmagatzemar i traslladar els teus tàpers". El president popular de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha replicat: "Després d'atacar el sector càrnic, Garzón ataca ara els hostalers. Als restaurants d'Espanya i Castella i Lleó s'hi menja de primera. Defenso els autònoms, els hotelers i els restauradors. Sánchez no pot sostenir ni un minut més al govern un ministre que ataca sistemàticament els nostres sectors productius. Garzón sobra al govern d'Espanya, sobra com a ministre del sector del país".
De moment, silenci de Garzón, que s'ha limitat a publicar la iniciativa del ministeri que presideix. També han elaborat una llista de consells i com llegir correctament l'etiquetatge dels famosos tàpers: "Segur que reconeixes totes aquestes icones que apareixen als recipients de vidre i plàstic, però, en coneixes el significat?", escriu a Twitter la pàgina oficial de Consum. I subratllen que és millor fer un ús dels envasos de vidre: "Són més higiènics, més sostenibles i més còmodes".
En paral·lel a la "nova crisi" amb la carmanyola, Garzón intenta aturar l'altre front obert. Ahir es va reunir amb representants de la Federación Española de la Dehesa, Ramadería Extensiva y Ganaderas en Red per "compartir impressions sobre la situació actual de la ramaderia tradicional i la necessitat de protegir-la davant del model de macrogranges", segons va publicar el mateix ministre. Aquest continua travessant la tempesta. Garzón ha considerat que les seves declaracions a The Guardian van ser "impecables" i ha assegurat que la polèmica per aquestes forma part d'una "mentida promoguda pel lobby carni que les dretes impulsen per interessos partidistes" i de cara a les eleccions autonòmiques. "No els sortirà gens bé aquesta jugada, perquè el model de les macrogranges està àmpliament qüestionat al món rural", ha assenyalat sobre això, per carregar contra el PP i el candidat del partit a Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. A més, Garzón ha assenyalat que les seves declaracions no són pas una expressió personal, sinó una línia de treball en la qual el seu ministeri fa temps que s'enfoca. "Estem fermament convençuts de la necessitat d'abordar aquesta temàtica", ha manifestat.
El ministre ha avançat que tornarà a posicionar-se en contra del model de macrogranges, fins i tot després de l'enrenou que ha generat la seva entrevista. "No és la primera vegada que ho deia i no serà l'última", ha remarcat. Ha considerat que el seu discurs desagrada a algunes grans companyies. "Sabia que el que havia de canviar no els agradaria a moltes grans empreses, amb molts recursos, contactes; i tot discorre dins del que s'esperava. Ens van votar per transformar la societat i aquestes grans empreses no volen transformar la societat, i és legítim. Però a nosaltres ens van votar i a les grans empreses, no", ha afirmat.