El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha enviat una carta al ministre de Justícia, Félix Bolaños, en la qual demana que se l'aparti de la petició d'indult per inhabilitació que està tramitant el govern espanyol i que va ser sol·licitat per un ciutadà. El dirigent juntaire considera que el procediment procedent és l'aplicació de la llei d'amnistia i que una hipotètica concessió d'aquest indult a la condemna d'inhabilitació estaria "blanquejant una actuació clarament prevaricadora dels cinc magistrats del Tribunal Suprem que han denegat, injustificadament i clarament arbitrària, l’aplicació de la llei d’amnistia i, per tant, la voluntat del legislador”.
En la missiva, Turull, que es presenta com a membre del Govern que va organitzar l'1-O, subratlla que l'actitud de "rebel·lia" del Tribunal Suprem provoca que molts jutges arreu de Catalunya no estiguin donant l'amnistia a molta gent processada i condemnada "pel seu compromís amb la llibertat, la democràcia i amb la independència de Catalunya". En aquest sentit, insisteix que una gran majoria de membres del Tribunal Suprem i de l'alta judicatura han decidit "fer un pols" contra el poder legislatiu. "Del qual vostè forma part", recorda Turull a Bolaños. "És una evidència palmària, perquè molt abans que es promulgués l’esmentada llei ja s’advertia que a mi i a molts altres conciutadans no se’ns aplicaria”, diu Turull en la missiva.
Per això, el secretari general de Junts assegura en el redactat que la concessió d'aquest indult "no resoldria el greu problema que ha creat el poder judicial contra el poder legislatiu". "Ajudaria que les conductes desplegades per aquests magistrats rebels quedessin diluïdes", diu Turull.
Els dirigents de l'1-O mantenen la condemna d'inhabilitació
Jordi Turull, juntament amb Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva, ja van ser indultats pel govern espanyol el 22 de juny del 2021, encara que només per la pena privativa de llibertat i mantenint la pena d'inhabilitació imposada per la sentència del procés. Tot i això, Turull recorda que no va demanar ni sol·licitar que se l'indultés, ni tampoc va acceptar cap condició. "I, ni molt menys, vaig renunciar ni he renunciat als ideals i objectius polítics a favor de la independència de Catalunya, ni a l'acció unilateral per, arribat el cas, fer-la possible", subratlla el dirigent juntaire, que també recorda la modificació del Codi Penal acordada entre Esquerra Republicana i el PSOE en la qual s'eliminava el delicte de sedició, així com es van modificar els 2 articles referents al delicte de malbaratament de cabals públics, acotant el sentit del concepte d’ànim de lucre.
El dirigent de Junts recorda que aquella modificació legislativa va provocar canvis en la sentència del procés: va modificar la condemna per sedició que s'havia derogat i va fer una interpretació "molt forçada" del concepte "ànim de lucre". "Per això em va mantenir la condemna per malbaratament de cabals públics i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un període de 12 anys", recorda el secretari general de Junts, que rememora com ha presentat demanda d'empara al Constitucional per la no aplicació de la llei d'amnistia, mentre obre la porta a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Un ciutadà que "no coneix de res" va demanar un indult el passat juliol
El cas és que el passat 12 de juliol un ciutadà anònim va demanar l'indult a tots els dirigents independentistes que mantenen la pena d'inhabilitació. Turull assegura que no coneix de res aquell ciutadà i que ho va fer sense el seu consentiment. A l'espera del que acabi decidint el govern espanyol que és qui té la potestat d'indultar, el 10 d'octubre la tinent fiscal del Tribunal Suprem va presentar un escrit donant-hi suport i el 22 d'octubre l'advocada de l'Estat en va registrar un altre manifestant la voluntat de no informar ni favorablement ni desfavorablement sobre la qüestió.