El Govern de Salvador Illa ja ha agafat el relleu de l'executiu del president Aragonès. A falta que s'acabi de completar el traspàs que els socialistes han definit de "modèlic i exemplar", el nou president de la Generalitat encara múltiples reptes que haurà d'afrontar en els pròxims mesos. De la crisi als Mossos d'Esquadra per l'operatiu que no va poder detenir Puigdemont, a la negociació amb l'Estat sobre un nou finançament o l'execució del traspàs de Rodalies, Illa compta amb una majoria insuficient, 42 diputats, que l'obligarà a arribar a acords amb ERC, Comuns, Junts o, fins i tot, el PP. De fet, en aquesta línia ha anat el seu discurs els últims dies, i és que s'ha basat a evitar el dogmatisme i sectarisme i mostrar la voluntat d'entesa amb totes les forces democràtiques. El nou executiu, a més, ha promès un decret òmnibus en els seus primers 100 dies per donar resposta a una de les grans problemàtiques dels últims dos anys: la sequera.
La millora del finançament
Esquerra Republicana i el PSC van arribar a un acord per millorar el finançament de Catalunya. I és que els catalans viuen en la tercera comunitat que més aporta i la desena que més rep. Per això, els dos partits van acordar l'anomenat "finançament singular", malgrat que els socialistes l'eviten definir de concert econòmic. Un dels reptes és veure si el PSC voldrà complir amb l'acord. Malgrat que els de Salvador Illa han insistit que el complirien, l'independentisme en té seriosos dubtes. En tot cas, qui s'encarregarà d'això serà la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, que haurà de negociar amb la seva homònima al govern espanyol, María Jesús Montero, i aconseguir una majoria al Congrés que haurà de comptar amb Junts per Catalunya.
Amb tot, el nou Govern monocolor del PSC haurà d'aconseguir que "la Generalitat, gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l'Estat i la Unió Europea". L'acord també diu que la "gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya correspon a l'Agència Tributària de Catalunya" i assegura que "l’aportació de les despeses de l’Estat s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs". El text del pacte, alhora, parla de solidaritat envers les altres comunitats autònomes i ha d'estar "limitada pel principi d'ordinalitat".
Una de les prioritats d'aquest nou Govern, tal com estableix l'acord, és que és "imprescindible desenvolupar la Hisenda catalana" amb l'objectiu que aquesta administració assoleixi plena autonomia en la "recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els tributs que es generen a Catalunya". A més, aquesta hisenda haurà d'instrumentalitzar-se a través de l'Agència Tributària de Catalunya per tal que assumeixi les funcions d'aplicació de tots els tributs generats a Catalunya. Els terminis de l'acord són clars: durant el primer semestre del 2025 caldrà presentar l'acord en la comissió bilateral entre el Govern i l'Estat, mentre que el 2026 Catalunya haurà de començar a gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar la totalitat de l'IRPF, el principal tribut del sistema fiscal espanyol.
El traspàs de Rodalies
Una altra carpeta calenta del nou Govern de Salvador Illa és el traspàs de Rodalies. En el marc de la investidura de Pedro Sánchez, el PSOE i ERC van acordar la injecció de 1.000 milions d'euros per millorar el servei i un traspàs que ha de començar amb la línia R1 a través d'una empresa mixta entre ambdues administracions. El traspàs s'hauria de completar en els pròxims tres anys i, de moment, inclou tres vies: la línia del Maresme (R1), la línia Papiol-L'Hospitalet-Vic-Puigcerdà (part de l'R3) i la línia de Sant Vicenç de Calders (l'R2 sud). De fet, en aquesta línia, una de les dues primeres mesures que va acordar el Consell Executiu d'aquest dimarts va ser la de ratificar Pere Macias com a comissionat pel traspàs.
