Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, les tres associacions que formen part la Federació Llull, han enviat una carta als 26 representants permanents dels estats de la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català. "Que el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea és una demanda històrica que no podem desaprofitar, ja que tindria un impacte directe en la vida de milions de ciutadans", ha dit el president d'Òmnium, Xavier Antich. "Que avui el català no sigui una llengua oficial i de ple dret a les institucions és una anomalia cultural i lingüística que cal esmenar", ha recalcat.
"Garantir" drets lingüístics
La iniciativa intenta esclarir els dubtes que tenen estats europeus com Suècia, Finlàndia o Dinamarca abans de la reunió del Consell d'Assumptes Generals del Consell de la Unió Europea que se celebra aquest dimarts i que tractarà d'incloure l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera com a llengües oficials de la Unió Europea. "El català ha de fer front a molts reptes i amenaces. Sense el reconeixement oficial és més difícil garantir els drets lingüístics dels seus parlants i regular-ne l'ús. Per afrontar els reptes lingüístics, és imprescindible que esdevingui llengua oficial", ha advertit Antich.
Amb tot, les tres entitats recorden als representants dels estats que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea, amb més de deu milions de parlants. De fet, lamenten que no sigui reconeguda com a llengua oficial de la UE, malgrat la quantitat de parlants que té. Així mateix, recorden que el català va esdevenir com a llengua oficial d'Espanya el 1978 després de quaranta anys de prohibició per la dictadura del dictador Francisco Franco.
"Però últimament, com moltes altres llengües a Europa, el català també està afectat per la globalització. Incloure el català a la llista de llengües oficials de la UE no seria només un pas simbòlic, sinó que tindria un impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus", diu la carta enviada als representants europeus.
La tretzena llengua més parlada
També recorden que entre les llengües oficials n'hi ha moltes amb menys parlants que el català, com ara el búlgar, el danès, l'eslovac, el finlandès, el croat, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià, el maltès o l'irlandès. "Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon tan sols a la voluntat política dels estats membres. Per això la regulació s'ha modificat set vegades i hem passat d'onze llengües oficials l'any 2000 a vint-i-quatre avui en dia", subratllen.
Per això, consideren que "és una oportunitat històrica de mostrar el que la Unió Europea afirma que és: una unió democràtica i inclusiva de persones i llengües". A més, les tres entitats recorden que el català és "l'única llengua oficial" d'Andorra, estat amb el qual la Unió Europea està negociant un acord d'associació.