Prescrit. La recent celebració aquest any del cinquè aniversari del Referèndum d’Independència de Catalunya, l’1-0 del 2017, té les seves conseqüències. En l'àmbit judicial, significa que no es poden personar al jutjat més víctimes per les càrregues que la policia espanyola va realitzar contra votants que eren a les escoles de Barcelona perquè està prescrita. La prescripció d’una causa penal va en funció del delicte que es comet, i es calcula des del moment dels fets fins que s’identifica la persona, i mentre es fan accions no hi ha perill de prescripció. En el cas de l’1-O, els agents són investigats per delictes lleus, com ara de lesions, que prescriuen a l’any, i per delictes menys greus, com el delicte contra la integritat moral de les persones, que prescriuen al cap de 5 anys. Això significa que des de l'1 d'octubre passat no es poden presentar més víctimes a denunciar al jutjat, si no apareix un ferit de gravetat, comparable al cas de Roger Español, a qui un escopeter li va rebentar l’ull amb una pilota de goma i la seva causa es jutjarà a banda.
El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, va obrir la investigació l’octubre del 2017 arran de la denúncia de la Generalitat pels danys que la policia espanyola va ocasionar als centres educatius. A la causa de les càrregues de l'1-O es va personar acusacions particulars, com la d’Irídia, amb víctimes concretes (13 casos en 7 centres), i també com acusació popular. Les entitats Òmnium i l’ANC, com acusació popular, s’hi van afegir el febrer del 2020 i van demanar més imputacions. Actualment, hi ha prop de mig centenar d’agents de la policia espanyola investigats per les càrregues contra votants en setze centres de votació de Barcelona; el mes vinent declaren els darrers i la causa ja es tancarà per anar a judici.
Reunió amb víctimes
Precisament, les entitats ANC, Òmnium i Irídia han realitzat crides periòdiques a les xarxes socials per trobar més víctimes de les càrregues policials a Barcelona, i aquest dimecres, faran una reunió, a porta tancada, per definir les estratègies en el procediment i pel judici. Des d’Òmnium s’aclareix que es busca persones que van ser agredides, van presentar denúncia en el seu moment, però després no van seguir en el procediment. Òmnium afirma que vol empoderar les víctimes de cara a properes fases per tal que la violència de l'1-O no quedi impune. En aquest cas, però, si l’agent de la policia no està identificat i investigat per altres accions, tampoc se’l podrà imputar ara.
El temps processal ha passat i en aquest cas, el magistrat ha estat força diligent i la causa s’ha endarrerit sobretot pel munt de recursos presentats per les parts, sobretot de les defenses dels agents i de les acusacions de les víctimes, però també quan la fiscalia va demanar l’arxivament de tot el procediment o es va sumar a defenses d’agents que reclamaven imputar als votants per desobeir l’autoritat, fet radicalment descartat pel jutge, i refrendat per l’Audiència de Barcelona.
La prescripció de la majoria d’imputacions
A punt de tancar-se la instrucció de les càrregues policials, ara caldrà veure quants agents podran ser duts a judici i ser condemnats. La majoria dels policies van ser identificats un any després de l’1-O, i un cop es van iniciar diligències i aquestes es mantenen vives, el comptador de la prescripció s’atura. La majoria de les víctimes tenen lesions lleus, com ara empentes, morats, estirades de cabells... I si aquests agents no són acusats pel delicte contra la integritat moral -que castiga amb penes de presó de 6 mesos a 2 anys de presó per infligir a una persona un tracte degradant o menystenir greument la seva integritat o dignitat moral- o podrien ser absolts per la prescripció del delicte lleu (1 any) o com a molt ser condemnats a una multa. D’agressions de més entitat, n'hi ha poques, com el de dues persones d’una escola de Nou Barris que van rebre cops de porra al cap, i d’una persona a qui se li va trencar el braç, tot i que no està clarament identificat l’agent que li fa la lesió.
Pendents del recurs d'Español
Paral·lelament, el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona ha de resoldre si admet el recurs d’Anaïs Franquesa, l’advocada de Roger Español per dur a judici dos comandaments de la unitat de l’escopeter que va ferir-lo. El juny passat, el magistrat va processar tres agents de la policia espanyola pel delicte de lesions per haver pegat a votants de l’1-O a l’escola Ramon Llull de Barcelona i a un escopeter per haver rebentat l'ull dret a Roger Español amb una pilota de goma. A més, també va processar Español pel delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat per haver tirat una tanca a un grup policial que era al carrer Sardenya de Barcelona el dia de la votació.
En la resolució, el magistrat, afirma que l’escopeter (amb el número operatiu UC563) “va disparar una pilota de cautxú, causant greus lesions a Español, incomplint les mesures de seguretat recollides en la circular sobre el material antidisturbis”. L’acusació de Roger Español va aportar un munt de vídeos i els Mossos d’Esquadra, de forma excepcional en aquests casos, van identificar l'escopeter i el fet que li va disparar un total de tres bales de goma, segons va apuntar Irídia.