Pel que fa al calendari, aquest passat juliol la Generalitat i el govern espanyol van acordar que el traspàs de la línia 1 seria el mes de gener de l'any que ve i s'espera que abans de l'octubre d'aquest any s'hagi enllestit tota la documentació. La Generalitat i l'Estat també van acordar que el desembre del 2025 comenci tot el procés, en aquest cas, per a l'R2 sud i l'R3, i estudiar la possibilitat d'incloure-hi les infraestructures de l'R4 i l'R16, que inicialment n'havien quedat fora. Tot plegat, ho haurà de gestionar la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, Sílvia Paneque.
Crisi als Mossos
La Conselleria d'Interior pateix una crisi des que el president a l'exili, Carles Puigdemont, es va fer fonedís a Arc de Triomf. Malgrat l'operació Gàbia, els Mossos no van poder detenir el líder de Junts, fet que va provocar l'enuig del ja exconseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i del cap dels Mossos, Eduard Sallent. Per això, Salvador Illa, juntament amb la nova consellera d'Interior, una de les primeres coses que ha fet com a president de la Generalitat ha estat visitar la central del cos dels Mossos d'Esquadra a Sabadell. Des d'allà, Illa va tancar files amb la policia catalana i va evitar valorar l'operatiu per detenir Puigdemont.
Una altra incògnita serà si el nou Govern mantindrà l'actual estructura. Illa ja va anunciar en campanya que nomenaria Josep Lluís Trapero com a director general de la policia catalana en substitució de Pere Ferrer. Mentre que això ja es dona per fet, quedarà en dubte com queda la situació del comissari en cap, Eduard Sallent, qui manté una relació tens amb Trapero i a qui Elena havia nomenat major, però la justícia ho havia paralitzat. Uns altres reptes d'Illa i Parlon seran reforçar les unitats de seguretat ciutadana i reduir la multireincidència, tenint en compte que els furts són el principal delicte que s'ha comès a Catalunya.
Es fa, o no, el Hard Rock?
Aquest és un dels dubtes que ha sobrevolat la política catalana durant els últims dos anys. El macrocomplex d'oci entre Vila-seca i Salou, que també inclou casinos, teatres i equipacions per a congressos, va ser el motiu principal pel qual els Comuns no van donar suport als pressupostos del 2024, fet que va provocar la convocatòria d'eleccions anticipades per part del president Aragonès. Aquest projecte ha estat una de les demandes dels últims anys del PSC de Salvador Illa, juntament amb l'aeroport del Prat i la B-40. Ara, amb les negociacions per a la investidura de Salvador Illa, el líder socialista sembla que hagi canviat de prioritats. I és que el PSC va acordar amb ERC i els Comuns augmentar l'impost dels casinos del 10% actual al 55%. Això podria desincentivar la inversió d'aquest complex, tot i que no es dona per descartat del tot. En tot cas, també ho haurà de gestionar la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, Sílvia Paneque.
I l'ampliació de l'aeroport?
Un dels principals problemes que es va trobar el president Aragonès en la passada legislatura va ser que es va trobar amb un Parlament a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat, mentre que el seu executiu rebutjava aquesta idea i apostava per modernitzar-lo. L'acord dels pressupostos del 2023 entre ERC i el PSC, aleshores, impulsava la creació d'una comissió tècnica entre el govern espanyol i la Generalitat per abordar el "model aeroportuari" i "guanyar capacitat". Alhora, incloïa el compromís de connectar amb AVE els aeroports de Girona i Reus i de preservar la biodiversitat del seu entorn. Amb això, quedava en l'aire com s'havia de millorar l'aeroport del Prat.
Enguany, el text de l'acord entre ERC i PSC fixa que s'ha de seguir amb aquesta comissió tècnica per definir el model aeroportuari català i definir els rols dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida. Amb tot, avisa que s'ha de respectar la biodiversitat, contribuir a la reducció d'emissions i posar en valor els espais protegits de la Xarxa Natura 2000. Tanmateix, la principal novetat de l'acord és que, tant ERC com el PSC, "promouran les modificacions en el marc legal actual per fer efectiva la creació d’un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC)". Això ha de substituir l'actual comitè de coordinació aeroportuària (CCA) i ha de permetre una possible entrada de la Generalitat en la gestió de l'aeroport que, a hores d'ara, està monopolitzada pel govern espanyol. A més, també s'acorda crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que ha de donar suport al nou paper de la Generalitat en el nou model de governança. I tot plegat ho haurà de gestionar Sílvia Paneque.
