La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha declinat assistir demà dissabte a l'acte del dia de les Forces Armades, en una carta contundent on demana a l'exèrcit que abandoni les instal·lacions de la caserna del Bruc i on critica l'actitud de Felip VI amb Catalunya.
"Si realment volen fer algun gest envers els ciutadans de Catalunya, comencin per abandonar les instal·lacions de l'aquarterament del Bruc i cedeixin aquest espai a qui realment se'l mereix: els ciutadans de Barcelona i de Catalunya", assenyala.
Borràs recorda en la missiva que el Rei d'Espanya és el cap de les Forces Armades, i critica la seva actitud amb Catalunya arran del referèndum de l'1-O. "Malauradament, el discurs que Felip VI de Borbó feu el 3 d'octubre no va ser el que reclamaven aquells moments històrics. No només no va complir la seva funció d'arbitrar el conflicte, sinó que va aplaudir i, fins i tot va esperonar la repressió contra els ciutadans que lliurement havíem exercit el nostre dret a decidir el nostre futur com a homes i dones lliures. Aquell dia el cap de l'exèrcit espanyol va posar aquesta institució contra la ciutadania de Catalunya. Aquell dia la monarquia es va posar del costat d'una concepció nacional excloent d'Espanya i va donar suport a ideals polítics pretèrits i antidemocràtics", indica.
Borràs subratlla que com a presidenta del Parlament no pot acceptar la posició de Felip VI, perquè es deu "a la ciutadania que ens ha donat la confiança", i que per això no assistirà a l'acte de les Forces Armades.
Ha insistit també que manté el criteri del referèndum del 2017, i que això demana estar a l'altura. "L'any 2017, Catalunya va protagonitzar un exercici d'autodeterminació democràtica sustentat i legitimat en la raó de ser de tota societat que es pretengui democràtica: donar la veu als seus ciutadans perquè siguin ells de forma directa qui decideixin el seu futur com a societat, com a comunitat de persones lliures, com a poble, com a nació. Aquest repte democràtic ens demanava a tots i cadascú de nosaltres estar-hi a l'altura. Ho demanava als ciutadans, però també a les institucions: tant les catalanes com les espanyoles", argumenta.
La carta va adreçada a l'inspector general de l'exèrcit espanyol, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, que és qui va enviar les invitacions.