L'alcalde de Lleó i membre del PP, Antonio Silván, ha replicat avui al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el primer parlament del món es va constituir a Lleó com reconeix la Unesco i no a Catalunya com va assegurar en una conferència pronunciada el 27 de març a la Universitat de Harvard.
En aquesta ponència, Puigdemont va afirmar que Catalunya va albergar abans que Anglaterra el primer parlament del món, cosa que Silván li ha negat en una carta que ha enviat al president de la Generalitat, en la qual li diu que Lleó és el bressol del parlamentarisme.
"En les seves paraules inicials i parafrasejant el violoncel·lista Pau Casals, va situar l'origen del parlamentarisme, les primeres Corts del món civilitzat, en una ciutat -llavors catalana i avui francesa- allà pel segle XI", assenyala Silván. Sobre això, li recorda que l'any 2013, la Unesco va concedir, amb l'aval de juristes i historiadors de prestigi internacional, el títol "Bressol del parlamentarisme" a la ciutat de Lleó, capital del Regne del mateix nom.
El motiu va ser que en 1188 es van celebrar, a la Real Col·legiata de San Isidoro, sent rei Alfons IX, les primeres Corts amb presència de representants del poble, els quals es van unir, per primera vegada, a la noblesa i al clero en la Cúria Règia. En aquest sentit, l'alcalde explica al president català que el corpus documental dels Decreta (o decrets) de Lleó de 1188 conté la referència al sistema parlamentari europeu més antiga que es conegui.
Igualment destaca en la seva missiva que en aquest conjunt normatiu originari de Lleó ja es van reflectir conceptes tan en vigor avui dia com la protecció de la persona i els seus béns, l'escrupolós compliment de la llei a tots els estaments socials o la promesa del rei de no fer guerra, ni pau, ni pacte a no ser amb el consell dels bisbes, nobles i homes bons.
Cita a Tarradellas
A més, recorda a Puigdemont que el seu antecessor Josep Tarradellas, "polític republicà i català de raça, orgull de la Transició espanyola", afirmava que Catalunya "havia de buscar la conciliació i concòrdia amb la resta d'Espanya, allunyant-se de prejudicis nacionalistes i victimismes".
"Faig meves les seves paraules i li allargo la mà com a espanyol orgullós de la història veritable de Catalunya i de cada racó d'Espanya, esperant que, com a català, s'enorgulleixi dels molts i estrets llaços que ens uneixen a tots com a part d'una mateixa nació, Espanya", conclou la carta.