L'habitatge, l'eix de l'acord entre el PSC i els Comuns
L'acord entre el PSC i els Comuns va tenir com a eix central les polítiques d'habitatge. I és que aquesta matèria, sobretot en les grans ciutats, és un dels deures de l'administració pública, tenint en compte les dificultats dels joves per emancipar-se, l'alt preu dels lloguers o les dificultats per trobar un lloguer assequible. Per això, l'acord entre el PSC i els Comuns recull mesures com la garantia de 50.000 pisos nous en el període 2024-2030, i així incrementar l'oferta d'habitatge protegit per donar resposta a la gran demanda d'habitatge social i assequible. D'aquests habitatges que s'incorporaran al parc d'habitatge protegit, l'INCASÒL n'haurà de promoure 15.000 en els pròxims quatre anys a través dels diferents mecanismes disponibles.
A més, es destinen 350 milions d’euros en els pròxims quatre anys per comprar 5.000 habitatges per posar-los a disposició de la borsa de lloguer social per emergència habitacional. L'acord també incorpora un servei d’intervenció en processos de pèrdua de l’habitatge habitual i inclou un règim sancionador per a qui incompleixi la regulació dels preus del lloguer i incorpora la modificació de la llei d'arrendament urbans (LAU) per tal que els ajuntaments tinguin eines de planificació per saber quants lloguers de temporada hi ha a cada barri. Tot plegat ho haurà de gestionar, també, la consellera Sílvia Paneque.
El repte de la sequera
Les restriccions de la sequera han estat un dels temes de l'últim any. Malgrat les pluges dels últims mesos, es calcula que si hi ha una tardor seca, les restriccions tornaran al gener del 2025. Per això, l'executiu ja ha anunciat un decret òmnibus durant els seus primers 100 dies amb l'objectiu d'augmentar inversions en aquest sentit. L'objectiu de l'executiu socialista és que el 2030 Catalunya no depengui de l'estat dels embassaments, aconseguint augmentar la potabilització i la regeneració de l'aigua.
La llengua com a eix vertebrador de la nació
"La defensa de la llengua no és un atac contra ningú, sinó la defensa d'una de les columnes vertebrals de Catalunya". Així de clar i contundent va ser Salvador Illa en el seu discurs de presa de possessió dels seus nous consellers. Des del Palau de la Generalitat, el president reivindicava la creació de la Conselleria de Polítiques Lingüístiques en el marc de l'acord amb Esquerra Republicana i el nomenament de Francesc Xavier Vila per aquesta tasca. De fet, Illa haurà d'impulsar durant els seus primers 100 dies un Pacte Nacional per la Llengua amb una dotació de 200 milions d'euros per tal de revertir la pèrdua de terreny del català com a llengua d'ús habitual. També es dona per fet que el nou executiu defensarà la vehicularitat del català en l'ensenyament i el sistema d'immersió lingüística.
Remuntar els mals resultats PISA en educació
La Conselleria d'Educació ha estat una de les més problemàtiques en el Govern d'Aragonès. Els sindicats han tingut tensions al llarg de les últimes legislatures amb el conseller Cambray. Ara, l'objectiu de la nova titular és el d'arribar a acords i consensos i acontentar la comunitat educativa. Però no només això, sinó que haurà d'aconseguir una remuntada dels nivells de lectura, escriptura i matemàtiques dels alumnes catalans. I és que en l'estudi PIRLS de comprensió lectora i l'informe PISA, Catalunya va obtenir de les pitjors notes d'Espanya. A més, també haurà d'afrontar la implementació de la sisena hora escolar.